Un estudi en curs de l’Hospital de Vall d’Hebron explora l’ús de la reprogramació epigenètica per evitar la metàstasi en casos de càncer infantil del sistema nerviós
Rúben Lemos
Fins fa poc temps pensar en el tractament d'un càncer suposava pensar únicament en la quimioteràpia, un tractament invasiu que, a més de destruir les cèl·lules canceroses destrueix també les cèl·lules sanes. Una de les línies d'investigació actuals procura altres formes de tractar una malaltia que, segons l'Organització Mundial de la Salut, s'emporta al voltant de 10 milions de vides a l'any. Una nova estratègia terapèutica, potencialment prometedora en aquest àmbit, és l'epigenètica. Un dels estudis en curs en aquest àmbit està coordinat per Miguel Segura, investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), centre adscrit a la UAB.
Segura va presentar la investigació el 25 de setembre, en el marc d’una visita al VHIR d’un grup d’estudiants de Periodisme Científic i de Salut de la UAB. L’estudi busca bloquejar la reproducció de les cèl·lules dels tumors pediàtrics del sistema nerviós. Al VHIR el primer que se'ns diu és que treballen amb i per al pacient, entenent que aquest no és un número més, sinó una persona, amb la seva vida, les seves aspiracions, els seus somnis, desitjos i voluntats. El doctor i investigador, Stefan Hümmer, alerta també de com la informació rigorosa sobre una malaltia tan punyent com és el càncer moltes vegades es veu pertorbada per notícies falses, males interpretacions i "cures" irreals.
Miguel Segura lidera el Laboratori de Tumors Neurals del Grup de Recerca Translacional en el Càncer en la infància i adolescència. El grup investiga com bloquejar, mitjançant la reprogramació epigenètica de les cèl·lules tumorals, el procés de metàstasi en pacients amb tumors pediàtrics del sistema nerviós. Es tracta de canviar la "instrucció interna" de les cèl·lules canceroses perquè deixin d'actuar de manera agressiva i deixin de tenir la capacitat d’envair altres parts del cos, un fet que es coneix com a metàstasi.
La investigació, amb un horitzó de quatre anys, s'estendrà fins al novembre del 2027 i "tracta de modificar el comportament de les cèl·lules sense canviar el contingut de l'ADN en si", expressa el Dr. Segura.
Òrgans dels ratolins utilitzats pel grup de recerca al VHIR. Foto: Rúben Lemos.
Dit d'una altra manera, es podria pensar l'ADN com un llibre de receptes, on cada gen és una recepta específica. L'epigenètica no canvia les paraules del llibre que seria l'ADN, sinó que actua com un conjunt de marcadors o etiquetes que indiquen quines receptes s'han d'utilitzar i quines han de romandre tancades. Aquests marcadors epigenètics poden "activar" o "silenciar" certs gens, canviant com es comporta una cèl·lula sense alterar la seqüència d'ADN.
L’objectiu de l’equip de Segura és identificar un "interruptor epigenètic" que permeti inactivar múltiples proteïnes de membrana cel·lular que possibiliten a les cèl·lules canceroses interactuar amb l’entorn i afectar nous òrgans. És a dir, com que la funció d’aquestes proteïnes és la d'interactuar amb l'entorn, inactivar-les implica que les cèl·lules tumorals no es podran estendre a altres òrgans. D’aquesta forma s’evitaria la fase metastàtica. Els efectes de la reprogramació epigenètica s’han provat en ratolins i han demostrat un fort bloqueig en la invasió de nous òrgans diana, en càncers com el neuroblastoma.
El Dr. Segura afegeix que els nous estudis en l’àmbit de l’epigenètica són d’especial rellevança en casos de càncer infantil, precisament perquè els infants no tenen la mateixa resistència que els adults quan se’ls exposa a la quimioteràpia. La quimioteràpia també afecta les cèl·lules sanes, i els teixits i òrgans d’un infant amb neuroblastoma encara estan en desenvolupament. A més, els danys causats en aquests òrgans poden tenir conseqüències a llarg termini tot i que el càncer s’hagi curat.
Infografia: Rúben Lemos
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
