OPINIÓ - Berta Bayés Costa
Si un s’asseu a la vora del foc, pot observar com les guspires salten, sembla que ballin. Crec que la sensació de caliu que provoca seure a prop de la llar de foc és una de les preferides per qualsevol persona que l’hagi experimentat. Pots deixar-te inhibir pels teus pensaments mentre mires la flamarada taronja i vermella moure’s i pots jugar a cremar un tronc. Em venen records nítids al cap, devia tenir uns deu anys, estava al pati de l’escola amb els meus amics prop del foc menjant castanyes. Aquell dia no teníem classe, era la Castanyada. Tots junts vam cantar i ballar la cançó La Castanyera, tot seguit, els professors ens van repartir una paperina feta amb paper de diari a cada un dels alumnes, a dins hi havia unes 10 castanyes per cap. Jo me’n vaig menjar unes quatre i vaig guardar la resta per casa.
Dies abans, per tot Sants, en un dinar familiar havia menjat panellets de postres. Cada any, per aquella mateixa data fèiem un dinar amb la família i en menjàvem. A vegades també menjàvem moniatos, però no amb tanta freqüència.
Embolcallada pel caliu d’una llar de foc penso que la Castanyada i tot el que comporta pot agradar a tothom. L’altre dia una colla de nens disfressats de zoombies em van tocar el timbre tot dient “truc o tracte” esperant que els hi donés caramels i així ho vaig acabar fent. Quan van marxar vaig pensar: “quina cara haurien posat si en lloc de caramels els hi hagués donat castanyes?”.
Per una banda, dol que les tradicions catalanes acabin sent substituïdes per altres que venen de països estrangers, la gran majoria d’origen anglosaxó. Per altra si la castanyada està passant a ser eclipsada potser deu ser perquè el Halloween és més divertit i agrada més a la majoria de la població. El mateix va passar amb el Pare Noel, aquest va arribar a Catalunya i ara en moltes llars ja no hi passen els tres reis ni el tió sinó el famós Santa Claus, arribat del Pol Nord. En altres cases, en canvi, fan una barreja de tot, potser és la manera ideal de fer contents a tots els membres de la família. Potser la millor manera de fer-ho és barrejar les dues tradicions fer un “mix” i fer-ne una de nova al gust de tothom. Si deu anys enrere els meus companys de classe i jo haguéssim anat tots disfressats aquell dia en què vam celebrar la Castanyada a l’escola, potser encara ens ho hauríem passat millor, qui sap. El Castalloween ha arribat i ho ha fet per quedar-se. Crec que l’any que ve em disfressaré de panellet.
