Les claus de la nova llei d'universitats

Major presència dels estudiants en els òrgans de govern i una disminució de la temporalitat del professorat


10/03/2023 15:30 · Per Aina Ruiz Casanovas



Amb l'objectiu de revertir l'impacte de les retallades del 2008, aquest dijous la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU) ha superat l'últim tràmit que li faltava, el Congrés, amb 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP, Vox, Cs, CUP, BNG) i les abstencions de Junts i Bildu. 

 

Però què implica l'aprovació d'aquesta llei?

 

ESTUDIANTS

Els efectes pels estudiants es veuran reflectits en diferents àmbits. Augmenta fins al 25% la representació de l'alumnat en els òrgans de govern, és a dir, hi haurà més presència d'estudiants en els claustres i consells de les facultats. I, per primera vegada, es reconeix per llei el dret a aturada acadèmica dels estudiants. Tot i això, queda en mans de les universitats els requisits sota els quals s'implementarà. 

Pel que fa a l'àmbit econòmic, la llei fixa els preus públics de les matrícules que només podran contenir-se o reduir-se progressivament, una decisió que a partir d'ara dependrà de cada comunitat autònoma i no del Consell General de la Política Universitària. 

Per altra banda, la llei també recull el dret a conèixer la llengua amb la qual s'impartirà la classe, així com la modalitat o el pla docent. Pel que fa a les mobilitats internacionals, s'incorpora el català, l'euskera i el gallec en el programa Erasmus + i s'agilitza l'obtenció dels visats per estudiar a l'estranger. És en aquesta mateixa línia de la internacionalització que s'obren les portes als graus de tres anys, els quals predominen a la resta d'Europa. 

Finalment, es busca que la universitat sigui per totes les edats, per això, es fomentaran programes de curta durada com els micrograus. 

 

PROFESSORAT

La principal novetat pel que fa als docents és la reducció de la temporalitat. La llei preveu una estabilització del personal associat reduint al 8% la temporalitat i convertint les places temporals en indefinides. La mesura també ve acompanyada d'un límit de 120 hores lectives per curs per als professors associats. En la mateixa línia, es fixa que hi haurà d'haver una majoria de professorat funcionari en les facultats trencant així amb el requisit que obligava a les universitats a què el 51% del personal fos funcionari. 

Addicionalment, es modifiquen els requisits per arribar a ser rector que tindrà un únic mandat de 6 anys. Ja no caldrà ser funcionari ni funcionari, és a dir, qualsevol professor titular o permanent, es podrà postular pel càrrec sempre que compleixi amb els criteris establerts pel centre universitari. A més, s'estableix l'equitat de gènere als òrgans col·legiats i les comissions d'avaluació i selecció. 

Així mateix, es creen dues figures noves. La del substitut que substituirà el personal docent i investigador (PDI) i comptarà amb un contracte de tres anys amb dret de reserva del lloc de treball i, la del professor distingit (docents de prestigi i investigadors que fan la carrera acadèmica a l'estranger). 

 

 

A més a més, la llei també preveu un augment del pressupost amb l'objectiu d'arribar a l'1% del PIB el 2030. En contraposició, la nova normativa elimina el finançament públic als col·legis majors que segreguin per sexe, i no podran estar adscrits a cap universitat pública. 

Tot i això, encara queden diversos interrogants per resoldre. Un exemple d'aquests buits que queden per aclarir són les escoles d'arquitectura; aquestes necessiten tenir personal actiu per a la docència, però la nova limitació de l'abús dels associats (els quals en aquests estudis poden arribar a ser de fins a un 70%) suposa en aquest cas un impediment. 

 

 


UABmèdiainici newspaper-variantactualitat radioràdio play-circleplay cursor-default-click especials