El canvi climàtic i l’augment constant de les temperatures suposen un risc per les embarassades

Parts prematurs, morts fetals, baix pes del nadó al néixer o anomalies en l’embrió són els principals efectes que pateixen les dones embarassades i els seus embrions a causa de les altes temperatures


22/12/2023 09:43 · Per Periodisme Científic

Imatge: MART PRODUCTION / PEXELS


Xavi Zapater i Àlex Torres 

Parts prematurs, morts fetals, baix pes del nadó al néixer o anomalies en l’embrió són els principals efectes que pateixen les dones embarassades i els seus embrions a causa de les altes temperatures i dels llargs episodis de calor extrema que estem vivint al nostre país. La calor extrema afecta a tota la població i les embarassades són l’últim grup que s’ha demostrat que pateix més les conseqüències. 

L’augment de les temperatures a Espanya és constant: aquest inici de 2023 és el més càlid de la història, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, i la temperatura mitjana ja se situa en els 15,7ºC. Això suposa un augment d’1,1ºC per sobre de la mitjana normal i 1,6ºC respecte a l’any 1961.  

Tot i que pot semblar que l’increment no és tan significatiu, un estudi publicat a la National Library of Medicine va demostrar que per cada grau Celsius que augmenta la temperatura s'incrementa entre un 5% i un 16% el risc de prematuritat, circumstància que, mundialment, ja és la principal causa de mort infantil entre els nens menors de 5 anys. Un risc que arribant al punt més perjudicial durant les extenses onades de calor, les quals són cada vegada més comú a Espanya, ja que, només durant aquest estiu, s’han viscut quatre onades de calor prolongada. 

Els embrions, però, no són els únics afectats per la calor extrema. Les dones embarassades, a banda de les situacions adverses que es poden trobar en el període de gestació, han de combatre amb diversos riscos derivats de les altes temperatures i la calor. Tots els problemes comencen amb un factor de risc comú de partida i és que la seva temperatura corporal és lleugerament més elevada que la de la resta de la població. ”Les altes temperatures poden causar hipertèrmia, un augment excessiu de la temperatura corporal. En l’embaràs, el cos d’una dona és menys eficient a l’hora de regular la temperatura”, afirma la Dra. Goya Canino, especialitzada en obstetrícia i ginecologia. 

“Durant l’estiu no podia sortir de casa en tot el dia” 

Aquest fet provoca que en situacions de calor extrema, les embarassades es puguin arribar a deshidratar, afectant també el nadó, que podria néixer amb un pes baix a causa d’això. D’altra banda, en episodis de calor, es poden viure situacions de mareig, ja que els vasos sanguinis es dilaten i baixa la tensió. “Els marejos eren constants. Durant l’estiu no podia sortir de casa en tot el dia”. Aquesta és l’experiència de la Ruth Guardia del seu embaràs en èpoques d’altes temperatures. “Tot el que feia era acompanyada, per tal d’estar més tranquil·la”, afegeix. 

Per tal de pal·liar les conseqüències de les altes temperatures en les embarassades, el primer pas és proporcionar i disposar d’una estructura sanitària adequada. Segons la Dra. Maria del Mar Goya Canino, “els hospitals i les autoritats de salut ja prenen multitud de mesures per fer front a aquests perills tals com informar a consciència a les dones embarassades sobre com protegir-se de la calor extrema i la importància de mantenir-se hidratades. També realitzen un seguiment més estret de les dones embarassades durant els episodis de calor extrema per detectar qualsevol signe d'estrès tèrmic o deshidratació. A més, tots els centres hospitalaris estan equipats amb sistemes de fred adequats per garantir un entorn segur per a les dones embarassades”.

“És important que les autoritats desenvolupin polítiques d'adaptació al canvi climàtic” 

Tot i això, la Dra. Goya Canino considera que “en l’àmbit nacional i autonòmic, és important que les autoritats desenvolupin polítiques d'adaptació al canvi climàtic, que incloguin mesures específiques per protegir la salut de les dones embarassades i els nadons durant episodis de calor extrema. Aquestes polítiques poden incloure la creació de sistemes d'alerta primerenca, la millora de la infraestructura d'atenció mèdica i la promoció de pràctiques de salut segures durant la calor extrema”. 

*Aquest article ha estat elaborat en el marc de l'assignatura Periodisme Científic i de Salut. Professors responsables: Luiz Peres-Neto i Michele Catanzaro  


UABmèdiaInici newspaper-variantActualitat radioRàdio play-circlePlay cursor-default-click Especials Més...més...