Un estudi de l’Hospital del Mar revela que una bona alimentació està associada amb un menor risc de depressió.
Alejandro Blasco, Laura Francés, Atenea Garcia i Anna Martínez
Des de l’'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar (HMRI) s’ha realitzat un estudi que relaciona la dieta i amb risc de patir depressió. Aquest ha consistit en el seguiment de quatre tipus de dieta: la mediterrània, una altra per prevenir la hipertensió, la dieta vegetariana i finalment la dieta recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera, es va poder observar que la mediterrània i la de la OMS eren les més adients per prevenir la malaltia.
La investigació ha resultat innovadora, ja que la salut física s’associa amb múltiples factors, com la importància de seguir una dieta equilibrada o combinar l’alimentació amb l’esport. En canvi, quan es parla de salut mental no s’acostuma a fer un vincle directe entre el menjar i els seus efectes en l’àmbit psicològic.
L’estudi es va basar en dues mostres: la primera se centra en símptomes de depressió, i la segona incorpora diagnòstics clínics, oferint així dues perspectives complementàries del trastorn. La principal correspon a 3.046 persones adultes, seleccionades al Registre Gironí del Cor (REGICOR), amb una mitjana d'edat de 54,7 anys. En aquest grup un 6% del total van tenir símptomes de depressió al llarg de 6 anys. Pel que fa a la dieta, la mediterrània va aconseguir un millor registre, reduint en un 16% el risc de patir símptomes de depressió.
Recomanacions bàsiques per la dieta mediterrània. Infografia: Anna Martínez
A l’anàlisi secundària, la mostra va ser de 4.789 persones, provinents del programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Després d’un seguiment de 12 anys, el 5,45% dels participants presentaven un diagnòstic de depressió clínica, i la dieta recomanada per l'OMS va rebaixar un 19% el risc de la malaltia.
Gabriela Lugon, coautora del treball, investigadora i metge resident de la Unitat Docent de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital del Mar, apunta que “la dieta no és un factor exclusiu que pot acabar amb la depressió”. L’edat, el sexe, la zona de residència o el nivell educatiu es van tenir presents com a covariables durant l’estudi, però l’alimentació va ser l’element principal. “Aquesta és un factor de risc modificable, que pot tenir un paper important per prevenir les malalties de salut mental, de forma conjunta amb els altres”, afegeix la investigadora.
Segons les dades recents d’una enquesta de salut mental impulsada des del Departament de Recerca i Universitats, el 42% dels estudiants universitaris a Catalunya presenta símptomes d'ansietat i el 46% de depressió. La Universitat comporta un període de formació, autodescobriment i canvis que poden afectar a la salut mental dels alumnes, i entre aquests múltiples canvis destaca la variació dels hàbits alimentaris. Alejandra Vicente, nutricionista i professora especialitzada en l’àmbit biosanitari, no implicada en el treball del HMRI, explica que “l’estil de vida accelerat i els horaris canviants dels alumnes poden dificultar el manteniment d’una dieta equilibrada, sigui per falta de temps o bé per considerar l’alimentació un aspecte secundari en la rutina diària”.
A la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament a la Facultat de Ciències de la Comunicació, les dietes dels estudiants són molt diverses. Mateo Cachipuendo, estudiant de periodisme, menja tres dies a la setmana a la Universitat, i sempre porta menjar precuinat. “Treballo fins a les nou de la nit, i si vull avançar amb tasques de classe no tinc prou temps per cuinar, per això és més eficient preparar àpats senzills o, directament, comprar els tres dinars al supermercat”, explica. La comoditat també és una prioritat en el cas de la Samantha Fernàndez, que viu a la Vila Universitària de la UAB. Ella confessa que té coneixements culinaris gràcies al seu pare, “però la via més ràpida és comprar el menú de la cafeteria, tot i repetir el mateix plat alguns dies de la setmana”. Ambdós admeten que, tot i que la dieta fast food que segueixen entre setmana els estalvia temps i s’adapta al seu ritme de vida, els dies que poden permetre's un menú més equilibrat gaudeixen molt més de l’àpat, fet que es tradueix en el seu estat anímic.
Dinar amb menjar precuinat. Foto: Atenea Garcia
Menú de la cafeteria de la Facultat de Ciències de la Comunciació. Foto: Atenea Garcia
Altres estudiants com la Maria Sicilia, intenten mantenir una bona dieta, tot i que els dinars que porta a la Universitat són senzills. Explica que “la qualitat dels àpats no sempre és la millor, però cuinar-ho jo mateixa em permet tenir un moment de desconnexió durant el dia, i em sento més independent tot i viure amb els pares”. Així doncs, a banda dels efectes que pot tenir el consum de determinats aliments pel benestar psicològic, la propia acció de cuinar podria ser útil per evadir-se, tal i com explica l’alumna.
Dinar cuinat a casa. Foto: Atenea Garcia
L’alimentació és un element que pot influir en la salut mental dels estudiants, però, tal com demostra l’estudi realitzat per l’Hospital del Mar, aquesta no és un factor completament independent. Hi ha molts condicionants que afecten el benestar psicològic dels joves, i per això les polítiques relacionades amb aquest àmbit han de ser multidimensionals.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
