A menys d’una setmana per la gala dels Oscars, els premis de l’Acadèmia del Cinema, les porres estan més presents que mai en les converses sobre l’esperada nit. Tot i que, molt menys conegudes que les esportives, les apostes sobre guardons de cinema també tenen el seu mercat, i les prediccions no es basen pas en sort, sinó en una combinació de molts altres factors estudiats per experts en l’àmbit. Com a seguidors de l’època de premis des de fa anys, a En Ocasiones Veo Cine us volem donar algunes pistes de com fer els vostres pronòstics tan acurats com sigui possible.
Encara que els més apassionats poden començar les apostes ell primer dia de l’any, basats en les pel·lícules i actuacions més anticipades (busqueu previsions pels Oscars 2024 i en trobareu segur), el millor és esperar que arranqui la temporada de premis, inaugurada pels Globus d’Or. És aleshores quan s’inicia el que es coneix com la “cursa” fins a l’estatueta daurada, ja que l’indicador més important sobre qui aconsegueix l’Oscar és veure qui s’ha emportat la majoria de tots els altres premis. A partir d’aquesta gala podeu anar seguint els següents esdeveniments: els Globus d’Or, els Premis de la Crítica, els BAFTA i tots els guardons dels gremis, principalment els de directors, productors, guionistes i els d’actors. Pareu especial atenció als dos primers, perquè el cineasta que guanya el premi principal al Gremi de Directors, gairebé sempre s’acaba emportant l’Oscar; en tots els anys que ambdues gales han coexistit, només hi ha hagut 7 ocasions on això no hagi passat. I és quasi la mateixa situació amb el Gremi de Productors predient el premi principal, Millor Pel·lícula. Sempre els mateixos guanyadors, amb només 9 excepcions. Això no és cap coincidència si tenim en compte que als premis de l’Acadèmia, cada votant escull el guanyador dins de la seva categoria, és a dir, només els directors poden votar per Millor Director, els actors pels actors, i així en totes les àrees. Per tant, és obvi que hi hagi un gran nombre de membres que es repeteixin entre els gremis i la seva categoria als Oscars, i que molt segurament votin pel mateix aspirant. Tot i que conèixer aquest petit “secret” pot arruïnar la sorpresa de la gran revelació, també comporta un encert gairebé assegurat a l’hora de fer la porra així que, ja sabeu. Un altre factor que l’acadèmia té molt present és la longevitat, molt sovint optant per premiar a un nominat veterà, representant no només un reconeixement al seu treball d’aquell any sinó a tot el seu recorregut i carrera. Això es veu reflectit en l’edat mitjana dels guanyadors, sobretot en les categories d’actuació masculines: 45 per Millor Actor i 50 per Millor Actor Secundari, en comparació amb els 37 per Millor Actriu i els 41 per Millor Actriu Secundària.
Finalment, hi ha altres aspectes pels quals no cal haver passat anys estudiant els guanyadors per adonar-se’n, com que hi ha gèneres més propensos a guanyar que d’altres. És evident que una interpretació dramàtica té molts més números per guanyar que una de comèdia, i no cal ni parlar de les de terror, que ni solen arribar a les nominacions. Però en les categories menors, també es poden aplicar aquests trucs. Per exemple, a Millor So, els més propensos a la victòria són les pel·lícules bèl·liques, formant la meitat de victòries en aquella categoria en els últims deu anys, o 7/10, si les guerres de ciència-ficció a Mad Max: Fury Road i Dune compten també. Així com Millors Efectes Visuals, on sempre opten per qualitat per sobre de quantitat, escollint sovint films amb escenes poc ostentoses com Ex-Machina, First Man o 1917 per sobre de macro-produccions com Marvel o Star Wars, tot i que potser no és el millor any per aplicar això, amb Avatar: the Way of Water entre les nominades.
Malgrat que intentem predir-ho tot al màxim, no hi ha cap any on la gala acaba sense cap sorpresa. Cap persona que seguís l’època de premis el 2018 oblidarà mai la cara de totes les nominades a Millor Actriu quan la Glenn Close va perdre la seva setena nominació després d’arrasar amb tots els altres guardons. La vencedora va ser l’Olivia Colman, aleshores no tan coneguda fora del Regne Unit, i que guanyava amb la seva primera nominació, una situació força excepcional. I tampoc cal anar tan lluny, l’edició passada quan CODA es va proclamar vencedora després que Power of the Dog s’emportés tots els altres reconeixements, menys el del Gremi de Productors (com hem dit abans, un senyal gairebé profètic).
Amb el que ja sabeu esteu perfectament instruïts per poder emportar-vos el premi de la porra d’on sigui que participeu. Podríem haver-ho facilitat encara més i fer una taula amb tots els premis repartits fins ara, però tampoc volem donar-vos-ho tan mastegat, ja que si esteu llegint això segurament és perquè us esteu preparant per la porra de la Gala dels Oscars a la UAB, organitzada per l’OCA, i nosaltres també volem tenir l’oportunitat d’emportar-nos alguna cosa. Així que ens veiem allí i que guanyi el millor, però mentrestant ens podeu enviar les vostres prediccions per xarxes a @enveocine i escoltar les nostres als programes del nostre podcast, a Spotify i UABMèdia, a UABRàdio a 100.3FM els dijous a les 20h.
Dani Garcia
@danitrogen
