Els viròvors, els microbis que s'alimenten de virus

Un estudi de la Universitat de Nebraska-Lincoln ha constatat que hi ha organismes que es poden nodrir únicament dels virus per desenvolupar-se


10/01/2023 12:44 · Per Santi Cayetano

Una persona mirant a través d'un microscopi | Font: Edward Jenner, Pexels


Fins al moment, els virus havien romàs fora de les cadenes tròfiques, excloent-los així com possibles aliments per a altres organismes. Tanmateix, l'estudi ha demostrat que hi ha éssers vius que són capaços d'aconseguir energia per al seu desenvolupament fisiològic a través de la fagocitació d'aquests microbis.

És el cas dels dos exemplars de plàncton amb què es va realitzar la recerca: un exemplar d'Halteria i un de Paramecium. Els dos protists van conviure en aigua extreta d'un estanc amb exemplars de clorovirus, un tipus d'agent infecciós que sol parasitar les algues. Només 48 hores després d'haver encetat l'experiment, la població d'Halteria s'havia multiplicat per 15, mentre que la presència de clorovirus havia patit una davallada acusada, reduint 100 vegades el seu volum inicial.

Els resultats van constatar que alguns éssers vius poden ser capaços de nodrir-se únicament de virus i van desafiar tot el funcionament de la biologia tal com la coneixíem. Així i tot, per acabar de verificar que els exemplars d'Halteria realment havien fagocitat la població de clorovirus, van inserir-hi un tint verd dins de l'ADN i van acabar confirmant el que se sospitava des del principi de l'experiment: els virus estaven sent utilitzats com a font d'aliment.

L'explicació sobre per què es pot produir això a la natura és deguda a la composició d'aquests éssers microscópics. Els virus estan formats per grans quantitats de nitrogen i fòsfor i contenen àcids nucleics, un conjunt de matèries necessàries per a la nutrició de qualsevol ésser viu, tal com indica John DeLong, un dels biòlegs de la Universitat de Nebraska-Lincoln que ha participat en la recerca. De fet, és també l'equip de John DeLong qui ha encunyat el terme viròvor per referir-se a aquests ciliats que poden arribar a alimentar-se de virus. La paraula prové del substantiu llatí virus (verí, virus) i del verb voro (devorar), una estructura anàloga a altres paraules amb què ja comptàvem en català, com ara omnívor, carnívor o herbívor.

El descobriment ha obert moltes portes a la investigació i presenta un gran ventall de possibilitats per a la comunitat científica. Caldrà veure ara quines són les conseqüències d'aquest descobriment per a l'estudi de la biologia i quins són els efectes reals sobre els ecosistemes que aquesta troballa suposa.

 

 


UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...