Defensors de l'expresident Jair Bolsonaro prenen el Congrés, el Suprem i la Presidència al Brasil

La policia ha reprès el control de les seus, corresponents als 3 poders del país i el president electe ha assenyalat que les incitacions violentes del seu predecessor són les causants


13/01/2023 14:45 · Per Miquel Segalés

Font:TELAM


Milers de radicals, votants de l'expresident brasiler Jair Bolsonaro han assetjat aquest diumenge les seus de la Presidència, el Congrés i el Tribunal Suprem, a Brasília exigint un cop militar per enderrocar Lula da Silva, que va prendre possessió com a president l'1 de gener. 

Els defensors de l’expresident van arribar a les seus des del Quartell General de l’exèrcit, on es trobaven acampats des que Bolsonaro va caure derrotat a les eleccions. Un resultat que els partidaris de l’ultradretà no han acceptat i han categoritzat com a frau.

Al voltant de les 7 de la tarda, la policia va poder recuperar el control de les 3 seus, assetjades durant els assaltaments. Tot i això, hores més tard, manifestants i policia encara mantenien l’enfrontament. Davant d'això, el president va ordenar la intervenció federal, per tal que es pogués assumir el control de la seguretat pública a la capital i a la resta del districte fins a finals de gener, amb l’objectiu de restablir l’ordre i erradicar la violència. A més, va advertir que els feixistes pagarien l’assalt amb la pena corresponent, posant el focus també en la policia militar, que, segons ell, no va complir amb el compromís de garantir la seguretat i protegir les institucions. 

Tot i reconèixer a l’actual president, Bolsonaro considera que durant el seu període com a president no van ocórrer fets així i que els actes pels quals se l’acusa no hi ha proves. 

El contingut que circula per xarxes (fotos, vídeos), mostra als assaltants al saló de plens del congrés destruint tota mena de mobiliari i duent a terme actes vandàlics. Les imatges ofereixen un panorama similar a les escenes observades durant l’assalt al capitoli de Washington per part dels seguidors de Trump el gener de 2021. Molts ciutadans del Brasil ja preveien un assalt, ja que des de la seva derrota, Bolsonaro ha incitat a les manifestacions contra els resultats electorals de les últimes eleccions. 

L'atac ha agafat a l'actual president a Araraquara (Sao Paulo), mentre visitava els territoris afectats per les intenses pluges dels darrers dies. El mandatari ha dut a terme una reunió virtual d’emergència amb els seus ministres de Justícia, Defensa i Relacions Institucionals per analitzar el succés. 

La Justícia del Brasil apunta a un dirigent important del govern de Bolsonaro per l’assaltament 

El jutge del Tribunal Suprem, Alexandre de Moraes, va ordenar dimarts l’encarcerament d’Anderson Torres, exministre de Justícia de Bolsonaro i secretari de Seguretat de Brasília. El dictamen remet a una violació de l’estat de dret i respon a una petició per part de l’advocat del Govern, Jorge Messias, qui va assenyalar a Torres d’incitar els fets vandàlics. 

L’exministre s’ha defensat assenyalant que “ha marxat de vacances als Estats Units i no per trobar-se amb Bolsonaro per organitzar l’assalt”, però ha afirmat que tornarà al Brasil per entregar-se a la policia i d’aquesta manera defensar-se. Tanmateix, segons vídeos publicats per la premsa del Brasil, diversos policies subordinats al despatx de Torres es van quedar mirant mentre els grups extremistes envaïen les instal·lacions públiques i fins i tot van fer fotos de l’assalt amb els seus telèfons. 

Quin ha estat el paper dels militars a la revolta? 

Durant la seva etapa com a president, Bolsonaro va sentir-se sostingut per les principals figures de l’exèrcit, les quals li van mostrar suport obert a diverses manifestacions favorables al cop. Per tant, els ciutadans brasilers es pregunten si vas ser negligència o complicitat el que va portar a la falta de seguretat que va permetre l’assaltament a les institucions principals de Brasília. 

Es tracta d’un cop o una protesta en forma de revolta? 

Pot ser considerada una protesta, però els actes vandàlics, la preparació darrere dels atemptats, i el finançament respecte a les facilitats que es van posar a centenars de manifestants per anar fins a la capital desplaçant-se en autobús. Fan cada cop més evident la possibilitat que darrere d'aquestes manifestacions hi hagués un clar interès a dur a terme un cop d’estat. 

 

 


UABmèdiaInici newspaper-variantActualitat radioRàdio play-circlePlay cursor-default-click Especials Més...més...