Reinventant l'ofici: periodistes en streaming
El periodisme digital està emergint en el panorama comunicatiu, i són molts els periodistes i mitjans que comencen a fer el salt
19/01/2022 15:18 · Un reportatge de Producció Periodística Multiplataforma
Aleix González i Pau Garcia
"Renovar-se o morir. Per necessitat, molts mitjans s'hauran d'adaptar a les noves tendències" explica l'Adrian Sànchez. Ell es defineix com a comunicador especialitzat en periodisme esportiu i, tot i no ser periodista de formació, ho és a la pràctica. Com molts altres, davant la nova situació comunicativa, va buscar-se un lloc fa uns anys al món del periodisme a la xarxa. "Has de remar molt en un mitjà per poder arribar lluny. Em feia la sensació que sempre era el becari i feia les coses que els altres no volien" comenta. Això va fer que deixés aquesta feina que va començar just en sortir de la carrera a la recerca del que a ell més li agradava, comunicar.
Font: UAB Mèdia
Cal formar part d'un mitjà convencional per exercir com a periodista? Doncs, avui en dia, no. L'exemple de l'Adrian ens marca el camí. Després de la seva experiència als mitjans convencionals. "Si jo he estudiat això i no se m'està permetent gaudir ni viure del que m'agrada, perquè no soc jo el que intenta fer-se veure?". Amb aquesta idea, l'Adrian va començar a gravar-se amb la seva pròpia càmera a casa, a fer tertúlies a la seva Associació de Veïns del Barri... en definitiva, com ell diu "demostrant que no treballo perquè no hi ha lloc, però que jo sé fer-ho". Obrint-se un camí, un camí viable que concorda amb l'evolució que està vivint el món de la comunicació.
Tanmateix, una nova via de comunicació no elimina l'anterior, sinó que la complementa i la millora. Amb l'arribada de la Televisió, molts pensaven que la Ràdio desapareixeria. Més de mig segle després, la ràdio segueix més viva que mai. Amb l'Internet i el paper va passar el mateix. Es pensava que amb l'arribada de les webs, el periodisme en paper desapareixeria. I, al contrari d'aquest imaginari públic, avui en dia gaudim de publicacions periodístiques en paper d'una gran qualitat. Potser menys? Segurament, però de més qualitat. Per tant, amb l'aparició de les noves xarxes de comunicació com Twitter, Twitch o YouTube, el periodista no ha de patir, sempre i quant, com diu l'Adrian, sàpiga com adaptar-se.
El paper del periodista digital
En primer lloc, cal, però intentar definir el que es coneix com a periodista digital, entre altres termes encunyats per aquesta conducta; És el periodista que s'ha adaptat a les noves xarxes de comunicació digitals, i fa periodisme a través d'elles. No varia cap rutina periodística, per tant, l'únic que canvia és el format. Passem de veure programes a la televisió a veure'ls en directes de YouTube o Twitch. No només afecta l'àmbit audiovisual, sinó que per escrit, per exemple a Twitter, trobem periodistes que fan fils de piulades escrivint peces informatives sobre un tema en concret.
En conseqüència, a la xarxa, tot és periodisme? Cal plantejar-se aquest dubte per entendre els continguts que podem veure. Si bé hi ha periodistes que a la pràctica s'hi han adaptat, com l'Adrian Sànchez amb el seu programa de Más Que Pelotas, podem trobar-nos altres continguts, que poden ser informatius, però no venen produïts per un periodista, sinó per un creador de contingut.
Però què és un creador de contingut?
Per a uns pocs és una professió i un modus vivendi mentre que per a la majoria un hobby o una manera de treure's un petit sobresou. El que de moment està clar, però, és l'explosió i consolidació d'aquesta nova figura dins el panorama comunicatiu i mediàtic global. "No pot ser un terme més genèric", així definia el realitzador i expert en continguts digitals Albert Lloreta l'expressió durant una taula rodona feta a la inauguració de la Setmana del Talent Audiovisual del passat desembre, tanmateix també afegia que la gran varietat dins d'aquest ecosistema impedeix encunyar un terme més precís.
El món dels continguts digitals és molt divers i abasta molts camps, temes, espais i persones. "Parlo de qualsevol xorrada, des d'articles de Vice, partits de futbol, conflictes geopolítics no sé, de tot una mica" explica en Marc Lesan. Ell es defineix com un creador de continguts en català, i a poc a poc s'ha anat fent un lloc dins el sistema comunicatiu del país, amb vídeos al seu canal de YouTube i col·laborant amb el Canal Malaia.
En moltes ocasions aquesta inèrcia del creador a elaborar materials sobre diversos temes implica que s'acabi submergint en el món de la producció informativa i el periodisme, de manera que la fina línia que els separa cada cop és més difuminada. En aquest sentit, és important remarcar que un periodista i un creador de continguts no són el mateix, de fet, el mateix periodista és un creador de continguts. Per a l'Adrian Sanchez la diferència radica en els objectius que té cadascun a l'hora de fabricar els seus apartats i per extensió en la rutina de producció. "Els meus vídeos no són iguals que els que pugui fer un creador de continguts perquè jo aporto informació i un punt de vista crític", explica, i afegeix que habitualment el creador acostuma a basar-se i reproduir les informacions que publica el periodista, almenys en el seu àmbit, que és l'esportiu.
D'altra banda, en Marc just acaba de començar a treballar a Rac105. És un canvi enorme pel que fa al seu perfil, i ha passat a fer feina amb periodistes, sent ell un Creador de Contingut. Per tant, quina és en el seu cas la diferència? Ell ho explica així: "El que és un periodista el dia d'avui s'està difuminant cada cop més. En haver-hi més informació a l'abast, la gent cada cop és més periodista a petita escala. Sempre hi haurà periodistes que ho facin de forma professional, però la distància amb els creadors de continguts cada vegada s'escurça més".
Font: UAB Mèdia
Precisament en aquesta semblança entre ambdós mons incideix la Mariona Batalla. El seu perfil professional com a periodista és molt similar a la del Marc, amb la diferència que ella sí que cursa la carrera, en aquest cas a la UAB. Encara i això, ella destaca que, si al final tots dos perfils comuniquen, no cal marcar una línia entre ambdós mons. "No qualsevol persona pot ser un bon comunicador, i crec que els dos perfils han de basar-se en això. Després ja s'ha de diferenciar entre qui fa bon periodisme i qui t'explica la informació d'una forma més entretinguda".
Un altre apartat on cal parar atenció dins de la gran bombolla de creació de continguts és la marca i la comunitat que segueix al creador dins la plataforma on aquest produeix les seves peces. En aquest sentit, fer-se una marca i consolidar un públic és clau per progressar i, com en el mateix món del periodisme, els inicis no sempre són fàcils i menys quan un decideix fer-ho en català. Per a en Marc la transició del castellà al català va ser fruit de preguntar-se que impedia fer servir el segon idioma per a fer els vídeos del seu canal de YouTube, "És com parlo amb la meva família, em surt natural, llavors per què canviar d'idioma?" detalla. Però de la mateixa manera que ha fet el pas a utilitzar la seva llengua materna per elaborar continguts, en Marc també és realista, "Òbviament no és rendible econòmicament, ara mateix, és més per pur hobby" afegeix, encara que a hores d'ara la principal funció d'aquesta fornada de creadors catalans, al seu entendre, és contribuir a fer créixer una comunitat que la falta de referents potents ha impedit en gran part arribar a públics massius com si ho han fet altres comunitats.
Cap on va la figura del Periodista?
Per tant, com veiem en el cas de l'Adrian Sanchez, es pot fer periodisme a les xarxes sense oferir el mateix que un creador de contingut que busqui l'entreteniment, sempre tenint com a bandera el rigor periodístic i la veracitat dels fets. El seu cas no és l'únic en què un periodista s'adapta a les xarxes. És més, no només ho estan fent alguns periodistes a escala particular, sinó que molts mitjans convencionals ja estan oferint continguts a Twitch o YouTube. És el cas de ràdios com la Cadena SER o la Cadena COPE, que en partits importants fan directes per Twitch, amb els seus col·laboradors comentant el partit amb la càmera encesa. Això no canvia res a la ràdio, i dona visibilitat a la cadena en mitjans innovadors.
No tot són flors i violes, però, ja que aquest canvi de paradigma té els seus escèptics i detractors. No són poques les reaccions negatives per part d'un sector de l'estament mediàtic convencional que pot veure's amenaçat per una nova manera d'exercir l'ofici que s'escapa de la seva comprensió i el seu control. L'Adrian ho defineix com a "elitisme i endogàmia", un pastís que fins fa poc ja estava del tot repartit, però ara de cop i volta nous comensals han reclamat la seva porció. "He viscut situacions a sales de premsa, esdeveniments... on t'adones que no agrades del tot. No agrada que hi hagi una nova manera de dir i fer les coses".
Font: UAB Mèdia
Clarament, existeix una negativa davant un model de comunicació emergent que s'està menjant part del pastís que fins ara es repartien els mitjans tradicionals. Però, la vertadera pregunta és; aquesta manera de fer periodisme és viable econòmicament parlant? Hi ha exemples que porten a pensar que sí. Molts periodistes, sobretot dins l'escena esportiva, han deixat el seu treball a mitjans convencionals per dedicar-se a temps complet al format digital. Alguns hi encara hi col·laboren, no obstant amb molta menys incidència que abans. És el cas del Gerard Romero qui ha estat durant més de 15 anys treballant a Rac1 a les transmissions esportives, i a Rac105 dirigint el matinal. Aquest any, però, ha apostat per una nova aventura, i no li va gens malament. A Twitch ha creat Jijantes, un nou mitjà de comunicació a les xarxes on tracta informació esportiva, i té a corresponsals que cobreixen en directe alguns esdeveniments importants. Ara mateix té 55.000 seguidors, i més de 2 milions de visualitzacions dels seus directes.
Un format similar al que tenen el Sergio Andrés i el Jose Saenz de Tejada, creadors de Drafteados, un mitjà de comunicació al que es dediquen a temps complet. Ells han arribat a tal punt dins el món de l'NBA que tenen un enviat especial als Estats Units, i han tingut entrevistes amb exestrelles de la lliga com Jason Williams. Tenen 87.000 seguidors, i no es guanyen pas malament la vida amb altres programes a canals com el de l'NBA. "Nosaltres ens guanyem bé la vida. Hem de pagar el material pels directes, però no ens costa com un emplaçament de ràdio. Fins i tot, vivim millor que altres periodistes d'alguns mitjans". Concreta l'Adrian.
Trobem exemples també en el marc del consum de la informació política. Aquí a Espanya un dels referents a Twitch és l'Emilio Doménech, periodista que cobreix tot el que passa als Estats Units a Espanya. El moment de reconeixement que el va fer conegut van ser les últimes eleccions americanes, on va combinar el periodisme a Twitch i a la Sexta, amb Antonio García Ferreras. Encara que ell faci contingut en espanyol, viu als Estats Units. Allà descobrim a altres creadors de continguts que són també periodistes. Un exemple, Hassan Piker. Va aglutinar a més de 150.000 persones veient les eleccions presidencials amb ell.
En definitiva aquesta manera de fer periodisme és viable, i que atrau un públic potencial que res té a envejar al que atrauen els mitjans convencionals. I cada vegada més periodistes s'adapten al mitjà. "Tot apunta que en els pròxims 10 anys la figura del periodista tradicional de mitjà passarà a convertir-se en un periodista digital" apunta el Marc. "Així i tot, una cosa no treu l'altre. El periodista tradicional i el periodista digital poden conviure, però les rutines de treball seran molt diferents" comenta l'Adrian. Aquests són només alguns exemples de com el paradigma mediàtic comunicatiu i periodístic està canviant a un ritme accelerat. Caldrà, però, que es deixi de veure des dels mitjans convencionals al periodisme digital com una competència i no com un tren d'oportunitats on cada vegada pugen més viatgers.