El darrer dia 8 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Dislèxia, una data dedicada a aquest trastorn que, segons l’OMS, pateix un 10% de la població mundial. Dos dies més tard, el 10 d’octubre, tenia lloc el Dia Mundial de la Salut Mental. Amb motiu d’aquestes dues dates, l’equip d’UABmèdia va entrevistar Joan Deus, coordinador assistencial del Servei de Psicologia i Logopèdia de la Facultat de Psicologia de la UAB.
El primer de què es va parlar a l’entrevista va ser la definició exacta de la dislèxia. A diferència del que s’acostuma a creure, la dislèxia no és una simple dificultat, sinó que és un trastorn del neurodesenvolupament. La dificultat ve donada precisament per la malaltia, que impossibilita en molts casos que la persona que la pateix dugui a terme algunes tasques amb normalitat. D’altra banda, cal diferenciar la dislèxia del que s’anomena un retard maduratiu de l’aprenentatge perquè, tot i que tots dos suposen una adversitat, la dislèxia és una malaltia patològica i el retard maduratiu, no.
Tal com va explicar Joan Deus: “la dislèxia en sí mateixa significa una dificultat a l’hora de comprendre el llenguatge escrit”. Aquest sol ser el principal símptoma, però la dislèxia pot manifestar-se també amb una velocitat de lectura molt baixa. Tanmateix, els problemes no es limiten solament a la comprensió, sinó que poden incidir també en l’expressió d’una persona, ja sigui a l’hora de construir frases o a l’hora d’expressar-se per escrit.
No hi ha consens sobre quina és l’edat en què es pot començar a detectar la dislèxia. Segons Joan Deus, per poder fer la diagnosi cal que l'infant hagi estat un mínim de dos anys en la fase d’aprenentatge lectoescriptor. Tenint en compte que aquest procés no s’inicia fins als 6 anys, l’edat mínima per poder detectar la dislèxia es trobaria, doncs, als 8.
El que cal tenir present en qualsevol dels casos és que la dislèxia és una patologia crònica; no té cura, però es pot evitar que els símptomes suposin una dificultat a la vida del pacient. En molts casos, es pot aconseguir que la persona pugui normalitzar la comprensió lectora, però gairebé sempre romanen els problemes de velocitat a l’hora de llegir i la disortografia.
Tot i que hi ha hagut un canvi perspectiva a la societat i cada cop ens preocupa més el nostre benestar psicològic, l’accés a serveis per a una millor salut mental continua sense ésser un dret fonamental. De fet, Espanya és un dels països amb menys psicòlegs per nombre d’habitants, amb només 6 psicòlegs per cada 100.000 persones. La mitjana europea, en contrast, és de tres vegades més: 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants.
Els problemes de salut mental són en general més presents al món occidental, ja que la resiliència ha tingut una davallada important en comparació amb la resta de cultures del món. En cas de tenir qualsevol problema, Joan Deus recorda que cal consultar un professional i explica què s'ha de fer si es té la sospita que algú de l'entorn té un problema relacionat amb la salut mental: “tots tenim la pressa de fer quelcom, de fer alguna intervenció que modifiqui coses [...] i ens oblidem que, en aquests casos, el simple fet d’escoltar [...] pot ser un punt de partida perquè aquella persona es deixi ajudar”.
