Que el futbol és present en la societat és ben cert, i sovint, amb una importància notable, transforma el joc en titulars. Però a vegades va més enllà i, tenint un exemple com pot ser el mundial de futbol a Qatar d’aquest mes de novembre, passem de la pilota a una denúncia social.
La localització que acull aquest esdeveniment esportiu no és precisament el que més privilegis ofereix quant a les nostres diferències individuals. Molts drets humans són vulnerats, llibertats com les d’expressió i reunió no són presents ni tampoc la igualtat de gènere o la tolerància per al col·lectiu LGTBI+. No es pot oblidar tampoc la població que ha estat lluitant per aconseguir unes reformes i canvi d’aquestes lleis, han sigut perseguides i fins i tot s’ha arribat a aplicar la pena de mort.
Actualment, s’està intentant modificar tots aquells aspectes socials que interfereixen en els drets personals i, casos com Qatar, mostren una societat similar de la qual altres països provenen, però des d’una distopia d’on no es vol tornar. És per aquest motiu que organitzacions, i també personatges públics, han denunciat les repressions i prohibicions del país. Trobem exemples com Dua Lipa que ha renunciat a la visita al territori fins que no es complexin els drets humans o la selecció de futbol de Dinamarca que ha demanat jugar amb una equipació que es pugui llegir el text “drets humans per a tothom”.
Tot i que no és un episodi que succeeixi en cada mundial, les normes de participació haurien de ser aplicables en el món modern. No pot ser que al segle XXI encara s’estigui discutint si s’ha de possibilitar un torneig en un país que no permet cap mena de llibertats als seus ciutadans. En l'àmbit general, s’està intentant desenvolupar una societat on tothom se senti segur i no serà el cas durant aquest període. Jugadors d’ètnies concretes o del col·lectiu LGTBI+ s’han negat (tot i que tampoc se’ls hi hagués possibilitat) a jugar, ja que no s’ofereix ni protecció ni acceptació.
En una dimensió general diversos equips i celebrities han utilitzat els seus canals per denunciar aquestes repressions, però des d’una individual es pot actuar? Aquest esdeveniment, malauradament, s’ha de seguir tal com estava establert perquè ja no hi ha marxa enrere. Però últimament, s’ha vist com el (no) suport d’una gran massa pot repercutir en una mesura considerada. Si no s’ofereix l’acceptació necessària per a aquest mundial, la població s’haurà posicionat i, per tant, es podria aconseguir els canvis necessaris per a la continuïtat d’una evolució a una societat bàsica, segura i còmode per a tots els col·lectius afectats en aquests moments.
