L'empremta cinematogràfica

S'estima que en un sol dia de rodatge s'emet més diòxid de carboni que una persona en un any sencer, i un blockbuster mitjà produeix el que es genera en onze viatges d'anada i tornada a la Lluna


10/01/2023 15:39 · Per Asier Chaves

Fotograma d'El Senyor dels Anells: Els Anells de Poder | Amazon


Davant la crisi climàtica i energètica que travessa en aquests instants la humanitat, i el que encara està per arribar, la indústria del cinema i les sèries no pot quedar-se de braços plegats. Mentre la resta d'indústries es van adaptant als temps que corren, la cinematogràfica s'està quedant enrere, deixant una empremta de carboni enorme, que no passa només per l'ús de combustibles fòssils i energia, sinó que també per la quantitat ingent de recursos que s'usen en escenografia.

Per posar un exemple, s'estima que l'enregistrament de la primera temporada de la sèrie El Senyor dels Anells: Els Anells de Poder –produïda per Amazon i distribuïda a la seva plataforma de streaming, Prime Video– va produir més de catorze mil tones de diòxid de carboni, unes cinc vegades el que la Comissió Britànica de Cinema calcula que generaria un blockbuster mitjà. I és que l'Institut Britànic de Cinema i BAFTA –British Academy of Film and Television Arts– calcula que una pel·lícula d'aquestes característiques produeix unes dues mil vuit-centes tones de CO2, que és el que es genera en onze viatges d'anada de la Terra a la Lluna.

A més, a aquestes dades cal sumar-li la quantitat de deixalles enviades als abocadors a través de diferents proveïdors. Aquests van informar que van recol·lectar més de tretze mil metres cúbics de residus, l'equivalent a unes quatre piscines olímpiques plenes. Perquè, encara que els paisatges de Nova Zelanda –on es va rodar la sèrie– poden semblar màgics, no apareixen en pantalla tal com són realment: els sòls són de plàstic, els arbres de poliestirè i els increïbles accidents geogràfics i, fins i tot, algunes de les ciutats que es mostren no són més que maquetes que després van ser aixafades per a enviar-les a l'abocador.

És irònic, a més, el fet que, havent promès fidelitat absoluta a l'esperit de J. R. R. Tolkien, s'hagi produït aquesta mala gestió mediambiental en una sèrie basada en l'obra d'un autor que en tot moment va mostrar un gran amor, passió i respecte per la naturalesa.

Però aquest no és un cas aïllat, ja que s'estima també que en un sol dia de rodatge s'emet més diòxid de carboni que una persona en un any sencer, cosa que ens porta a veure que existeix un marge de millora molt ampli per a començar a plantejar-se les filmacions de manera sostenible.

No obstant això, malgrat que comencem a veure com en algunes produccions s'està començant a incorporar la figura d'un oficial de sostenibilitat, algú que s'encarregui únicament de controlar la petjada ambiental de l'obra, en la pràctica manquen de l'autoritat necessària per a implantar les mesures necessàries, convertint-se normalment en simples accions d'ecoblanqueig.

Al final, el cinema té un gran poder en la societat, per la qual cosa és estrictament necessari que la indústria comenci a actuar amb urgència per a reduir no sols el seu impacte mediambiental, sinó també per a adaptar les històries de manera que la seva producció sigui el més sostenible possible. Això ha de passar, a més, per un procés de conscienciació que comença per accions tan simples i simbòliques com pot ser que l'espectador vegi que a les cases dels protagonistes hi ha cubells d'escombraries per a separar i reciclar.


UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...