Ser trans* es defineix com qualsevol persona que no s’identifica amb el gènere que se li va assignar en néixer. Actualment, es prefereix recollir totes les identitats dins la mateixa categoria, que serveix de paraigües, per facilitar la comprensió de la gent, ja que la línia entre transsexual i transgènere és molt fina i és parlada sempre des de termes binaris, sense tenir en compte les identitats que surten d’aquesta dicotomia. D’altra banda, s’ha donat una confusió amb el terme queer, el qual engloba totes les persones amb identitats dissidents, és a dir, aquelles que no són ni trans* ni cisgènere, d’una manera més general. “No cal ser trans* per ser queer”, afirma berry, estudiant del grau d’Estudis Socioculturals de Gènere. 

Hi ha gent que no li agrada aquesta categorització massiva i es queixen que van sorgint constantment identitats diferents, cosa que comporta l’aparició de nous termes per designar-les. L’Alma Pereira, musicòloga, cantant, activista i professora de ball, que actualment està estudiant el Màster d’Humanitats i Patrimoni Digital a la UAB, reclama la seva importància: “estem en un punt i espai determinat de la història i en aquest eix fan falta nous termes, perquè és necessari visibilitzar una causa”. Ni la Real Academia Española (RAE) ni el Diccionari d’Estudis Catalans (DIEC) reconeixen el terme trans* ni el no binarisme, i de la mateixa manera el llenguatge inclusiu va ser inclòs i seguidament rebutjat l'any 2020. 

#RAEconsultas El uso de la letra «e» como supuesta marca de género inclusivo es ajeno a la morfología del español, además de innecesario, pues el masculino gramatical ya cumple esa función como término no marcado de la oposición de género.

— RAE (@RAEinforma) July 6, 2021

La reforma de la llei trans impulsada pel PSOE i Unidas Podemos l’any 2021 pretenia ser un pas cap a la defensa i reconeixement de les persones trans*, reforçant i modificant diversos aspectes anteriors. Per exemple, que les persones majors de 16 anys (14 amb autorització del o de la tutora legal) puguin modificar el sexe en el DNI sense necessitat d’hormonació ni avaluacions mèdiques ni psicològiques. Continuaven havent-hi mancances com la falta d’inclusió de les infàncies i persones migrants trans* (dins d’un binarisme) i de les persones no binàries. El projecte no va ser aprovat com a conseqüència de diverses disputes, i actualment es troba pendent. 

No tothom que és trans* experimenta disfòria de gènere, tot i ser molt comú, ni tampoc la senten amb el mateix grau; cada individu viu la seva experiència i identitat de forma diferent. Per l’Eiden Duch, estudiant d’educació social i especialitzat en el mínor de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser “una alliberació i desconstrucció, saber realment qui ets”. Li berry explica que en l'àmbit personal va ser una cosa que no va escollir, però que li ha passat i que no tenia explicació fins que va descobrir la comunitat trans*, la qual li va donar un reconeixement, espai i suport, que combat, amb elli, pels seus drets. Aquesta ha desenvolupat una cultura, uns representants i unes lluites i sentiments comuns, afegeix l’Alma Pereira. 

La vestimenta ajuda a expressar la identitat, tot i que no ha de ser concordant amb el gènere; berry, que es defineix com a no binàrie, busca una expressió de gènere més andrògina, tirant cap a masculina, ja que no pot aconseguir un físic aparent masculí: “he vist a vegades que, vestint de manera més andrògina, les persones es queden un moment parades, i després assumeixen que soc dona, però el moment de dubte és fantàstic”. 

La Universitat Autònoma de Barcelona té alguns recursos i instruments on anar com a defensa i garantia dels drets trans*, com l’Observatori per la Igualtat. Aquest proporciona la possibilitat de fer un canvi de nom, sense que la persona hagi modificat civilment el sexe, sigui menor d’edat o encara que no disposi d’un diagnòstic de disfòria de gènere ni s’hagi sotmès a un tractament mèdic. L'únic requisit és que no hi hagi una confusió amb el gènere i que tingui concordança amb el procés de la modificació del sexe en el DNI si es fa. És a dir, no posar un nom masculí si s’està fent un procés per canviar legalment el sexe civil a dona.  

“A nivell UAB sí que crec que hi ha una sensibilització més gran que no en altres universitats, en aquest aspecte, tot i que personalment he tingut problemes” exposa l’Alma. Hi ha en general un bon sentiment d’acompanyament i reconeixement per part de les institucions: “és complicat dir que no m’he sentit ajudat, la universitat dona eines perquè et puguis sentir més còmode sent un tràmit bastant àgil”, diu l’Eiden. Li berry sí que ha trobat a faltar coses, com els correus que no són escrits en llenguatge neutre, que es reconegui el gènere no binari en el full d’inscripció a la universitat i que s'hi preguntin els pronoms. La importància d’aquests és que ajuden a reafirmar la identitat i no sempre tenen correlació amb el gènere o amb la seva expressió a través de la vestimenta. S’haurien d'afegir lavabos inclusius o de gènere neutre i caldria crear un espai de suport per qüestions més específiques del col·lectiu LGTBIQA+. 

Un problema que té l’estudiant és que tot i expressar els seus pronoms al professorat, no sempre són respectats: “costa molt que respectin els teus pronoms si no marques visiblement, amb l’aparença, una transició.” És imprescindible que quan ho notifiqui se li escolti i hi hagi intenció de canviar-ho o d’advertir-ho. De la mateixa manera, tot i haver-hi una lluita apreciable pel reconeixement de les identitats trans* en la universitat, l’Alma s’ha trobat amb discriminacions i actes de transfòbia per part de diferents col·lectius i parts adscrites, però "des de l’Autònoma hi ha cert compromís real de canvi i transformació i sobretot hi ha un col·lectiu molt conscienciat en la lluita feminista que ajuda a fer-ne un espai més segur". L’Eiden, encara que explica que ha tingut conflictes que considera minoritaris, afirma que a vegades sí que se sent en el punt de mira perquè “tothom sap què passa”.  

Últimament està agafant espai un moviment que no reconeix les persones trans* i les exclou del feminisme, per la qual cosa és conegut com a TERF (de les sigles angleses de feminisme radical transexcloent). En les darreres setmanes, a la universitat s'ha donat un cas de boicot d'alumnes a anar a la classe d'una professora pel seu discurs transfòbic i, finalment, després de protestes, la institució ha decidit posicionar-s'hi en contra.