La missió Hera explora la desviació d'asteroides per impacte cinètic per protegir la Terra, amb l'estudi detallat de Dimorphos després de l'impacte de DART.
David Raurell, Hugo Segura, Oscar Velasco
La missió Hera de l'ESA és una operació astronòmica de defensa planetària que busca estudiar la interacció entre asteroides i la Terra, amb especial atenció als casos de Didymos i la seva lluna Dimorphos. Aquest projecte esdevé pioner, ja que Hera és la primera nau espacial de defensa planetària de l'Agència Espacial Europea (ESA). El 7 d'octubre, Hera va ser llançada amb un únic objectiu dins del milió tres-cents mil d'asteroides coneguts: Dimorphos, l'únic cos celeste amb la seva òrbita modificada per acció humana, gràcies a la missió DART (Double Asteroid Redirection Test) de la NASA, amb l’objectiu de resoldre les incògnites associades a la seva destinació.
Hera augmentarà la seguretat terrestre millorant el coneixement sobre la tècnica de desviació d'asteroides per impacte cinètic. El llançament desenvolupat en el marc del programa de Seguretat Espacial de l’ESA es va dur a terme a través d'un coet Falcon 9 de SpaceX des de Florida, a les 10:52 hores locals, i els seus panells solars van enlairar-se una hora després. A més de la seva missió principal, Hera desplegarà dos CubeSats, petites sondes de la mida d'una capsa de sabates, Milani i Juventas, que orbitaran l'asteroide i recolliran dades per millorar el coneixement científic i tecnològic necessari per ba futures missions de desviació.
La missió DART de la NASA, va aconseguir modificar l'òrbita de Dimorphos al voltant de Didymos el 26 de setembre de 2022, reduint-ne el període orbital en 33 minuts, gairebé un 5% del seu valor original, una fita clau per a la ciència de defensa planetària, demostrant la desviació d’asteroides. Hera explorarà les conseqüències d'aquesta desviació amb detall, incloent-hi l'anàlisi del cràter provocat per DART.
A més dels estudis detallats sobre Dimorphos, la missió portarà a terme un experiment de radar per explorar l'interior de l'asteroide i demostrarà tecnologies avançades de comunicació intersatèl·lit, així com l'acumulació d'experiència en operacions de gravetat ultrabaixa. Aquestes operacions seran essencials per a futures missions que requeriran maniobres complexes al voltant de cossos de baixa massa. Tal com explica Julia de León, astrònoma canària que actua com a contacte a Espanya de defensa planetària de l'ESA, a RTVE: "El problema està entre 100 metres i un quilòmetre, perquè com que són més petits també són més difícils de detectar. Segons el cens que fem servir, creiem que només hem detectat menys de la meitat de la població total". D’altra banda, assegura que en el cas dels que mesuren entre 100 metres i un quilòmetre, necessitaríem com a mínim entre 5 i 10 anys d'antelació.
La col·laboració internacional AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment) és clau per a la validació d'aquesta tecnologia necessària per desviar un asteroide perillós mitjançant un impactador cinètic, així com millorar la nostra comprensió del procés d'impacte i la transferència de moment a l'asteroide objectiu. Combina les dades obtingudes per DART, que va impactar Dimorphos, amb les observacions terrestres, i les dades que Hera proporcionarà quan arribi a l'asteroide, incloent-hi les seves propietats internes. A més dels dos CubeSats, que operaran en gravetat ultrabaixa proporcionant dades úniques durant diversos mesos, millorant la comprensió dels efectes d'impacte i transferència de moment. Igual que de la HyperScout-H, una càmera hiperespectral, que compta amb un detector recobert per una fina capa de material en què se sintonitzen un total de 25 filtres interferencials, en un patró de 5x5 píxels.
“D'aquesta manera tenim una imatge amb bona resolució espacial on podem distingir detalls de la superfície dels asteroides (cràters, roques, esquerdes, etc.) i alhora informació en color que ens permet identificar els diferents minerals i el seu grau d'alteració”, apunta Julia de León. Una part fonamental de l’estratègia de defensa planetària a l’hora d’avaluar les conseqüències d’un possible impacte amb la Terra és conèixer de què estan fets els objectes, junt amb la seva estructura interna.
Objectius de la Missió Hera. Infografia: David Raurell, Hugo Segura, Oscar Velasco.
El CubeSat italià LiciaCube, desplegat per DART abans de l’impacte, va capturar imatges del moment de l'impacte i els primers cent segons posteriors. Amb aquestes dades combinades, Hera permetrà als investigadors avaluar amb precisió l'efectivitat de la tècnica de desviació d'asteroides, millorant així la preparació per a possibles futures amenaces espacials. Amb els resultats que proporcionarà, es podrà avaluar l'efectivitat de la tècnica d'impacte cinètic i preparar-nos millor davant futures amenaces espacials. A mesura que avancin les operacions de la missió, s'esperen noves dades i descobriments que continuaran ampliant el nostre coneixement sobre la protecció del planeta.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió de la professora Mireia Camacho.
