Mireia Ayats i Mireia Barato
Sabies que les cançons que et descobreix Spotify i escoltes dia a dia les escull un bot? I que la informació de trànsit a temps real de Google Maps utilitza la intel·ligència artificial? Imagina’t que puguis fer funcionar la vitroceràmica a través de la veu o que la nevera t’avisi quan falten ous. Seria fantàstic, oi? Doncs ja existeix.
Font: mem de creació pròpia
Quan parlem de robots sovint pensem en l’escenari distòpic que veiem a les pel·lícules de ciència ficció. Però “I, robot” ha deixat de ser una possibilitat futura per convertir-se en una realitat palpable. No parlem únicament de robots amb cos, cara i ulls, que també; sinó més aviat d’elements intangibles. Els bots són programes informàtics amb intel·ligència artificial que automatitzen feines pròpies d’una persona.
És a dir, realitzen tasques com ordenar pàgines web, ajudar els clients d’una empresa o buscar la millor oferta d’un producte a internet, però de manera molt més ràpida que els humans. N’hi ha de molts tipus, de fet, s’estima que la meitat del trànsit que hi ha internet està generat precisament per bots.
Font: Google Imatges
Diversos experts en intel·ligència artificial han classificat els robots en dos tipus:
- Bots generalistes → són aquells que coneixem i utilitzem més: els assistents virtuals com la Siri, l’Alexa o la Cortana. Programen alarmes, recordatoris, guarden cites a l’agenda, fan trucades i busquen informació, entre moltes altres coses.
- Bots especialitzats → són els més tècnics i complicats a primer cop d’ull, tot i que el seu funcionament és més fàcil del que sembla. Els web crawlers en són l’exemple més clar. Els crawlers són algoritmes que permeten llegir el codi de les pàgines web perquè després els motors de cerca com Google puguin fer recomanacions de productes, per exemple. Dins d’aquesta classificació trobem també els bots d’autoaprenentatge, aquells que utilitzen la programació if-then-else: un tipus de programació basada en regles i comandaments preprogramats. Hi ha diversos bots d’autoaprenentatge: d’entreteniment, comercials, de serveis, de notícies… En seria un exemple la informació que Google ofereix al buscar el temps de la teva ciutat.
Els bots més utilitzats
Els més convencionals i demandats per les empreses són els bots conversacionals o chatbots. Són aquells que si els fas una pregunta o demanes una gestió et responen com una persona, amb la naturalitat que caracteritza el llenguatge humà. Actualment els quatre gegants tecnològics: Google, Amazon, Microsoft o Facebook, estan invertint milions d’euros en seguir desenvolupant aquesta tecnologia. Els seus usos principals són:
- Automatitzar l’atenció al client.
- Respondre a preguntes com informació meteorològica o de trànsit.
- Donar-te informació, jugar o parlar d’alguna qüestió (sobretot en aplicacions de missatgeria).
Font: Fnac
Els chatbots són capaços d’interactuar de forma similar als humans gràcies a la intel·ligència artificial i al processament del llenguatge natural.
Els robots ens poden facilitar la vida, però també poden ser “dolents”
Els bots generalment ens ajuden i agilitzen feines del nostre dia a dia. Tot i això, no tots serveixen per informar o entretenir. Existeixen, per exemple, els bots socials, que s’encarreguen de donar m’agrada, compartir contingut o seguir perfils a les xarxes socials com Twitter, o els bots de monitoreig, que supervisen que les pàgines web funcionin correctament. Tots aquests els classifiquem com a bots benignes.
Com no podria ser d’altra manera, si existeixen bots benignes, també n’existeixen de malignes, amb qui, segurament, també has interactuat. Uns exemples clars de bots malignes són els bots de propaganda o manipulació, que simulen el perfil d’un usuari humà i difonen a través d’ell fake news i teories conspiratòries; o els bots d’spam, que envien una gran quantitat de correus electrònics que no volem rebre.
A vegades pot ser difícil diferenciar quan es tracta d’un bot beneficiós o d’un bot maliciós. Tot i això, no és impossible.
Font: mem de creació pròpia
El cas del Dante’s Gates Telegram Bot
El sevillà Jorge Coronado és el creador de Dante’s Gates Telegram Bot, un metacercador que explora la intel·ligència Osint o intel·ligència de fonts obertes, és a dir, la informació que està a l’abast de tothom a la xarxa. Fins i tot, pot saber la teva tendència política a través del que compartim a través de Twitter. Només és necessari introduir al bot creat per Coronado un nom i cognoms per què en tan sols un minut t’elabori un informe amb tota la informació que hi ha a Internet sobre aquella persona. I tota aquesta informació la ven per només sis euros.
https://www.youtube.com/watch?v=Suc3bulRWPY&t=63s (introduïr html del vídeo a la web)
Milers d’investigadors, advocats i fins i tot cossos de seguretat tenen contractada aquesta empresa sevillana com a eina de cerca i rastreig i, sense anar més lluny, el Dante’s Gates ha servit com a prova en judicis d’assetjament a través de WhatsApp i trucades. Aquesta eina és útil en casos com aquest perquè la cerca de dades que es vulgui fer ha d’estar justificada i acceptada pels desenvolupadors d’aquesta eina, per tal d’evitar males praxis.
Tot i així, de la mateixa manera que Jorge Coronado ha pogut crear aquest bot i manté certa regulació sobre ell, qualsevol persona podria desenvolupar un robot semblant i utilitzar-lo amb altres fins. Imagina per un moment que qualsevol persona pogués tenir, per tan sols sis euros, tota la informació que hi ha a Internet sobre tu i pogués fer amb ella tot el que volgués. Amb totes aquestes dades algú et podria suplantar fàcilment la identitat, podria vendre les credencials dels teus comptes a la dark web, vendre les dades a empreses que et poden incloure en campanyes de correu brossa o fer atacs phishing personalitzats (i més fiables perquè al disposar de totes les teves dades, el correu serà molt més creïble).
Quin és el futur dels bots?
Segons un article de La Vanguardia, els investigadors que treballen amb intel·ligència artificial estan espantats pel ràpid desenvolupament que està tenint aquest tipus de tecnologia. Com hem vist, els robots ens poden facilitar la vida; però aviat els humans podríem perdre el control d’aquestes tecnologies. Segons el professor i fundador del Center for Human - Compatible Artificial Intelligence de la Universitat de Califòrnia, Stuart Russell, resulta urgent regular aquesta tecnologia amb vies i camins que assegurin que els humans puguin mantenir sota control una tecnologia que cada vegada és més intel·ligent i poderosa. Es calcula que d’aquí 10 i 100 anys els robots seran més intel·ligents que les persones humanes, uns robots que, a dia d’avui trien allò que veiem, llegim i escoltem a les xarxes socials.
Però no cal alarmar-se. Com comenta el mateix Russell, tot el que fa falta és regulació en aquest sector per mitjà de tractats internacionals que assegurin un desenvolupament dels bots i codis de conducta sense males praxis. D’aquesta manera, podrem seguir al·lucinant cada vegada que aparegui un nou element com les vitroceràmiques intel·ligents i viure en els escenaris que han dibuixat les pel·lícules futuristes.
Això sí, de cara al futur, i relacionat amb les bones praxis, és necessari també superar certs aspectes de caire cultural. Actualment existeix un fort biaix en la intel·ligència artificial creat per les pròpies característiques dels creadors d’aquesta eina: homes blancs heterosexuals. Per més que els algoritmes es basin en dades, aquestes mostren les desigualtats presents a la societat, així com les desigualtats que ha patit la societat en èpoques passades. Qui té el codi de la IA és qui crea la simetria o, en aquest cas, l’asimetria. És qui defineix, al cap i a la fi, les teves decisions i visió del món. La matemàtica Cathy O’Neil, declara: “em preocupa la fe cega que tenim en el big data”.
Si parlem del biaix en dades, menys del 14% d’investigadors en IA són dones. Per tant, els alts càrrecs en l’àmbit tecnològic estan ocupats pel perfil d’home blanc heterosexual. Això mostra que les persones de raça negra també han estat marginades històricament i avui dia, encara són aïllades d’aquest tipus de càrrecs. Passa el mateix amb aquelles persones que s’han distanciat del model d’orientació sexual i de gènere que la societat heteropatriarcal ha imposat. I això, inevitablement, també es veu reflexat en els algoritmes.
Font: mem de creació pròpia
Si som capaços de solucionar el problema de biaix i regular correctament el desenvolupament dels bots, tindrem, tal com diu Stuart Russell en una Ted Talk sobre Intel·ligència Artificial, una intel·ligència que podrem sumar a la humana. Això ens ajudarà a prendre millors decisions i a solucionar els nostres problemes d’una manera molt més ràpida i eficient.
Bots i periodisme: una relació positiva o negativa?
Com no podia ser d’altra manera, els bots també han entrat dins el món del periodisme. Les primeres empreses en incorporar aquesta “ajuda” a les seves redaccions van ser les agències de notícies AP, Reuters i Bloomberg, però actualment, són moltes les empreses periodístiques que compten amb bots que redacten notícies, sobretot de caire econòmic i esportiu. Tothom sap que un robot pot escriure amb molta més rapidesa que una persona si els valors de la borsa augmenten o disminueixen o quin equip va primer a la lliga en funció del resultats que s’obtinguin en els partits d’avui. I, òbviament, les empreses també.
Des del 2019 l’agència EFE treballa amb en Gabriele, un robot que redacta aproximadament un milió de notícies al mes per 25 mitjans de comunicació de tot el món, entre els quals hi ha el Wall Street Journal. Segons el CEO de Narrativa, l’empresa que ha desenvolupat aquest robot, les notícies que fa són sempre correctes i amb dades correctes. Un fet que, sumat a la rapidesa, fa que, per titulars i notícies simples, a les empreses els surti més a compte tenir un bon que un periodista.
Poden els bots substituir els periodistes? Ara mateix, o en un futur proper, no. Els bots han arribat a les redaccions, sí, però per col·laborar amb els periodistes. Mentre els bots redacten informacions més immediates, com els resultats d'un partit de futbol, els periodistes es poden dedicar al reporterisme, a la investigació, a fer entrevistes i a buscar històries. Els únics perjudicats per aquesta tecnologia seran aquells periodistes que no sàpiguen fer més que una notícia o una crònica d'un partit de futbol, aquells que no sàpiguen aportar un valor afegit a la informació.
