Precarietat, angoixa i poques expectatives de futur: la càrrega invisible dels doctorands

La futura Llei de la Ciència vol millorar les condicions laborals dels estudiants de doctorat i els investigadors, però les entitats creuen que no és suficient

28/03/2022 16:37 · Un reportatge de Àlex Calatrava Segura


Els estudiants de doctorat són sis vegades més propensos a patir ansietat o depressions en comparació amb la resta de la població, segons un estudi de la revista científica Nature Biotechnology. Les causes són vàries: salaris mileuristes, poques perspectives de futur, i màxima competència entre ells per guanyar-se un lloc en les poques places que hi ha per a la investigació i a la docència universitària. Alguns doctorands aconsegueixen un contracte predoctoral per poder fer la seva tesi, però la situació amb què es troben és precària, i això ha fet que es formin entitats que defensen les seves demandes. Ara tornen a estar al centre de l'huracà amb el nou projecte de la Llei de Ciència, que d'aquí poc es votarà al Congrés i afecta la seva situació.

"Actualment, els doctorands se'ls considera personal investigador en formació. Es troben en l'última etapa de formació acadèmica de la Universitat, on han d'aprendre a investigar i a ser docent", explica Inmaculada Ponte, directora de l'Escola de Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Alguns tenen un contracte amb la universitat, d'altres només amb un centre de recerca tot i que reben formació de la Universitat, i finalment hi ha altres doctorands que no en tenen.

Segons on es cursi hi ha diferents tipus de contractes per realitzar el doctorat, però els d'àmbit estatal i amb més prestigi són els de Formació de Professorat Universitari (FPU) i els de Formació de Personal Investigador (FPI). S'hi accedeix mitjançant unes convocatòries altament competitives, que exigeixen com a mínim haver estudiat un grau i un màster oficial, però també hi ha altres mèrits com publicacions científiques o coneixements d'idiomes certificables. La principal diferència entre ambdós contractes són les hores de docència, que només hi són presents al FPU. En el cas del FPI, els doctorands es dediquen exclusivament a la investigació.

Treballen a jornada completa, en molts casos compaginen docència amb investigació i a més dediquen hores extra per a poder avançar en la seva tesi. Però "aquesta cursa d'obstacles no et garanteix absolutament res, perquè amb les taxes de reposició actuals en la investigació i el món universitari, no contemplen gairebé l'entrada de personal nou en el sistema" explica Karen Fortuny, investigadora predoctoral d'arqueologia a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a la Universitat Rovira i Virgili, i membre de l'associació de doctorands FPU Investiga.

Aquesta organització va néixer l'octubre del 2020 quan un grup de doctorands va decidir associar-se amb l'objectiu aconseguir millores pel sector. Actualment, les principals demandes se centren en l'augment dels salaris i, sobretot, millors perspectives de futur en la carrera investigadora i universitària.

"Soc de Barcelona, però treballo a Tarragona. Amb la pandèmia havia pensat a tornar a viure a Barcelona i compaginar presencialitat amb teletreball, però amb els salaris mileuristes que tenim és impossible sense compartir pis. Com es pot defensar que la gent amb més formació i motivació es dediqui a la investigació si en una altra professió obtindrà més beneficis econòmics de llarg?" es pregunta la Karen.

"Amb el salari que tinc, si un mes haig d'anar al fisioterapeuta, al psicòleg i al dentista, sempre haig d'escollir una cosa entre les tres. Quina qualitat de vida tens?", diu Álvaro López Valiñas, investigador predoctoral al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), de la UAB, i membre del Col·lectiu de Doctorands en Lluita, una entitat vinculada a la CGT que denuncia la precarietat dels doctorands i va més enllà i impugna el sistema universitari del tot.

En canvi, des de l'Escola de Doctorat de la UAB creuen que per dur a terme una carrera professional cal continuar formant-se en altres entitats a fora, després d'estudiar el doctorat, per poder reincorporar-se més endavant al sistema. "Prosperar en aquest nivell no és fàcil i pot ser competitiu, però des d'aquí intentem potenciar la col·laboració entre ells. No és un futur tan negre com ells ho poden veure", valora Inmaculada Ponte. "Quan tu fas el doctorat t'estàs formant com a investigador i a més d'això com a docent, per tant, també aquestes classes que ells donen s'hauria de veure com a part de la seva formació. Jo no crec que sigui una situació precària, sinó que és una situació d'una persona que s'està formant".

Salaris mileuristes pels doctorands

Amb l'Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) aprovat pel Govern el 2019, els doctorands van deixar de ser considerats com a becaris, i es van establir uns contractes amb uns mínims salarials que actualment els deixa com a mileuristes. Malgrat això, molts doctorands creuen que no es correspon amb la càrrega de feina que tenen, ni tampoc amb el nivell d'estudis que han cursat. Treballen a jornada completa i dediquen hores a treballar com a docents (seixanta hores màxim per curs). Tot i que fan moltes de les funcions que realitza qualsevol altre professional del seu mateix àmbit, només cobren durant els dos primers anys de contracte el 56% del salari de referència, el 60% el tercer any i el 70% el quart.

El salari mínim interprofessional està creixent més ràpidament del que creix el dels doctorands. Des de FPU Investiga han reclamat en una esmena al projecte de la Llei de Ciència un augment de les retribucions, per cobrar el 100% del sou de referència.

El 80,3% dels doctorands presenten la síndrome del treballador cremat

Nombrosos estudis de diverses revistes científiques mostren com la salut mental és un dels problemes dels estudiants del doctorat. "És una feina molt exigent i summament estressant. Aquesta exigència és tan externa, perquè el mateix sistema t'obliga a competir amb els teus companys constantment, com interna, per l'autoexigència de cadascú per completar amb èxit la teva tesi", ens diu Karen Fortuny, qui reconeix patir ansietat, igual que altres companys. També ens explica que alguns dels seus col·legues han arribat a necessitar ansiolítics per continuar amb el doctorat. Tot i això, per a la Karen, el que més els afecta psicològicament és la incertesa de si podran o no trobar places per continuar treballant més enllà del doctorat. "Moltes vegades sembla que buscar ajuda psicològica sigui una debilitat, i això és absurd. Cal parlar-ho i normalitzar-ho. En ambients amb tanta rivalitat és molt difícil compartir les teves experiències."

La Universitat Autònoma de Madrid va publicar un estudi el 2020 sobre la salut mental dels doctorands espanyols. Vuit de cada deu investigadors predoctorals van mostrar símptomes de la síndrome d'esgotament professional o del treballador cremat. L'Organització Mundial de la Salut el defineix com 'la conseqüència d'un estrès crònic que no es gestiona amb èxit'. Els principals símptomes són l'esgotament emocional i la insatisfacció personal. Dels 243 participants en l'estudi, el 40% no tenia un contracte predoctoral, el que augmenta el grau d’inseguretat laboral.

"Una cosa molt generalitzada és la síndrome de l'impostor. Tu sents que no saps res i no t'adones de la importància dels teus resultats. Jo crec que cal confiar més en el company. Moltes vegades ens comparem molt, per exemple si el teu company ja ha publicat tres articles científics i tu cap... Però cadascú fa el màxim que pot", explica Álvaro, de Doctorands en Lluita, qui també reconeix haver necessitat anar al psicòleg a  la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que principalment no va ser per raons laborals.

"Des de l'Escola de Doctorat la salut mental dels estudiants és un tema que ens preocupa. Per això duem a terme diferents programes i oferim serveis com el Campus Sostenible, o el Servei Assistencial de Salut”, explica Inmaculada Ponte, que també ens parla del servei de la Unitat de Coaching i Acompanyament Acadèmic (UCAA),  un dels que ofereix la UAB pel benestar psicològic dels estudiants. “La situació especial dels doctorands és que són uns estudis molt individualitzats. Cada estudiant té el seu projecte i la relació amb els directors i el seu entorn és molt interpersonal. A vegades això genera situacions de conflicte". L'última activitat organitzada per la UCAA ha estat la trobada El Tercer Temps, on es pretén que els doctorands comparteixin les seves experiències entre ells en un entorn informal i per trencar aquesta individualització dels seus problemes.

Blindar un 1,25% del PIB en investigació 

El 18 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de la Llei de Ciència de la ministra Diana Morant, i ara haurà de tramitar-se al Congrés dels Diputats. La llei incideix directament en la situació dels doctorands, i recull algunes de les demandes del col·lectiu. La principal mesura és la indemnització per finalització de contracte, però també redueix la burocràcia a la qual els doctorands estan sotmesos i que en molts casos, els impossibilita començar els seus projectes en els grups d'investigació fins passat un any. A més, la norma pretén blindar la inversió en investigació amb un 1,25% del PIB el 2030, "condicionat en tot cas per les disponibilitats pressupostàries de cada exercici".

Tot i els avenços i reconèixer algunes de les demandes que fa anys feien des del col·lectiu, per a Doctorands en Lluita en el fons no canvia res. "És una proposta de llei molt bonica. Està molt ben escrita. Tu la llegeixes i dius, ostres, com canviarà tot. Però en realitat no canviarà absolutament res, només canvien les terminologies" opina l'Álvaro, membre del Col·lectiu.

Un dels canvis que la Llei de Ciència preveu fer és un tipus de contracte indefinit per a la ciència, per tal d'acabar amb la temporalitat en el sector. Tanmateix, l'Álvaro creu que aquesta modificació no canvia gaire la situació actual. "És un contracte indefinit entre cometes, perquè la indemnització per finalització de contracte no és igual que un d'indefinit, per tant, a la llarga a les empreses els serà fàcil acomiadar-te quan ja no els siguis rendible". També des de la seva organització creuen que l'1,25% d'inversió del PIB el 2030 en ciència és escàs, i portarà molts problemes. "Sense diners no es podrà fer absolutament res".

Els nous contractes indefinits per a la ciència suposen també una dificultat per a universitats i centres d'investigació, que no saben com fer les contractacions, ja que sempre havien estat temporals, però amb la nova Reforma Laboral els contractes temporals que emparava el sector han deixat d'existir. "No sabem encara com aquesta llei defineix aquests contractes de la investigació, perquè xoca amb la llei de treball que treu els típics contractes temporals per obra i servei", explica Karen Fortuny, de FPU Investiga.

Des de l'Escola de Doctorat valoren positivament que la proposta de llei tracti d'endreçar i unificar el sistema, però creuen que els problemes parteixen d'una mancança de finançament "Proposa moltes coses que no sabem si es podran fer", valora la directora de l'Escola, Inmaculada Ponte.

Millorarà la situació en el futur?

A l'espera de l'èxit de la proposta de llei del govern, l'1,25% de PIB en investigació que marca està encara lluny de la mitjana europea, situada en el 2%. Ara, el ministeri de Ciència està en una ronda consultiva amb els agents implicats, i les esmenes d'FPU Investiga i altres associacions poden millorar o no la llei, però sobretot s'haurà d'esperar a veure com s'aplica a la pràctica. Les dificultats dels doctorands no estan tan sols en el paper, també en les eines útils de les quals disposen per desenvolupar la seva tasca, i només incidint en la seva realitat es podran millorar les seves condicions i, com a conseqüència, la seva salut mental.

UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...