Cap aparell entén el món. L'empresa OpenAI ha desenvolupat el ChatGPT, un sistema de xat basat en l'Aprenentatge Profund per produir un discurs semblant a l'humà. Així i tot, no va més enllà dels seus límits, no té pensament propi, sinó que segueix uns programes. I aquest és un dels seus perills.
En Josep Puyol-Gruart, treballa a l'Institut d'Intel·ligència Artificial de la UAB (IIIA) i ens explica que "quan un algoritme és molt complex, pot fer el boig. Però no perquè vulgui el sistema, sinó perquè tu no pots fer una comprovació exhaustiva de totes les possibilitats a l'hora de fer un programa. N'hi ha tantes que no hi ha temps físic al món per a provar-les totes." És el que se'n diu explosió combinatòria, i no hi ha forma humana de resoldre-la, ja que et trobes amb milers de milions d'estats a analitzar.
Hi ha coses que no s'han assolit en intel·ligència artificial (IA). Un dels grans defectes és que els humans continuem sent més creatius que els ordinadors, encara que existeixi la creativitat computacional. De fet, el músic australià, Nick Cave, afirma que "el ChatGPT pot escriure un discurs, un assaig, un sermó o una necrològica, però no pot crear una cançó autèntica".
La qüestió de la privacitat és una altra dificultat. En Pedro Meseguer, també expert de l'IIIA a la UAB, afirma que "s'utilitzen moltes dades personals perquè després, amb els sistemes d'aprenentatge, es poden fer comparacions. Encara així, estan limitades per la Llei de la Protecció de Dades. És molt difícil passar desapercebut, al final la intimitat ha desaparegut".
Però el ChatGPT també ha posat en alerta els mestres en camps de l'educació. Els preocupa que els estudiants puguin usar-ho per a fer trampa en els deures i els exàmens. La IA està orientada a fer la nostra vida més còmoda, però el tema d'aquesta tecnologia és el "com es fa servir". La IA, en general, ens serveix per entendre la nostra pròpia intel·ligència. Nosaltres d'ençà que naixem podem reconèixer a la mare, els nostres familiars, i això no és tan senzill com perquè ho faci una càmera, per exemple.
Mantenir una conversa amb una màquina, i no saber que és una màquina, era impensable fa uns anys. Ara, amb l'aparició del ChatGPT sembla que ja no parlem de ciència-ficció.
