Èlia Pagès, Marina Garrido, Arnau Martínez, Carla Mitats, Sandra Molina i Adrián Rodrigo

 

En els últims anys, paraules com TikTok, streamer, youtuber o Twitch han passat a formar part del vocabulari habitual de la nostra societat a conseqüència de l’aparició de noves formes de comunicació. Han aparegut noves plataformes audiovisuals que ja compten amb milions d’usuaris, majoritàriament joves i adolescents, així com nous rols i figures que s’han sabut adaptar als requeriments d’aquestes i ja s’han fet el seu espai en aquest nou món de la comunicació. Per contra, el consum de mitjans de comunicació tradicionals en aquestes edats està baixant de forma contundent. 

 

L’emergència de Twitch i TikTok 

Twitch és la plataforma d’streaming més gran del món i tot i que inicialment estava especialitzada en la retransmissió de partides de videojocs, cada vegada s’ha anat diversificant més el contingut dels seus directes. Aquesta plataforma va néixer el 2011 com a subproducte de Justin.tv, una companyia també d’streaming, però a causa del seu ràpid creixement, el 2014 va ser comprada per Amazon. Twitch permet que els streamers retransmetin un esdeveniment en temps real i interactuïn amb l’audiència, que es pot comunicar a través del xat. Per altra banda, tot i que les retransmissions es poden veure de forma gratuïta, hi ha l’opció de fer-se subscriptor i, pagant una quota mensual, obtenir avantatges diversos, com no veure publicitat o tenir accés a directes exclusius. 

Quan es fa referència a Twitch, la primera persona que els ve al cap a molts joves és Ibai Llanos, un streamer que fa partides en directe amb famosos i altres personatges digitals coneguts. Alguns dels seus streams amb més visualitzacions són la retransmissió de la Final de la Copa Amèrica el passat juliol, que va assolir els 642.900 espectadors, o l’entrevista a Leo Messi en la seva presentació com a jugador del PSG el passat agost. Aquests directes, però, que també generen controvèrsia a xarxes socials i mitjans de comunicació, ja que són el clar exemple d’aquestes noves formes de comunicació i periodisme actuals. I és que, en un dels streams, Llanos va tenir com a convidat el jugador blaugrana Gerard Piqué per fer balanç de la situació del club en una conversa distesa que va durar més de dues hores. 

Ara bé, altres plataformes com TikTok també estan creixent exponencialment. Es tracta d’una aplicació per compartir i produir vídeos curts, de fins a un minut de durada, que els usuaris poden crear i editar des de la mateixa app. Originàriament s’anomenava Douyin (“sacsejar la música”, en xinès) i va néixer el 2016 de la mà de l’empresa xinesa Bytedance. Actualment, tal com demostren les dades, l’èxit és rotund: va ser l’aplicació més baixada del 2021, amb 650 milions de descàrregues, segons dades de la consultora tecnològica Apptopia. Aquest boom es deu, en gran part, a la possibilitat i diversitat de vídeos que s’hi poden penjar: de cant, ball, paròdia i sàtira i, fins i tot, vídeos educatius o divulgatius. A més, en les darreres versions també permet realitzar transmissions en directe.  

Xarxes socials com Twitter o Instagram o plataformes com YouTube també tenen un gran nombre d’usuaris a Internet. Ara bé, en un principi cada plataforma tenia la seva pròpia funció i raó de ser, però cada vegada més aquestes aplicacions van copiant funcions d’aquelles que tenen més èxit. Un exemple són els Reels d’Instagram o els Sorts de YouTube, vídeos curts molt similars als de TikTok, o els famosos “stories” d’Instagram que tant TikTok com Twitter van incorporar. Amb això queda clar que les plataformes s’estan homogeneitzant i cada vegada més, mitjançant una sola plataforma tenim milers de funcions disponibles.  

 

Micromecenatge més popular: Verkami i Parteon. 

Trobem també sistemes alternatius de creació de contingut finançats a través del micromecenatge. Es tracta d’una estratègia de finançament en massa sorgida per iniciativa empresarial o projecte basat en l’aportació de quantitats d’un gran nombre de donants que hi estan interessats, majoritàriament a través d’Internet. Va néixer cap al 2003 als Estats Units en l’àmbit musical com a reacció del fenomen de la pirateria, i actualment s’utilitza per a iniciatives diverses, entre elles la comunicació. 

Verkami va néixer a Mataró el 2010 i com expliquen ells mateixos a la seva web, entenen el micromecenatge com “una manera de finançar projectes a través de les aportacions d’un grup nombrós de persones que, a canvi, reben recompenses exclusives en forma de projectes, serveis o experiències.” Així doncs, els mecenes fan l’aportació que considerin i reben alguna cosa a canvi, que depenent de la quantitat donada. En tots els casos els creadors conserven el 100% dels drets i els beneficis de les seves obres. 

Un dels projectes que hi trobem actualment és elPoble, un equip de fotoperiodistes i documentalistes especialitzats en drets humans i problemàtiques socials que demanen finançament per fer créixer el projecte. “Volem fer un gran salt a nivell qualitatiu apropant-nos a terrenys més complexos com el documental. Un dels primers grans projectes que farem serà un documental sobre el Poble Sahrauí i el seu procés històric d'alliberació.” Algunes de les recompenses que ofereixen són samarretes, dessuadores o pòsters. 

Per altra banda, Patreon és un sistema encarat principalment a creadors culturals que ofereixen contingut periòdic als seus mecenes, que poden fer aportacions mensuals com a subscriptors o bé donacions puntuals. D’aquestes aportacions, la plataforma es queda amb el 5% de cada pagament. 

Un dels projectes més coneguts a Catalunya és La Sotana, un podcast de futbol que guanya gairebé 10.000 € mensuals gràcies a les aportacions dels seus gairabé 3.000 mecenes. Els seus creadors ofereixen diferents tipus de subscripcions que van dels 3,50 € fins a 52 € mensuals, i segons l’escollida s’obtenen més o menys avantatges.  

 

L’economia dels creadors 

Cada dia més persones tenen l'oportunitat de començar a dedicar-se a la creació de contingut i monetitzar l’interès que la seva audiència demostra en les seves publicacions. Aquesta situació és la que avui en dia es comença a conèixer com l’economia dels creadors de contingut. És un nou model econòmic que ha sorgit com a resposta al desig de les noves generacions d’optar per nous camins laborals i professionals. Les comunitats de seguidors dels mateixos creadors de contingut, els han convertit en recursos poderosos per les marques i empreses que troben en les audiències dels creadors als seus propis clients potencials. 

Diversos estudis han començat a quantificar el volum del mercat de l’economia de creadors. La companyia SignalFire, per exemple, xifra en més de 50 milions el nombre de creadors independents de continguts que obtenen ingressos a través de diverses plataformes. Tot i que, d’aquest total, només uns 2 milions poden considerar-se professionals.  

I com poden generar ingressos realment considerables? Una de les principals vies és potenciar els seus aportaments, col·laboracions i anuncis a través de diferents plataformes que contribueixen a la monetització de les seves publicacions. Plataformes com Filiatly, Patreon, Teachable, Buy me a Coffee o Supercast en són un exemple. 

 

Monetització de les principals plataformes 

- Twitch 

En els últims anys, hem vist com plataformes d’streaming com Twitch estan en auge. Segons TwitchTracker, la plataforma va passar d'1,6 milions d'espectadors concurrents de mitjana el març de 2020, a 2,5 milions d'espectadors a finals de 2021. I moltes vegades ens preguntem, com reben ingressos dels vídeos en directe? Doncs a través d'aquests streamings els influencers poden guanyar diners per diverses vies. A més, les condicions a l'hora de monetitzar el contingut a Twitch són notablement més avantatjoses que a Youtube.  

Les opcions que ofereix Twitch als creadors de contingut per guanyar diners en els seus streamings són diverses, així ho explica el creador Dani Sánchez.

Font: UABmèdia

 

D’aquesta manera, les formes d’obtenir ingressos amb Twitch son diverses. El cert és que la pròpia empresa s’aprofita dels continguts i les hores que dediquen els seus creadors guanyant un percentatge dels diners que generen, com també explica Dani Sánchez.

Font: UABmèdia

 

Programa d'afiliats 

Sol ser el pas anterior a optar a convertir-se en partner en aquesta plataforma. I també s'han de complir una sèrie de requisits, tot i que menys ambiciosos que els anteriors. Has d'haver retransmès 8 hores i en set dies diferents en els últims trenta dies, comptar almenys amb 50 seguidors i aconseguir una mitjana de 3 espectadors en cada retransmissió en directe. 

Sent afiliat de Twitch es poden guanyar diners també gràcies a les subscripcions i a la venda de bits. A més, es poden promocionar altres productes en el canal i, en el cas que l'usuari els compri a través del mateix, rebre una comissió. De totes maneres, com a afiliat no obtindràs ingressos dels anuncis que es reprodueixin en el teu canal. 

Programa de partners 

Per utilitzar aquesta via s'han de complir una sèrie de requisits com ara: haver retransmès durant 25 hores en els últims trenta dies, retransmetre en dotze dies diferents i tenir una mitjana de 75 espectadors per streamings. Tot i això, Twitch ha d'acceptar la sol·licitud de partner i la resposta pot trigar fins a 7 dies laborals. 

Els partners de Twitch podran guanyar diners gràcies a: 

• Les subscripcions al canal 

• L'habilitació de Bits 
• Anuncis reproduïts, on podran escollir tant la duració dels mateixos com la freqüència amb la qual s'emeten 
• Les comissions dels productes venuts a través del programa Amazon Blacksmith, que permet incloure enllaços d'afiliats als seguidors en plena retransmissió 

Patrocinadors pel canal 

Igual que en altres xarxes socials o plataformes, els creadors de contingut de Twitch també poden comptar amb l'esponsorització d'altres marques. Si tenen una audiència amplia i ben definida, és probable que puguin rebre ingressos a partir de la publicitat de marques en el canal. 

Programa d'afiliats d'Amazon 

Aquesta opció és per aquells que no formen part del programa de partners o afiliats de Twitch. La plataforma és propietat d'Amazon i, per tant, aquest gegant tecnològic també treu benefici de la plataforma. Els streamers poden crear-se un compte en el programa d'afiliats d'Amazon, fer recomanacions als seus espectadors sobre productes específics i així emportar-se una comissió per cada compra que realitzin a través dels seus enllaços. 

Donacions d'altres usuaris 

Molts streamers compten també amb serveis externs que permeten les donacions. Per exemple Streamlabs, Patreon o Paypal. La plataforma els hi permet col·locar el botó de donacions dins la retransmissió en directe i els usuaris poden convertir-se en mecenes. 

 

- Youtube 

Monetitzar el contingut a Youtube no és gens senzill. Molts creadors de continguts es queixen dels pocs beneficis econòmics que els hi aporta la plataforma, com han manifestat rostres com Wismichu. Tot i això, és interessant conèixer les diverses estratègies per guanyar diners a Youtube. 

Publicitat 

La manera més habitual de guanyar diners a Youtube és a través de la creació de contingut. Si s'acumulen minuts de reproducció en el canal i es va augmentant la comunitat de subscriptors, es poden obtenir ingressos a través de la publicitat amb Google Adsense. Per fer-ho, t'has de donar d'alta com a soci (partner) de Youtube i complir alguns requisits. Entre ells, acumular més de 4000 hores de reproducció pública dels vídeos en els últims 12 mesos, tenir almenys 1000 subscrirptors, que el contingut sigui apte per a anunciants i tenir un compte de Google Adsense. 

No existeix una regla fixa pel que fa als ingressos que s'aconsegueixen cada mes a través de la publicitat, ja que depèn de diversos factors. Per exemple, varia segons quin tipus d'anunci és el que apareixerà als teus vídeos, segons el temps de reproducció de cada vídeo i segons la competitivitat del nínxol de mercat que s'anuncia. 

Vídeos en col·laboració amb marques 

Els perfils que tenen una comunitat gran es veuen atrets per a empreses que contacten amb ells perquè creïn continguts explicant els aspectes positius del seu producte o servei. D'aquesta manera, també obtenen ingressos a través de publicitat, però en aquest cas sí que controlen quin tipus d'anunciants apareixen en el seu canal. Quan es fa aquest tipus d'estratègia és habitual que la marca pagui una quantitat fixa per realitzar el vídeo. 

Programes afiliats 

El marketing d'afiliació és cada vegada més comú. Com a afiliat d'una marca, els creadors de contingut es converteixen en promotors dels seus productes o serveis. D'aquesta manera han de crear vídeos que parlin dels beneficis dels mateixos i promoure la seva compra. Per fer-ho, faciliten al públic un enllaç que està codificat de tal manera que l'empresa identifica que la conversió s'ha dut a terme a través del seu contingut. 

Patrocinadors 

Si el canal ja compta amb una audiència considerable, també poden buscar patrocinadors que encaixin amb els seus continguts i amb la seva audiència. 

Membresia 

És cada vegada una forma més popular de monetitzar els continguts. El funcionament és senzill, els membres paguen una quantitat mensual, generalment, i reben a canvi continguts exclusius i altres continguts extra. 

Donacions de tercers 

Igual que a Twitch, a través de les transmissions en viu poden rebre donacions econòmiques dels seus subscriptors. 

 

- Instagram 

Instagram és una aplicació amb un format que prioritza el contingut i l'impacte visuals. Això permet a les marques promocionar-se i difondre els continguts i els seus productes. Cada vegada resulta més senzill monetitzar Instagram, però per aconseguir-ho, igual que a les altres plataformes, s'han de complir uns requisits. En aquest cas passa per tenir un nombre elevat de seguidors de qualitat, és a dir, comprar seguidors no és una opció; compartir continguts de qualitat i que aportin valor als usuaris; i tenir un perfil actiu amb moltes publicacions per obtenir més 'engagement'. A partir d'aquí, es presenten diferents opcions per monetitzar el compte d'Instagram. 

Màrqueting d'afiliats 

Consisteix a ser ambaixador d'una marca de productes que utilitzen i en els que creuen. Poden compartir un enllaç a la seva pàgina i/o un codi de descompte, de manera que incentives a l'audiència a fer clic. Cada vegada que una persona compra un producte a través de l'enllaç, s'emporten un percentatge dels ingressos generats. 

Una altra tàctica de màrqueting d'afiliació són els sortejos en els quals els usuaris han de comentar i donar m'agrada a una pàgina, incentivant així les interaccions. 

Publicació patrocinada 

Consisteix a promocionar marques a canvi d'una comissió. En aquest cas les marques s'associen amb influencers per publicar contingut patrocinat que els ajuden a incrementar la notorietat dels productes. Normalment, inclouen una imatge del producte i una petita ressenya escrita per l'influencer. 

Publicitat a Instagram 

Els Instagram Ads són una gran oportunitat per marques i comptes que volen donar-se a conèixer o generar conversions a través d'aquesta xarxa social. És una opció per guanyar diners en la qual ells també han d'invertir diners. 

Converteix Instagram en una botiga 

En els últims anys, han anat apareixent cada vegada més opcions per guanyar diners a Instagram venent productes directament a través de la plataforma. Es pot fer a través de Shoppable Post, que són publicacions en la qual es mostren productes que els usuaris poden comprar directament; o també amb Instagram Shop, una manera nova de descobrir i comprar productes directament des de l'aplicació d'Instagram. 

Instagram TV 

Aquest 2022, Instagram ha anunciat que permetrà als creadors de contingut monetitzar el seu compte directament mitjançant Instagram TV. Ho podran fer a través d'anuncis en els vídeos d'IGTV, insígnies que els usuaris poden comprar durant una emissió en directe per recolzar als creadors i una ampliació de Brand Collabs Manager, la plataforma de màrqueting d'infuencers d'Instagram. 

A més, l'empresa ja ha anunciat plans d'incloure tant anuncis com funcionalitats de compra a Reels pròximament. 

 

- TikTok 

Ser major d’edat, tenir 10.000 seguidors al teu compte, haver acumulat més de 10.000 visualitzacions i un mínim de tres publicacions en els últims 30 dies, produir contingut original i cumplir amb les normes de la plataforma són alguns dels requisits per poder monetitzar a TikTok. 

Aquesta xarxa ha dedicit ampliar les seves opcions de monetització amb la finalitat de no perdre tracció entre els seus creadors de contingut. Així, va anunciar el llançament de Creator Next, un programa dissenyat per ajudar als creadors a monetitzar la seva activitat a mesura que construeixen la seva pròpia comunitat. Entre les funcions de monetització s’inclouen: 

• Fons per creadors
• Creator Marketplace 
• Regals LIVE o LIVE Gifts 
• Regals per vídeos o Video Gifts 
• Propines o Tips 

Fons per creadors 

El Fons per a Creadors de TikTok de la UE dóna suport als creadors ambiciosos i busca recompensar la creació de contingut innovador a TikTok. Aquest disposarà inicialment de 70 milions de dòlars. Els creadors que sol·licitin l'accés i siguin acceptats obtindran una recompensa per les seves publicacions a TikTok, sempre que compleixin els Termes del Servei, les Normes de la Comunitat i els termes del Fons per a Creadors. Pel que fa referència als requisits de participació, cal sumar-ne un mínim de 100.000 visualitzacions en els últims trenta dies.  

Creator Marketplace 

És la plataforma oficial per a la col·laboració entre les marques i els creadors de vídeos a TikTok. D’aquesta manera, es comprometen a oferir als socis de TikTok contingut creatiu i als creadors, oportunitats d’associació de marca d'alta qualitat. 

LIVE Gifts 

És una funció que, si està activada al compte, permet als espectadors reaccionar als vídeos de TikTok i mostrar que agraeixen el contingut. Aquesta és una manera d'aconseguir diamants, que es poden canviar per diners en efectiu. 

Les darreres dues opcions són noves formes de pagament per als creadors de contingut que estaran disponibles per un número limitat de països, entre els quals es troba Estats Units, Regne unit, Itàlia, França, Alemanya i Espanya.  

Video Gifts 

Prové d’una funció ja existent, LIVE Gifts, únicament dirigida per a qui transmetia en directe. Ara, els creadors poden rebre regals virtuals i ser recompensats amb diamants, que després poden canviar per diners reals. Aquesta nova eina ja no és exclusiva dels vídeos en directe, sinó que està disponible per a qualsevol publicació.  

Tips 

Cal destacar també Tips, mitjançant el qual els usuaris poden enviar propines als seus creadors preferits. L’usuari pot optar a enviar 5, 10 o 15 dòlars, o bé les propines poden ser personalitzades. Aquests pagaments es fan a través de Stripe, i s’assegura que l’empresa no es queda cap percentatge dels diners. Tot i això, podria ser que els beneficiaris haguessin d’assumir el cost del processament de les transaccions.  

Els creadors de contingut s’han anat adaptant i actualitzant a les noves plataformes per seguir millorant la seva marca. En aquest context, s’ha percebut un notable auge en l’ús de TikTok. En xifres, segons un estudi de Sensor Tower, el 2020, la xarxa social va registrar més de 100 milions de descàrregues fins al mes de maig d'aquell any. Això ha fet centrar els esforços de milers de creadors que han començat a migrar cap a aquesta plataforma. Cal esmentar, però, que segons un informe de Statista, a principis de 2021, Instagram seguia coronant-se com el preferit entre els usuaris, ja que presentava 1.221 milions d’usuaris actius vers els 689 de TikTok. No obstant això, és innegable el creixement de la darrera plataforma, que ja li fa competència a Instagram. 

 

Les claus de la monetització 

Tal com hem recollit, la clau dels models de negoci de les principals plataformes és l’engagement, és a dir, el temps que els usuaris passen en elles. Segons Reyes González, CEO i directora executiva d’una consultora especialitzada en emprenedors i start-ups, a Europa les xarxes socials neixen amb la necessitat de definir el seu model. Per fer-ho, primer han d’aconseguir un volum considerable d’usuaris per després pensar com rentabilitzar-lo. La concepció és diferent si ens fixem en el continent Americà, i és que a l’altra banda de l’Atlàntic se centren en la captació i fidelització dels usuaris.  

El pas d’un model de captació a un de monetització ha de produir-se quan la xarxa compti amb una base suficient d’usuaris actius i no registrats, ja que son aquests els que generen moviment i potencien l’obtenció d’ingressos, tal com explica Emilio Márquez, fundador de Networking Activo. Així, destaca que el model de negoci més rentable actualment en aquestes plataformes és la publicitat. Totes les dades dels usuaris que s’obtenen a les xarxes socials propicien la venta d’espais publicitaris que els fan arribar al seu públic objectiu. Márquez destaca que en el futur les xarxes socials perfeccionaran la geolocalització i la segmentació de l'audiència per factors com els gustos i preferències dels seus usuaris, cosa que permetrà accedir a un públic més precís i redundarà en models de negoci més estables. 

Una vegada més els creadors i les empreses obtenen rendibilitat gràcies a vendre i tractar les nostres dades per a treure un benefici. Simplement entrant a uns determinats vídeos, seguint a determinades persones o connectant-nos a unes retransmissions en directe ja estem donant informació que pot ser utilitzada per a proporcionar una publicitat cada vegada més personalitzada. És un debat que ja ha arribat a la política, i la UE està treballant en això amb la creació de la Llei de Serveis Digitals (DSA). La DSA definirà regles clares de responsabilitat i rendició de comptes per als proveïdors de serveis intermediaris i, en particular, les plataformes en línia, com les xarxes socials. El que és clar és que anem cap a un model de monetització de contingut més híbrid adaptat a les noves tecnologies i que encara està per descobrir. 

 

La professionalització dels creadors de contingut 

En els darrers anys el nombre de creadors de continguts ha crescut exponencialment posant sobre la taula la professionalització d’aquesta activitat. Actualment, el treball que desenvolupa un youtuber, un influencer, o  un streamer no està regulat en cap normativa de l’Estat ni la Unió Europea. Sovint la seva professió està determinada per les polítiques de contingut i de monetització que imposen les plataformes on treballen. 

Fruit d’aquesta unilateralitat en què actuen les xarxes socials, s’han desenvolupat diverses iniciatives impulsades pels creadors de contingut que es veuen afectats pels algoritmes i les normatives de les plataformes i que de manera directa afecta a la seva professió. Les condicions de contingut i monetització s’apliquen a tots els usuaris i creadors, des dels més famosos i exitosos, com podria ser el cas d’Ibai Llanos, fins als perfils més discrets però treballats com el de la Nadine Romero. La diferència de seguidors i de visualitzacions entre aquests dos casos, és evident, però la dedicació i les hores que ambdós hi ha de dedicar és bastant significatiu. 

Prenent com a punt de partida que la creació de contingut comporta una organització i planificació, una realització, una edició i una publicació, que precisament no es fa mitja hora, la figura dels creadors de continguts s’ha definit com a professió dins del sector que no sempre surt tan rendible com ho hauria de ser. 

 

L’organització sindical UGT pren la iniciativa 

El 22 de novembre de 2021 va néixer la Xarxa de Creadors de Contingut de la UGT, una organització impulsada per un grup de youtubers, influencers i streamers. L’objectiu rau en reivindicar la professionalització del treball que efectua un creador de contingut i establir relacions igualitàries i transparents amb els seus mitjans de treball, les plataformes digitals i les xarxes socials. 

Font: UGT

La idea va sorgir en el 130è aniversari de l’organització sindicalista, quan el youtuber, Mauricio Schwartz, va explicar en què consistia el paper del creador de contingut i ràpidament els coordinadors d’UGT van veure similituds amb les reivindicacions del col·lectiu de riders. A poc a poc, i amb l’ajuda de la Universitat Complutense de Madrid, van anar contactant amb petits creadors de continguts que veien com el seu treball es veia perjudicat per les polítiques de les plataformes. Quan el grup va començar a ser significatiu van presentar la proposta a una convenció internacional d’UGT a Marsella. 

De totes maneres, Rubén Sanz, coordinador d’UGT implicat en la Xarxa de Creadors de Continguts, especifica que el grup “no és un organisme oficial del sindicat en si, no està projectat a l’organigrama sindical, sinó que encara és un projecte primerenc”.  

Font: UABmèdia

D’aquesta manera, els participants d’aquesta associació no són afiliats en si, sinó que UGT s’estableix com a organisme darrere de l’agrupació i que serveix com a pont de comunicació per a començar a traçar un full de ruta i negociar amb les plataformes digitals. 

Els principals objectius que impulsen la seva creació són la visibilització d’una activitat que es consumeix diàriament, però que sovint els que la desenvolupen no estan representats ni tenen oportunitat de negociar les condicions del seu treball. Sanz, destaca la importància de “reivindicar l’activitat com un treball, ja que són moltes hores de dedicació i han de rebre una remuneració, no serveix que el seu contingut es pagui amb una subscripció durant un mes a un producte el qual promocionen en una de les campanyes publicitàries en les quals poden participar”.  

Font: UABmèdia

També reivindica la  negociació, el diàleg i unes regles justes a per a totes les persones que generen contingut propi, apostant per la transparència dels algoritmes i l’erradicació de la unilateralitat amb que s’imposen les polítiques de continguts i de monetització. 

 

Els microinfluencers: la gran realitat de les plataformes 

El primer que ve al cap quan ens pensa en els creadors de contingut són les persones més exitoses i que més rendibilitat treuen en la seva activitat digital. Tot i que aquesta associació és la més usual, aquest col·lectiu és un percentatge ínfim de tots els creadors que engloben les xarxes socials. La realitat és que la gran majoria són microinfluecers, prescriptors que conglomeren una comunitat d’entre 5.000 i 100.000 seguidors. 

Segons l’estudi, Ser ‘*microinfluencer’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen, de l'Observatori Social de La Caixa els ingressos que reben els microinfluencers per les seves publicacions “no són proporcionals a l'impacte que generen en les seves comunitats digitals”. El temps que els creadors de continguts inverteixen en els seus projectes, en la majoria dels casos, no és recompensat per les grans empreses. Segons l’estudi esmentat, més del 60% dediquen 45h setmanes a la seva tasca com a creadors de contingut, però sovint la seva jornada laboral no s’acaba aquí, ja que molts d’ells tenen altres treballs per a poder viure dignament. Aquest és el cas de la Nadine Romero, que a banda d’instagramer i tik-toker és professora de ball.  

Font: UABmèdia

 

En aquest sentit, la Xarxa de Creadors de Continguts de la UGT, busca potenciar aquest col·lectiu d’usuaris que necessiten una major visibilització perquè se’ls reconegui com a treball la seva tasca com creadors, ja que les hores de treball no són proporcionals als ingressos que reben. A més, la seva remuneració sovint ve determinada per altres treballs relacionats amb les plataformes, però que no depenen d’elles, com les campanyes publicitàries, pel fet que si fos pels seguidors o les visualitzacions no obtindrien quasi recompensa econòmica. Tal  com assegura Rubén Ranz, “sovint el número de seguidors es postula com un valor intangible per aconseguir altres projectes que et proporcionin diners”.  

 

I els menors què? 

 Cal destacar que hi ha un gran part d’usuaris a les xarxes socials que són menors d’edat. Dins dels creadors de contingut i totes les figures que engloben (influencers, streamers, yotubers...) en trobem que ni tan sols arriben als setze anys, l’edat mínima per desenvolupar una activitat laboral a Espanya. En aquests casos, les línies que marquen la remuneració per la creació del seu contingut són difoses. Hi ha un buit, que per falta de regulació institucional no s’acaba mai d’omplir. 

Les plataformes són unànimes en la seva postura, si no ets major d’edat no pots monetitzar el teu contingut. Ruth Contreras, investigadora de la Universitat de Barcelona defensa que  “l’activitat d’un creador de contingut menor d’edat es pot veure com una acció diària, com un passatemps i a causa de l’absència d’un contractador, no cobren. Segurament si ens assabentéssim que els nens actors no cobren, en posaríem les mans al cap, però amb els influecers, yotutubers o streamers no passa el mateix”. De fet, encara que la situació sigui complicada, segons Contreras, regulacions i normatives dictades pels estats o per la Unió Europea ajudarien a esclarir aquesta situació. 

 

Una mirada europea pels drets dels creadors 

Tot i que la Xarxa de Creadors de contingut ha estat la primera associació a conglomerar tota mena de creadors sense tenir en compte quina plataforma digital utilitzen, abans de la seva formació hi va haver altres precedents que encara estan lluitant per unes xarxes més justes i transparents. 

El cas més famós és el The Youtubers Union, una associació alemanya que es va crear el 2019 per exigir equitat, transparència, responsabilitat i diàleg en absència de participació democràtica dels creadors en les polítiques de les plataformes, en aquest cas la de Youtube. Aquest grup de més de 23.000 youtubers ha trobat un poderós aliat en el sindicat IG Metall. Amb 2,3 milions d'afiliats, la unió de treballadors més gran d'Alemanya i de tota Europa dona el seu suport als creadors del país amb la intenció de millorar les condicions d'aquells que guanyen o desitgen guanyar-se un salari penjant vídeos a la plataforma.De fet, aquesta aliança, nomenada FairTube ha aconseguit que Google s'assenti a parlar. Una de les primeres victòries va donar fruit gràcies a una carta enviada per sindicat esmentant totes les peticions que li feien a la plataforma, fixant una data màxima per obtenir resposta. Finalment, vuit hores abans que s'acabés el termini, Google Alemanya va declarar estar interessat i es va programar una reunió a les seves oficines per decidir qüestions fonamentals sobre el futur del seu treball. 

Prenent aquesta experiència com a referència la Xarxa de Creadors de Continguts d'UGT vol aconseguir el mateix, que les plataformes s'asseguin a parlar, però tal com es pot observar es necessiten un gran nombre de persones i molt sectors aliats per poder plantar cara a les grans corporacions digitals. 

 

Quan arribarà la normalització? 

Si alguna cosa evidencia aquest reportatge és que internet i les xarxes socials i les plataformes estan en constant evolució i plantegen problemàtiques que abans no existien o que no es tenien en compte. Amb l'arribada de les noves plataformes i la seva monetització apareixen nous oficis que, a diferència d'uns altres, estan menys regulats i vigilats. És per això que, després d'anys d'incertesa arriben xarxes com la de creadors de continguts d'UGT. Els nous creadors de continguts han de ser capaços de poder monetitzar el seu contingut d'una forma justa sense que multinacionals treguin beneficis extrems a la seva costa. D'altra banda, l'aparició de les noves plataformes i la seva monetització planteja un model de negoci pràcticament desconegut fins avui i que està en constant evolució. És per això que la UE amb la seva Llei de Serv