El Senat aprova els pressupostos generals de l'Estat 2023

Es tracta dels darrers comptes públics publicats pel govern de Pedro Sánchez


21/12/2022 17:09 · Per Miquel Segalés

Font: El plural


El Ple del Senat ha aprovat els pressupostos generals de l'Estat de 2023, que van superar l'últim tràmit parlamentari després de no incorporar cap modificació respecte al text que va sortir del Congrés dels diputats. Aquests, entraran en funcionament l'1 de gener un cop es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). 

El Ple, que s'ha estès des del migdia fins a les 20 del vespre, quan el president de la Cambra Alta, Ander Gil, ha donat a conèixer el resultat de les votacions. 145 favorables i 118 en contra, en un Ple que va comptar amb la presència de diversos membres del Govern com Grande-Marlaska, Félix Bolaños, Miquel Iceta, Carolina Darias i Diana Morant, a més de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. 

 
Per a ser tramitats al Senat, els Pressupostos han rebut els mateixos suports que el Govern ja va tenir al Congrés; és a dir, per part del -PNV, ERC, Bildu, PDECat, Más País, Compromís, Coalición Canaria i PRC- als quals es van afegir els "sis" del Partit Aragonès, l'Agrupación Socialista de la Gomera i Més per a rebutjar els vets presentats a la Cambra Alta per l'oposició de PP, Ciutadans, Vox, Junts i UPN. 

 
D'aquesta manera, el projecte no ha tingut dificultats a l'hora de ser aprovat pel Senat ni tan sols modificacions. Cal destacar el fet en si, ja que si el Senat hagués introduït només una sola esmena, els Pressupostos haurien tornat a la Cambra Baixa perquè aquesta decidís si accepta o tira enrere la modificació, provocant que la seva aprovació definitiva trigués una setmana més a arribar. 

 
El fet que els Pressupostos s'hagin tramitat en només tres setmanes comporten que l'Executiu s'eviti prorrogar els actuals de 2022 fins a aprovar de forma definitiva el projecte de llei. 
Eva Granados, la portaveu del PSOE al Senat, ha afirmat que "enfront del soroll del PP, els pressupostos donen certesa i garanties a la gent". 

A més a més, ha recalcat que durant la legislatura en la qual ens trobem, ha disminuït la desigualtat social, en part gràcies a l'acció del Govern, destacant que no és el mateix que et governi l'esquerra que la dreta. 

 
Un dels aliats del govern, el PNV, va ser el primer a donar l'aprovació als Pressupostos i, durant el dia d'ahir va refermar el seu suport. Una adhesió facilitada a causa de la continuïtat del Cupo a les mateixes condicions i l'aprovació de 48 esmenes en ponència que suposen inversions per quantia de 70 milions al País Basc, a més de la transferència de ferrocarrils a Euskadi que, es manté l'expectativa, de cara a l'any 2023 quan, possiblement serà un fet. 

 
Per altra part, el suport d'un dels seus socis, EH Bildu, va ser possible a través de l'acord que la formació va establir amb el Govern respecte a la descàrrega de la gestió de l'impost a la banca i a les energètiques a les hisendes forals, la pròrroga del topall del 2% a l'increment del lloguer fins al 31 de desembre de 2023. Així com per mantenir un any més l'augment del 15% de les pensions no contributives, 200 noves places MIR i les inversions en Memòria Democràtica i Transició Ecològica, les quals també han estat presents en el compromís entre Más País i l'executiu. 

 
En comparació amb el govern de Rajoy, que només va poder aprovar dos pressupostos o del sonat fracàs d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de l'Executiu Madrileny, per aprovar els pressupostos de la Comunitat de Madrid, el Govern de Coalició, previ al tancament de la legislatura, ha pogut tirar endavant els seus tercers pressupostos des de la seva posada en funcionament, el gener del 2020. 


UABmèdiaUABmèdia newspaper-variantnotícies radioràdio play-circleplay Més...més...