Glossari de conceptes que hem sentit però no sabem què son

El glossari per entendre els termes tecnològics més actuals i les seves aplicacions


19/01/2022 15:17 · Per Producció Periodística Multiplataforma



Mireia Ayats i Mireia Barato

 

A 

-Algoritme: és un conjunt d’operacions informàtiques ordenades que, com una recepta de cuina, tenen diferents passos i acaben resolent un problema o assolint un objectiu determinat. Tot algoritme té tres parts: 

-Input (entrada): és la informació que “li donem” a l’algoritme i amb la qual treballarà per donar-nos la solució adequada.  

-Procés: és el conjunt de passos que segueix, partint de l’input, per arribar a la solució. 

-Output (sortida): són els resultats obtinguts del procés.  (Font: profile.es) 

Exemple: l’algoritme d’Instagram. En funció del que mires a l’aplicació et mostrarà un tipus de contingut o un altre.  

-Assistent virtual intel·ligent:  són robots que responen a ordres de veu i donen respostes a l’usuari que els està utilitzant com si fos una persona o fan les tasques que se’ls demana: trucar a un contacte, cercar informació a internet, reproduir cançons, programar una alarma... Aquests sistemes, que treballen amb intel·ligència artificial, aprenen a través de les interaccions amb els usuaris i milloren contínuament les seves respostes. (Font: domoticada.com) 

Exemple: Alexa, l’assistent virtual intel·ligent d’Amazon.  

 

B 

-Balcanització d’Internet (Splinternet): concepte creat per l’investigador del Cato Institute, Clyde Wayne Crews, que descriu l'existència de diferents xarxes d’Internet. La utopia d’una xarxa global no és més que això, una utopia, i, en realitat, Internet és un conjunt de xarxes dividides per les fronteres geogràfiques i regulades amb les lleis nacionals. (Font: zorraquino.com) 

Exemple: el control de continguts per part de les autoritats xineses o el bloqueig d’alguns mitjans de comunicació estatunidencs a la Unió Europea.  

-Big data: com el seu nom indica, és una grandíssima quantitat de dades, provinents de la nostra activitat a la xarxa, com enviar un missatge o fer clic a un enllaç; del funcionament dels aparells com poden ser els GPS dels vehicles o biomètriques, és a dir, provinents dels sensors de reconeixement d’empremtes o facials, per exemple. Constantment es genera una quantitat incalculable de dades, cosa que fa necessària l’existència d’aplicacions software que les processin per tal que siguin útils per mostrar anuncis a Internet de manera personalitzada o millorar les funcions d’una plataforma. (Font: masterbigdataucm.com /powerdata.es) 

Exemple: les suggerències que ens proporciona Spotify o Netflix es fan a partir del big data.  

-Bot: és un software que utilitza la intel·ligència artificial per realitzar tasques repetitives a través d’Internet. Hi ha molts tipus diferents de bots i la principal manera de classificar-los és segons si són benignes o malignes. (Font: cloudflare.com) 

Exemple: el robot amb què conversem en les pàgines web de compres.  

 

C 

-Cambra d’eco: és l’estat d'aïllament intel·lectual que es produeix com a resultat d’unes determinades pràctiques d’accés a la informació. Arran de l’ús massiu d’internet, el nombre de fonts d’informació ha augmentat exponencialment i han aparegut els algoritmes, cosa que fa que hi entrem inconscientment, perquè tant els buscadors com les xarxes socials ens mostren una informació o una altra depenent de quina ha estat la nostra activitat prèvia a la xarxa.  (Font: elespañol.com) 

Exemple: llegir sempre les notícies corresponents amb la teva ideologia perquè aquestes són les úniques que se’t mostren a Internet o les primeres que t’apareixen.  

-Crawler: és un tipus de bot que estableix l’ordre en què t’apareixen les pàgines web quan fas una cerca a un buscador. La seva funció és visitar totes les pàgines de totes les webs i analitzar-ne el contingut, l’estructura, l’URL, els enllaços, i, en funció d’això, estableix quines són més o menys rellevants en funció d’allò que busques. D’aquesta manera, quan busques una paraula a Google, per exemple, els primers resultats estaran estretament vinculats amb la teva cerca. (Font: arimetrics.com / linube.com) 

Exemple: quan fas una cerca a Google, els resultats t’apareixen l’ordre que els ha ordenat el crawler de Google.  

-Crossmedia storytelling: consisteix en explicar una mateixa història a través de diferents formats, tot i que la història en si no es pot entendre si no visualitzes totes les seves parts.  (Font: eduardopradanos.com) 

Exemple: veus una sèrie per la televisió que no té un final tancat i, per exemple, per descobrir qui és l’assassí, t’has de llegir un llibre.  

 

D 

-Dark web: és la part de la World Wide Web oculta als buscadors i a la qual només es pot accedir a través d’un navegador especialitzat (com per exemple TOR). La mala fama d’aquest espai es deu al fet que conté comportaments fraudulents com l’intercanvi de pornografia infantil o la venda d’armes i drogues. Tot i així, cal destacar que no tots els continguts de la dark web són il·legals. (Font: kaspersky.es) 

-Deep web: tots els continguts online que no estan indexats als buscadors. Això, però, no significa que siguin continguts il·legals, sinó simplement no s’hi pot accedir directament des de Google, per exemple. Són exemples de continguts de la deep web les bases de dades, les pàgines personals (aquelles que per accedir-hi necessites un usuari i una contrasenya) i els arxius guardats en pàgines com Dropbox.  (Font: kaspersky.es) 

 

F 

-Filtre bombolla: concepte creat per l’escriptor i empresari, Eli Pariser, que fa referència al fet que els usuaris d’internet es mouen dins un espai acotat de la xarxa on, tot o gran part del contingut que visualitzen, és afí als seus ideals. Això fa que sobre un mateix tema, no es vegin punts de vista diferents. Com a conseqüència, es pot produir una polaritzacions d’opinions.  (Font: bbva.com) 

Exemple: les notícies personalitzades de Google News. 

 

G 

-Gamificació: en plena era digital és inevitable que la tecnologia acapari tots els nivells socials, fins i tot, l’educació. La gamificació trasllada la mecànica dels jocs a l’educació a través de l’entorn digital. L’objectiu és potenciar l’interès de l’alumnat, així com oferir un aprenentatge motivador i alhora efectiu. Aquest fenomen va agafar prou força a partir de 2008, quan van començar a evolucionar els mitjans digitals. (Font: educaciotrespuntocero.com) 

Exemple: el Kahoot, un tipus de test animat que trobem a la xarxa.  

 

I 

-Intel·ligència artificial: terme encunyat per John McCarthy, informàtic estatunidenc, el 1956. És un conjunt d’algoritmes, és a dir, centenars de dades emmagatzemades en una màquina amb la finalitat que presenti les mateixes característiques que un ésser humà, sigui en raonament, aprenentatge, creativitat o planejament. És la simulació d’intel·ligència humana per part de sistemes informàtics. Segons la Comissió Europea hi ha dos tipus d’intel·ligència artificial: 

-Software: assistents virtuals, motors de cerca o sistemes de reconeixement de veu i rostre. 

-Intel·ligència artificial integrada: robots, drons o vehicles autònoms. (Font: computerweekly.com/ europarl.europa.eu) 

Exemple: la Siri (Apple) funciona a través d’intel·ligència artificial.  

 

M 

-Metacercador: tipus de software que proporciona un informe amb tots els detalls que poden existir als motors de cerca, inclús a la deep web, sobre un aspecte o persona en qüestió. No té una base de dades pròpia, sinó que utilitza altres alienes. És comparable amb el que fa Google quan busques en el seu cercador, però molt més detallat i específic. (Font: arimetrics.com) 

Exemple: el metacercador de Jorge Coronado (enllaçar amb l’article dels bots) 

 

P 

-Periodisme immersiu: nova narrativa que sorgeix com a resposta al gran flux informatiu actual. Utilitza la realitat virtual, tecnologies 360º i el 3D per no només apropar al lector una història, sinó endinsar-lo en ella. L’audiència passa a ser un personatge que viu en primera persona els fets narrats a la peça periodística. El periodisme immersiu té com a objectiu acaparar un públic cada cop menys interessat en llegir articles o veure peces informatives tradicionals. (Font: aldeadeperiodistas.com / larazon.es) 

Exemple: Hunger in L.A. de la periodista Nonny de la Peña 

-Phishing: amb les noves possibilitats tecnològiques també neixen les males praxis. Aquesta és una tècnica estesa a la societat i que utilitzen els ciberdelinqüents. Suplanten la identitat d’alguna institució o entitat de suficient importància per adquirir dades personals i confidencials de la víctima i utilitzar-les amb fins maliciosos. Habitualment adjunten un enllaç o arxiu per portar-ho a terme. (Font: avast.com) 

Exemple: un correu electrònic del teu banc on et demana que verifiquis les teves dades bancàries o els proporcionis qualsevol tipus d’informació personal. 

 

S 

-SEM: acrònim de Search Engine Marketing, són les accions i campanyes de marketing de pagament que es porten a terme en cercadors com Google. Ajuden a visibilitzar les pàgines web i, per tant, augmenta les possibilitats que la gent accedeixi a aquests espais. Són totes aquelles accions de pagament que posicionen una marca als cercadors d’Internet. (Font: 40defiebre.com / rockcontent.com) 

Exemple: els anuncis de la pàgina de Google Shopping o els resultats de Google on hi ha l’etiqueta ‘anunci’.  

-SEO: acrònim de Search Engine Optimization, són el conjunt d’estratègies i tècniques que apliquen les pàgines web per millorar el seu posicionament en cercadors com Google. No són accions pagades com en el SEM però van encaminades a un mateix objectiu: fer que els robots posicionin la pàgina web en els primers llocs de la pàgina de resultats del buscador.  (Font: idento.es/ rockcontent.com) 

Exemple: escriure els textos sense faltes d’ortografia, separar-los per paràgrafs, incloure imatges a l’article... això farà que el crawler detecti que el text té certa qualitat i aparegui abans que altres pàgines web que no segueixen aquestes pautes.  

-Software: conjunt de dades, procediments i pautes informàtiques que realitzen tasques específiques. El terme s’utilitza de forma generalitzada per anomenar els programes d’un dispositiu informàtic, abastant tot allò intangible d’un sistema computacional. A diferència del hardware, que són els components físics (com un teclat), el software són els components informàtics (com un processador de text). El software envia instruccions que el hardware duu a terme. (Font: definicion.de /significados.com) 

Exemple: Microsoft Word.  

 

-Storytelling: conegut com l’art d’explicar històries, consisteix en utilitzar el llenguatge sensorial per aconseguir que l’audiència interioritzi, comprengui i creï un significat personal d’allò que es narra. S’utilitza en el món del màrqueting per part de les marques amb la finalitat d’apropar-la al públic. Els clients no compren un producte, compren l’emoció que els ha fet sentir la marca sobre aquest. (Font: cyberclick.es / vilmanunez.com) 

Exemple: Steve Jobs, cofundador d’Apple, ha aconseguit que els productes d’aquesta marca es diferenciïn per exemple dels mòbils Androids perquè, a través de l’storytelling, ha sabut vendre que l’experiència de tenir un iPhone és completament diferent encara que a nivell de funcions facin el mateix.  

 

T 

-Transmedia: nou tipus de narrativa que sorgeix com a resposta al gran flux informatiu actual, com el periodisme immersiu. En aquest cas s’utilitzen els mateixos canals on es dóna aquesta massificació d’informació per oferir aquest tipus de peça narrativa. És un relat on la història es desenvolupa a través de múltiples mitjans i plataformes comunicatives i,  on s’aprofiten totes aquestes possibilitats per adaptar la història a les possibilitats que ofereix cadascun d’aquests mitjans. (Font: economipedia.com) 

Exemple: un joc de taula de Star Wars. És un canal comunicatiu diferent al de les pel·lícules, parla de la mateixa història, però no tens perquè haver vist les pel·lícules per jugar-hi.  

 


UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...