En Pedro Meseguer és un expert en la història de la Intel·ligència Artificial i investiga en l'Institut de Recerca d'Intel·ligència Artificial (IIIA) a la UAB. És un centre del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) que compta amb més de 30 científics. La IA és un tema molt actual, però té una història.
Quan, on i qui va originar la intel·ligència artificial? Quina va ser la primera eina amb IA?
Cal remuntar-se a la Segona Guerra Mundial. No es parlava d'intel·ligència artificial, però existia la Màquina Enigma. Servia per a escriure en cripta diversos missatges. Els anglesos tenien molt d'interès a descodificar els missatges de l'exèrcit alemany, és a dir, a trencar el codi de la màquina Enigma i van muntar un centre de desxiframent en Bletchley Park -ciutat que està 80km al nord de Londres- on van posar un criptògraf i diferents matemàtics. Allà va arribar Alan Turing, un matemàtic on el seu treball de recerca més important parlava de la màquina de Turing, que és el model de computació teòric. Això ho va fer abans de tenir el doctorat, una vegada finalitzat, el van contractar perquè anés a aquest centre de desxiframent. Hi havia molts missatges que començaven i acabaven amb “Heil Hitler”, per això, ells buscaven aquest patró de caràcters. A mitjans de 1940, van aconseguir trencar el codi enigma, ja que Turing va complir uns certs mètodes de raonament probabilístic. També, es considera que la Segona Guerra Mundial va ser el començament dels ordinadors. Turing, en 1950, va ser el primer que es va atrevir a dir que si els ordinadors fessin relacions lògiques en lloc de fer operacions aritmètiques, podrien simular comportament intel·ligent. No va poder avançar amb aquesta teoria perquè es va suïcidar per culpa de la castració química (ja que era homosexual i ho van castigar per això). Va ser en aquest moment, entorn del 1956, on John McCarthy va encunyar l'expressió «intel·ligència artificial».
Però en el 1956 que se n’esperava?
Tot era molt exploratori. Els objectius que es plantejaven en el 56 són els mateixos que es plantegen ara. Pretenien aconseguir que una màquina resolgués automàticament i comprengués imatges, és a dir, fer coses que si un humà les fes, se li dirien "intel·ligència". Entre els anys 56 i els 60, es van fer una sèrie de promeses (exagerades). Va ser un moment d'eufòria. De fet, a finals dels 50 parlaven que aviat un ordinador seria el campió mundial d'escacs i fins a 1997 no va succeir. En aquest any, l'ordinador Deep Blue va guanyar a Garry Kasparov. A partir d'aquí va ser quan la IA va anar conquistant, amb millors rendiments. Per a això cal analitzar totes les hipotètiques jugades que pugui fer un jugador i al final et trobes amb milers milions d'estats a analitzar. Això és el que es diu l'explosió combinatòria.
I aquesta explosió combinatòria és possible?
L'explosió combinatòria no la pots resoldre. Això és com si volguessis menjar 30.000 pizzes d'una asseguda. No hi ha forma humana de fer-ho. El que succeeix és que s'han desenvolupat tècniques. Per exemple, són capaços de dir: "aquí no tenim la solució, anem a cercar un altre possibilitat". Amb aquest tema va haver-hi una aturada a finals dels 60, però que va servir perquè els investigadors s'adonessin que les coses no anaven com es prometia. De fet, l'any 2006 es va fer una reunió amb les persones que estaven vives d'aquella conferència fundacional de 1956, és a dir 50 anys després, i van confessar que no sospitaven que la intel·ligència artificial anés a ser un tema tan difícil. Pensaven que seria més ràpid.
Parlem del Deep Learning.
El 2012 va aparèixer la primera aplicació que incloïa Deep Learning. L'aprenentatge profund és una nova versió de les xarxes neuronals. Aquestes havien aparegut en els anys 60, després es van millorar en els 80 i en la dècada del 2010 cap endavant es generen aquestes xarxes profundes que realment han revolucionat el que és el tractament de la visió.
Igual que l'objectiu que un ordinador guanyés al campió mundial d'escacs no es va complir fins 30 anys després, aproximadament, existeix un altre objectiu que actualment no s'hagi complert?
Sí, a veure, tots els jocs han estat conquistats per l'ordinador i l'últim joc era el del Go, un joc oriental bastant complicat. I fins a 2016 no es va resoldre per part d'un ordinador.
Però llavors, aquest sí que s'ha resolt en 2016, algun propòsit que no s'hagi aconseguit encara?
És cert que hi ha coses que no s'han assolit. Per exemple, el que és creativitat. Encara que existeix la creativitat computacional en els humans i continuem sent més creatius que els ordinadors, per exemple, respecte a la traducció automàtica sobrepassem als ordinadors. Hi havia un problema en la visió abans del Deep Learning, i era el reconeixement de cara, on la cosa era complicada. Ara amb Deep Learning es pot fer. De fet, hi ha una web que es diu This Person does not Exist que et figura cares humanes que no han existit mai, obtingudes de manera sintètica. Un altre objectiu que està a mig fer és el cotxe autònom. Abans de la pandèmia se sentia parlar molt, però em sembla que està la cosa va per llarg.
Ara la IA té moltes branques. Va començar amb la Màquina Enigma, i després s'ha anat dispersant, per exemple amb la recerca de com un robot pot operar.
Sí. És que no hem entrat per a res en robòtica, és un altre món. Als problemes de raonament i de l'intel·lecte se sumen totes les qüestions relacionades amb el moviment, l'estabilitat i el maneig del robot. Hi ha un robot que es diu Atlas, on hi ha un vídeo que mostra com el robot fa salts mortals. És impressionant. Això mostra com està avançant tota la teoria del control de robots.
Creus que la intel·ligència artificial està feta per a acomodar a l'ésser humà?
Sí. La intel·ligència artificial com a disciplina científica es podria referir més a les aplicacions de la IA, que a la pròpia IA. Estan orientades a fer la nostra vida més còmoda. Però tot això està creixent perquè la gent paga per això. La qüestió de la tecnologia és el "com s'usa". A més, crec que l'estat de la tecnologia actualment no et garanteix l'autonomia al 100%.
