Les xarxes socials: regulades o censurades?

El paper de les plataformes a l’hora de de decidir què és i què no és acceptable posa sobre la taula la necessitat de regular-les


19/01/2022 15:18 · Per Producció Periodística Multiplataforma



Sandra Molina

 

És innegable l’actuació actual de les xarxes socials com a grans plataformes per expressar l’opinió ciutadana. Sembla que darrere una pantalla, la gent troba més fàcil compartir el que pensa. Precisament per això, cada plataforma es regeix per unes normes i polítiques de contingut que tenen com a finalitat facilitar la convivència entre els usuaris, evitant els discursos d’odi i violència i promovent la igualtat. Cada plataforma en concret, en detectar qualsevol contingut publicat que vagi en contra dels principis establerts, procedeix a aplicar les mesures de restricció corresponents, el que es coneix com a censura. Tot i haver-hi uns límits, la frontera d’aquests cada cop és més difuminada, atès que sovint s’emeten missatges d’oci, s’incita a la violència, etc. per part d’alguns usuaris. 

Alejandro Sánchez del Campo, advocat i director del Màster en Dret Digital de l'ICAM, assegura que "en cas de fricció, ha d’imperar sempre la llibertat d'expressió" i denuncia que "si perdem aquesta llibertat d'expressió, o acceptem l'autocensura o la vigilància d'estaments públics sobre el nostre discurs, ens pot conduir a un escenari molt perillós". 

 

Quines censures hi ha actualment a les principals plataformes socials? 

Instagram 

El contingut que es mostri en qualsevol de les seves formes de violència gràfica és susceptible de ser censurat. Així, l’objectiu és promoure un espai digital apte per a qualsevol edat i que no afecti els sectors de població més vulnerables, com els infants. En aquesta línia, es prohibeix l’ús de llenguatge que promogui l’odi, l’assetjament o l’assetjament. Aquí s’inclou tot el que tingui a veure amb la poca tolerància a la diversitat, la discriminació, les activitats terroristes, la promoció de l’odi, el maltractament animal, entre d’altres. 

Si es detecta la presència explícita de contingut de caràcter sexual, es procedeix a la inhabilitació directa del compte de l’usuari. No només es té en compte allò visual com imatges o vídeos, també els comentaris sexuals escrits.  

Instagram i Twitter van canviar el 2020 la seva política de contingut per garantir que tota mena de cossos fossin tractats amb equitat. Abans, però, els nus havien estat un contingut prohibit a ambdues xarxes socials. L’ús de la intel·ligència artificial per detectar aquestes “irregularitats” atemptava contra els drets humans com la sexualització dels mugrons de les dones i no dels homes o la censura de cossos de talles grans.  

Un clar exemple el trobem al perfil de la presentadora estatunidenca Chelsea Handler, qui ha desafiat la plataforma en nombroses ocasions publicant fotos fent topless. A una d’elles, feia una paròdia del president rus Vladimir Putin, que apareixia amb el tors nu, muntant a cavall i l’imitava de la mateixa manera: sense samarreta. Després que eliminessin la seva publicació va escriure: “Eliminar això és sexista. Tinc tot el dret de mostrar que tinc millor cos que Putin”.

Són moltes les dones que han mostrat el seu suport al hashtag #freetheniple, com Naomi Campell o Scout Willis, filla de Bruce Willis i Demi Moore, a qui van desactivar el compte després de publicar una imatge passejant sense samarreta. També destaca el cas de Nyome Williams, a qui van eliminar dues fotografies pressumptament per violar la guia de pornografia a Instagram. Arran d’això, va sorgir el hashtag #IWantToSeeNyome, en el qual s’acusava a la xarxa de racisme i discriminació de les dones de talles grans en eliminar les seves fotos. 

 

Facebook 

L’ús de la intel·ligència artificial també s’implementa a la plataforma de Mark Zuckerberg. No només s’usa per detectar els continguts que vagin en contra de les normes de la xarxa social, sinó que serveix per analitzar les denúncies dels mateixos usuaris.  

En cas que un usuari publiqui un contingut que vulneri les normes de Facebook, es llança una alerta i un equip especialitzat s’encarrega de verificar si el contingut realment és inapropiat o no ho és. Si és inadequat, l’eliminen i adverteixen l’usuari que l’ha publicat que no ho torni a fer. Però si aquest insisteix a publicar fotos, vídeos o missatges que no respectin les normes, es procedeix al tancament del seu compte.  

Monika Bicket, responsable de continguts de Facebook, expressa que "no només no permetem que les organitzacions terroristes o els seus membres formin part de la comunitat de Facebook, sinó que tampoc permetem la lloança o el suport a grups terroristes, als seus actes o als seus dirigents”. Així mateix, en detectar una amenaça, la xarxa social es pot posar en contacte amb les forces de l'ordre.  

 

Twitter 

El sistema de Twitter és semblant al de Facebook. La intel·ligència artificial també actua a la xarxa i serveix per detectar missatges d’odi i altres formes de violència. Així mateix, analitza les denúncies que fan els usuaris sobre vulneracions de la política per part d’altres perfils. Quan s’incompleixen les condicions, suspenen temporalment el compte. No obstant això, presenta la particularitat que no permet la defensa de l’afectat. Si l’usuari repeteix les males praxis tres vegades, Twitter l’expulsa permanentment. En cas que s’hagi detectat una irregularitat erròniament, aixeca els bloquejos dels perfils corresponents. 

Un cas de censura, el trobem al perfil de la cantant Azealia Banks, a qui van suspendre el compte, sense opció a recuperar-lo, pels seus comentaris de caràcter homòfob i racista contra el també cantant Zayn Malik. 

A més a més, arran de la pandèmia i sota la premissa de “mantenir la gent segura”, Twitter va anunciar que seria especialment estricte amb els tuits. Va manifestar que exigiria l’eliminació dels tuits que “neguin les recomanacions de les autoritats sanitàries globals o locals” o que busquin “encoratjar activament les persones a no distanciar-se socialment, quan aquestes mesures hagin estat recomanades per les autoritats competents”. Un exemple de missatge objecte de censura seria “l’aïllament social no és efectiu”. D’aquesta manera, es pot observar com les xarxes socials es mostren cada vegada més severes pel que fa al compliment de les normes comunitàries vinculades al seu ús.  

Font: Pixabay

 

El paper de la política en la censura 

La posició de les xarxes socials com a generadores d'opinió pública les han convertit en una nova pretensió per al control polític i una eina per poder influir en aquest àmbit.  

Segons dades recollides per l’informe anual de l’empresa de ciberseguretat Surfshark, els casos de censura a les plataformes socials han disminuït en un 35% el 2021, i els tancaments dels comptes s’han relacionat sobretot amb la política. El 37% afecten països que patien protestes; el 21%, durant eleccions generals; i el 44%, durant agitacions polítiques generals. Així, cal destacar Àfrica com el continent amb més censura del món amb el 53% dels casos.  

A dia d’avui, les xarxes socials funcionen per mitjà d’algortimes, entre altres. Una de les seves aplicacions és el filtre bombolla, que consisteix en la personalització de la informació. Aquest fet provocant que els usuaris només consumeixin aquelles opinions i perfils que pensen igual que ells. D’aquesta manera, les plataformes funcionen amb una lògica binària: tot és blanc o negre, no hi ha grisos. S’han catalitzat els discursos individualistes i inequitatius, la qual cosa ha contribuït a connectar-nos amb els “aliats” i separar-nos cada cop més dels “enemics”.  

Aquest fenomen sembla que ha anat en augment i que ha impactat de ple sobre el terreny de la política. Un exemple d’intrusió de la política en el tancament de perfils a les xarxes socials el trobem de la mà de Donald Trump. L’expresident d’Estats Units, amb 88 milions de seguidors al seu compte de Twitter, va creuar una línia vermella el 6 de gener de 2021, el dia de l’assalt al Capitoli. La plataforma va silenciar temporalment el seu perfil i, dotze hores més tard, va decidir tancar-lo temporalment per “atemptar contra la integritat cívica i glorificar l’odi”. A aquesta acció s’hi van sumar altres xarxes com SnapchatFacebookInstagram o YouTube. 

 

El domini de les xarxes socials  

Les xarxes socials compten amb més de 3.800 milions d'usuaris actius a tot el món, segons dades de l’Informe Digital 2020, elaborat per Hootsuite i We Are Social. Aquestes han acordat les seves pròpies normes internes per decidir quins continguts es poden publicar i quins usuaris poden tenir perfils o no. 

Resulta alarmant que les xarxes socials s’autodesignin com a censors del que és políticament correcte i incorrecte a fi d’assegurar la protecció dels valors democràtics i els drets fonamentals dels usuaris. D’aquesta manera, en paraules de Sánchez del Campo “el debat s’origina quan aquestes plataformes van més enllà de les normatives vigents a cada país per prevenir els discursos d’odi o lluitar contra les fake news”, entre altres incompliments.  

Seguint aquesta línia, Juan Caño, president de l’Associació de la Premsa de Madrid assegura que "les xarxes socials no tenen dret a implantar un règim de censura a la llibertat d'expressió. Creiem que una autoritat independent les hauria de regular". 

En aquest context, cal destacar la Llei de serveis de la societat de la informació, com a proposta que presenta la UE. Aquesta engloba un conjunt comú de normes sobre les obligacions dels intermediaris i la rendició de comptes, és a dir, la seva transparència i lluita per un entorn online segur i responsable. D’aquesta manera, determina qui és el responsable de les publicacions a Internet. No obstant això, el cas espanyol, que data de l'any 2002, declara que els intermediaris (en aquest cas les xarxes socials) no són els responsables del contingut, ja que no constitueixen mitjans de comunicació.  

Al cap i a la fi, la dificultat rau a trobar un equilibri, un punt d’inflexió que determini on ha d’estar el límit entre la censura i el fet d’atemptar contra drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió.  


UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...