El grup interdisciplinari d’investigació i recerca AFIN, del departament d’antropologia social i cultural de la UAB, ha inaugurat aquest dilluns el primer congrés virtual sobre la salut reproductiva de la dona. Mitjançant la participació de diferents ponents i experts del tema, la trobada en línia debatrà sobre els drets de la salut reproductiva amb l'objectiu de visibilitzar i sensibilitzar a diferents professionals i a la població en general. El congrés, que s’ha iniciat el 24 d’octubre i finalitzarà el 28 d’aquest mateix mes, convidarà a reflexionar al públic sobre cinc temes centrals: la reproducció assistida; la violència obstètrica des d'un abordatge integral i interdisciplinari; la discapacitat, reproducció, gènere i salut, i les iniquitats a l'accés a la informació i als serveis d'interrupció de l'embaràs.
AFIN ha aconseguit mantenir un criteri del diàleg amb les persones i institucions involucrades en el tema de diferents àmbits intencionals. El congrés n'és una mostra. Hi ha una amplíssima representació de diferents estaments que treballen sobre la salut reproductiva de la dona. “Es tracta d’un congrés interdisciplinari i internacional que contribueix al creixement, a incorporar una nova diversitat de mirades i a ampliar la comprensió sobre diferents temes”, ha explicat la professora titular i investigadora principal d'antropologia social i cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del grup de recerca AFIN, Diana Marre, que també ha participat com a ponent durant la sessió inaugural.
Sessió inaugural: en defensa dels drets menstruals de la dona
El congrés ha iniciat amb una sessió d'obertura on les ponents participants han explicat, des de diferents perspectives, la situació actual de la salut sexual i reproductiva de la dona.
La Secretaria de Feminismes del Departament d’Igualtat de la Generalitat, Montserrat Pineda, ha donat una perspectiva més institucional sobre les problemàtiques que s’aborden des de les administracions públiques. Ha parlat de la importància d'entendre i denunciar des dels òrgans polítics les situacions de desigualtat dels drets reproductius: “des de la nostra competència hem de generar mesures que puguin ser útils per reflexionar i canviar la cultura hegemònica imperant”.
La defensa dels drets reproductius estan en atac constant i els governs han de ser valents. Les administracions han de moure's en un marc que garanteixi la identitat de gènere, i que les dones puguin parir en les millors condicions dins del sistema públic.
L’antropòloga ha reivindicat que la salut sexual i reproductiva continua sent un tema de difícil comprensió general i assumpció des de diferents instàncies polítiques. “Són processos de llarga maduració, que requereixen molt de temps i esforç des de tots els àmbits”, ha explicat. Ha reivindicat que el debat públic és un espai vital per desenvolupar aquestes noves perspectives crítiques i que no hauria de costar tant d’ocupar.
Taules rodones: mirada al futur i un debat crític
Miren Guilló Arakistain: Discursos socioculturals del cos menstrual i reptes per a la seva transformació
Miren Guilló Arakistain ha estat l'encarregada d'obrir la primera taula de ponències del congrés. Taula on s'ha estudiat la construcció social i biomèdica de la menstruació des de perspectives disciplinàries diferents. Miren és antropòloga i doctora en estudis feministes i de gènere i forma part del grup de recerca d'antropologia feminista de la UPV/EHU.
L'experta ha analitzat com els discursos hegemònics produeixen una patologització i estigmació de la menstruació. Històricament, les societats occidentals la menstruació s'ha lligat a la brutícia, al tabú i l'estigma. Els cossos que menstruen s'han entès com a contaminants ambigus i fàstic cap a la sang menstrual, s'ha utilitzat per justificar convencions i accions socials.
D'altra banda, l'experta ha remarcat la importància de conèixer i entendre els ancoratges del nostre passat. El règim franquista i els valors promoguts durant l'època, van tenir una clara influència en el discurs i les pràctiques de la ginecologia. La menstruació es definia com a malaltia, com una incapacitat i situació anormal, font de prohibicions i mesures de control i fins i tot d'impuls criminal.
Les visions actuals no tenen aquesta perspectiva tant patologitzant, però encara es tendeix a universalitzar i invisibilitzar la variabilitat biològica o social, sense tenir en compte factors socioculturals. L'experta ha acabat recalcant la importància de continuar reivindicant perspectives crítiques i col·lectives sobre l'atenció a la salut.
Paloma Alma: el poder del nostre cicle
Paloma Alma, emprenedora i escriptora, és la fundadora de CYCLO Menstruación Sostenible, divulgadora i coach menstrual. A la seva xerrada, El poder del nostre cicle, Paloma ha exposat la importància d'entendre i conèixer els cicles menstruals. "Conèixer un cicle és conèixer-se a una mateixa", ha dit.
Paloma ha definit el cicle com una eina d'autodiagnòstic, d'autoavaluació per conèixer el nostre estat de salut. És un indicador directament relacionat amb el nostre estat de salut, tant mental com físic. Conèixer el nostre cicle també té una aplicació directa en el treball. Paloma relaciona les diferents fases del cicle amb la productivitat. L'experta ha celebrat la llei que proposava la baixa laboral per dolors menstruals, "que això no es discutís abans és un clar reflex de la invisibilització de la menstruació en els àmbits laborals, com si les dones treballadores no menstruessin!".
Paloma s'ha mostrat satisfeta de què la menstruació, a poc a poc deixi de ser tema tabú en determinats àmbits, però, assegura, que encara queda molt per fer per tal de visibilitzar, conscienciar i educar sobre els cicles menstruals.
Josep Perelló: la invisibilitat dels trastorns menstruals a l'entorn sanitari
Josep Perelló, el metge especialista en ginecologia de l’Hospital Sant Pau, ha continuat amb la jornada amb una interessant xerrada sobre els diferents problemes que sorgeixen arran de la menstruació. L’expert ha introduït als oients el concepte de Sagnat Menstrual Abundant (SMA), una malaltia infradiagnosticada que implica la pèrdua excessiva de sang menstrual que infereix en la qualitat de vida d’una dona, tant a nivell físic com emocional o mental. Mitjançant gràfics, Perelló va mostrar com el SMA agreuja els problemes que deriven de la menstruació.
Segons estudis realitzats, fins al 27% de les dones patiran Sagnat Abundant en la seva vida, però només el 65% consultaran a un professional. Aquest problema s’accentua quan únicament el 43% de les diagnosticades seran tractades. Aquest fet és degut al fet que la majoria de tractaments impliquen solucions hormonals i moltes dones prefereixen no prendre aquesta mesura. Tot i això, l’expert adverteix que hi ha altres opcions per a tractar la malaltia.
Anahí Rodríguez: menstruació a l’agenda pública
L’experta ha finalitzat la ponència exposant els problemes que pateixen les dones arreu del món arran de la menstruació pel que fa a estigmatització i prejudicis en certs països. Amb tot, la següent experta, l’Anahí Rodríguez, ha engegat un interesante debat sobre la menstruació a l’agenda pública. La mexicana forma part del projecte #menstruacióndignaméxico, un col·lectiu feminista que treballa perquè les noies i dones puguin viure una menstruació digna a través d’incidir en polítiques públiques que eliminin les desigualtats estructurals.
Les seves principals vies d’acció se centren a eliminar l’IVA dels productes menstruals i arribar, eventualment, a la gratuïtat i, finalment, lluitar pels drets menstruals de totes les dones. L’Anahí ha finalitzat la xerrada alhora que recordava la importància d’educar en qüestions menstruals i lluitar per la igualtat en els drets menstruals.
Beatriz Covo Blanco: transformant la narrativa del Cicle Vital de les dones
La sessió de tarda ha començat amb la xerrada de Beatriz Covo Blanco, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en Salut i cicle menstrual, que ha elaborat una presentació sobre la importància de transformar la narrativa que envolta el cicle vital de les dones. La xerrada ha emfatitzat en la rellevància de canviar els discursos establerts en la societat sobre les dones i la menstruació, que actualment, com diu la Beatriz, estan molt estigmatitzats. En aquest sentit, ha elaborat un informe sobre l’estructura de societat actual, en la que existeix una masculinització de la salut i la sexualitat. Tot això amb l’objectiu de millorar entre tots la vida, la salut i les relacions socials de les dones.
Anna Freixas: gerontologia critica i la discriminació de la vellesa en les dones
Per acabar, Anna Freixas, gerontòloga feminista i exprofessora de la Universitat de Còrdova, ha presentat el seu últim treball sobre la discriminació a les dones velles. En aquest sentit, la xerrada ha girat entorn la importància de valorar i ajudar a les dones velles que, segons ella, son discriminades per la societat. Anna Freixas ha il·lustrat els problemes que viuen en la societat actual i els comentaris que han de suportar. A més, ha recriminat que el feminisme no es fixi també en les dones velles i que no hi hagi prou investigacions sobre el tema. Finalment, ha remarcat la importància que la política i la societat en general, donin més visibilitat als problemes de les dones velles i se’ls atorguin més ajudes.
