Marina Garrido
En el món de les noves plataformes i les xarxes socials, on cada vegada hi ha més presència dels anomenats 'influencers', l'interès de marques i empreses ha anat en augment. Les companyies volen que els seus productes apareguin a le spublicacions d'aquestes figures conegudes. I per aconseguir-ho, estan intentant utilitzar totes les eines i vies possibles.
En altres suports, com la televisió, està clar com han de marcar-se les fronteres entre el que és publicitat i el que no ho és. Però en el cas de les xarxes socials les normes estan més difoses. Aquí és on apareix l'anomenada publicitat encoberta.
Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid va analitzar 4500 publicacions de 45 influencers d'Instagram a Espanya, especialitzats en diferents temàtiques i amb audiències mitjanes o grans. D'aquest estudi es va poder extreure dues conclusions importants: la primera és que les marques són omnipresents entre influencers de tots els sectors, apareixent en dos de cada tres publicacions analitzades; i la segona és que aquesta presència rarament és explicitada com a publicitat. En el 80% de les ocasions en les quals hi ha marques presents no s'identifica amb claredat que es tracti d'un contingut pagat o pel qual l'influencer obtindrà un benefici. És a dir, molts creadors de contingut recomanen productes sense indicar que els hi estan pagant per fer-ho.
Arran d'aquesta problemàtica, els òrgans reguladors han demanat normes més clares i amb sancions dins la nova llei de l'audiovisual que encara s'està tramitant al Congrés. Fins i tot alguns influencers han exigit també aquesta regulació. "La publicitat encoberta s'hauria de regular i hauria d'estar penalitzada" afirmava Berta Aroca, creadora de continguts, a una entrevista concedida a TV3.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya calcula que entre un 60 i un 70% de publicitat a les xarxes es fa de manera encoberta. I és una qüestió en la qual el Consell està implicat i per la qual pretén posar mesures. De fet, l'any passat el CAC va denunciar 8 influencers espanyols de TikTok perquè considerava que els seus vídeos contenien aquest tipus de publicitat. Sobretot, es va trobar en la promoció de marques de menjar ràpid, begudes ensucrades, productes de bellesa, roba, vambes i videojocs que s'incloïa dins de continguts d'entreteniment amb més de 30 milions de visualitzacions. A partir d'aquí el CAC va començar a analitzar vídeos d'influencers amb més de 40 milions de seguidors.
Des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya consideren que alguns continguts compten amb publicitat sense autorització de la xarxa TikTok i es salten la normativa europea de les comunicacions comercials audiovisuals. També apunten que amb aquests vídeos s'estan vulnerant les normes de la mateixa plataforma, la qual prohibeix utilitzar-la amb propòsits comercials sense que la companyia ho autoritzi. El CAC ha instat a TikTok a adoptar mesures necessàries per identificar clarament els continguts publicitaris. El president, Roger Loppacher, alertava a TV3 que amb aquesta mala praxi els infants i adolescents poden estar exposats a un gran nombre de publicitat sense ser-ne conscients.
