Marian i el seu gos a la muntanya. Foto: Marian Garciandia Santos.
Un mapa de l’endometriosi obre la porta a futurs tractaments per combatre una malaltia que afecta a una de cada deu dones.
Marian Garciandia, nascuda a Mataró el 1975, és una apassionada de la muntanya, dels animals i de la música. Treballa al laboratori de l’hospital de Mataró, però la seva vida quotidiana es va veure interrompuda quan, als 35 anys, va començar a patir dolors intensos que no la deixaven viure amb normalitat. Tot i això, durant molt de temps les seves queixes van ser desestimades, atribuint els seus símptomes a "dolors menstruals normals". Marian explica: "Em deien que exagerava, que només era dolor menstrual". Després de molts anys de lluita i nombroses consultes mèdiques, va rebre finalment el diagnòstic d’endometriosi. La seva experiència és similar a la de milers de dones que, com ella, han hagut de lluitar per aconseguir un diagnòstic i un tractament adequat per aquesta malaltia debilitant.
L’endometriosi és una afecció crònica que afecta una de cada deu dones en edat reproductiva. Tot i la seva alta prevalença, continua sent una malaltia poc coneguda tant pel públic general com per molts professionals de la salut. Aquesta manca de coneixement posa de manifest la insuficient inversió en la recerca en salut femenina.
Aquesta malaltia es caracteritza pel creixement de teixit endometrial fora de l’úter, cosa que provoca dolor intens, infertilitat i altres problemes de salut. Tot i que no es coneixen les causes exactes, hi ha diverses teories sobre el seu origen, com la menstruació retrògrada, predisposicions genètiques, alteracions immunològiques i desequilibris hormonals. Les dones amb aquesta condició poden tardar anys a rebre un diagnòstic, com li va passar a la Marian.
Salut femenina: una prioritat pendent
Un recent avenç científic podria oferir noves esperances per a les dones amb endometriosi. Un grup d’investigadors internacionals ha creat un mapa detallat de les cèl·lules de l’endometri, un avenç crucial que permet identificar amb precisió les característiques cel·lulars i la seva interacció amb l’entorn, fet que podria facilitar el desenvolupament de tractaments més efectius. Tot i que avui dia encara no es coneix la causa exacta que provoca l'endometriosi, diverses teories apunten a factors com la menstruació retrògrada —quan el teixit menstrual flueix cap enrere a través de les trompes de Fal·lopi—, la predisposició genètica, anomalies en el sistema immunitari i desequilibris hormonals.
Mapa de l’aparell reproductor femení. Font: Vega asensio, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons
Aquest nou mapa detallat de l’endometri és important perquè permet localitzar on es troba cada cèl·lula, la seva composició i com interactua amb la resta de cèl·lules del seu entorn. Això pot facilitar el desenvolupament de medicaments més específics que no només alleugin els símptomes, sinó que també frenin el progrés de la malaltia. Fins ara, l’endometriosi es tractava principalment amb medicaments per combatre el dolor i, en casos més extrems, amb cirurgia. Segons la revista Nature Genetics, aquest nou coneixement obre la porta a futurs tractaments que podrien abordar millor els mecanismes subjacents de la malaltia, millorant significativament la qualitat de vida de les pacients.
La Marian, que ha viscut de prop el patiment que aquesta malaltia provoca, subratlla la necessitat urgent de dedicar més recursos a la investigació de la salut femenina: “S’inverteix poc en recerca, i fins fa poc ni tan sols se’n parlava." Per a ella i milions de dones com ella, aquest avenç científic representa una llum d’esperança en una lluita de molts anys, sovint en silenci, sense un diagnòstic clar ni solucions efectives. És crucial que l’endometriosi deixi de ser una malaltia silenciada i que rebi l’atenció que mereix, tant en termes de recerca com de suport mèdic i social.
La història de la Marian i els avenços científics recents subratllen la necessitat de continuar investigant l’endometriosi. Les dones afectades mereixen no només ser escoltades, sinó també rebre solucions mèdiques efectives que els permetin millorar la seva qualitat de vida. Tot i que el camí encara és llarg, els nous descobriments aporten un raig d’esperança per a milions de dones.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
