Una recerca dels investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jesús Altura (catedràtic del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB) i Tània Alaix (investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat) conclou que el Liber iudicum, que es conserva als Arxius del Bisbat d'Urgell, és el testimoni més antic, escrit íntegrament en català, que es conserva. A més a més, han pogut identificar-ne també l'autor: Traver Radolf, prevere de Santa Maria d'Organyà.
La investigació ha permès datar un dels fragments, del més conegut com a Llibre dels Jutges, que va ser copiat entre el 1060 i el 1080, quasi un segle abans del que s'havia proposat fins ara - les Homilies d'Organyà, que data del 1220, era considerat el text més antic en català -, i s'hauria redactat a Organyà.
L'estudi, recollit en el llibre Lletres que parlen, que s'ha presentat aquest 27 de febrer, no només esclareix els orígens dels primers documents escrits en català sinó que estableix un llista dels primers escriptors catalans del període preliterari. Conformada per trenta homes i tres dones, apareixent noms com Guidenell, la primera dona a escriure una frase el 1020 en un document original conservat a Catalunya o Alba de Vic, la primera escriventa professional.
A més, Jesús Alturo i Tània Alaix avancen també el moment de la formació de la llengua catalana al segle IV, i ho fan basant-se en la identificació en els escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona que posaria de manifest les primeres expressions més semblants al català.
Així, segons els autors, el català no hauria nascut a causa de la ignorància dels escrivans o per la incapacitat de la llengua llatina d'expressar els conceptes nascuts amb l'època feudal sinó que «En realitat, va ser la “força” del poble, majoritàriament analfabet, la que va fer trencar als escolaritzats la rutina acadèmica d’escriure sols en llatí».
