La resistència als antibiòtics amenaça la salut pública global, amb 10 milions de morts anuals previstos per al 2050. Els bacteriòfags emergeixen com una solució potencial davant l'escassetat de nous tractaments.
Paula Pujol Folch
Els bacteriòfags, uns virus que ataquen específicament els bacteris, representen una esperança davant d’una crisi sanitària cada cop més greu: la resistència als antibiòtics. Aquest fenomen, que ja està causant estralls, podria provocar més morts que el càncer o la diabetis l'any 2050, segons l'OMS. L'escassetat en el descobriment de nous antibiòtics i el desinterès de les grans farmacèutiques en desenvolupar-los agreugen la situació, tal com va alertar la microbiòloga Susana Campoy en una conferència l’assignatura de Periodisme Científic i de Salut de la UAB. Tot i que els bacteriòfags podrien ser una solució crucial per combatre aquesta crisi, encara s'enfronten a obstacles de regulació i d'acceptació social, que dificulten la seva implementació. Campoy va subratllar que, tot i el gran potencial d’aquesta teràpia, cal més inversió i suport per superar les barreres existents i poder utilitzar els bacteriòfags de manera efectiva en la lluita contra les infeccions resistents als antibiòtics.
Per afrontar la crisi de resistència als antibiòtics, és fonamental desenvolupar noves estratègies terapèutiques. Una de les més prometedores és la fagoteràpia, o teràpia amb bacteriòfags, que podria oferir una solució personalitzada per a infeccions bacterianes resistents. Els bacteriòfags són virus capaços d'infectar i destruir bacteris específics sense afectar les cèl·lules humanes.
Campoy destaca diversos avantatges dels bacteriòfags: són altament específics, no presenten efectes secundaris significatius com els antibiòtics tradicionals, i tenen un baix cost de producció. A més, afirma: "Els bacteriòfags ens ofereixen una oportunitat única per combatre les infeccions resistents. A diferència dels antibiòtics, que hem de dissenyar nosaltres des de zero, en el cas dels bacteriòfags, l'evolució ens dona la resposta". Un exemple prometedor d'aquesta teràpia és el seu potencial ús en el tractament de complicacions infeccioses en pacients amb fibrosi quística, oferint esperança en casos on els antibiòtics convencionals poden fallar.
Tot i els seus avantatges, la teràpia amb bacteriòfags encara enfronta alguns obstacles com poden ser la sensibilitat a la temperatura i l'acidesa del medi, el possible rebuig social inicial i la manca d'un marc legal regulador a la Unió Europea. No obstant això, aquesta situació està canviant, ja que, segons Campoy, "va aparèixer la primera base de què hauria de tenir un producte amb bacteriòfags per ser acceptat legalment, ara ja comencem a saber què és el que demanen per poder-los fer servir".
Des dels anys noranta , s'ha produït una alarmant escassetat en el descobriment de noves famílies d'antibiòtics. La Dra. Susana Campoy explica: "Entre 1950 i 1960 es van descobrir la majoria d'antibiòtics, però a partir de 1990 gairebé no es troben noves famílies. El que estem aprovant ara es basa en el coneixement del 1955". Aquesta situació es veu agreujada pel desinterès de les grans companyies farmacèutiques en la investigació de nous antimicrobians. La Dra. Campoy afirma: "Si es troba un nou antibiòtic, no es comercialitzarà sinó que es guardarà per casos extrems i concrets, per tant, no interessa a les farmacèutiques perquè no recuperen la inversió".
Recentment, han aparegut noves famílies d'antimicrobians com zosurabalpina i lolamicina, que podrien oferir solucions addicionals en el combat contra les infeccions resistents. No obstant això, la investigació continua sent crucial per desenvolupar nous antibiòtics i vacunes que puguin reduir la necessitat d'antibiòtics.
El grup de recerca liderat per Campoy està treballant en diverses línies d'investigació per abordar aquesta crisi sanitària global. Estan explorant noves estratègies terapèutiques basades en anticossos i estudis del microbioma per millorar el tractament d'infeccions bacterianes.
Aquesta nova aproximació terapèutica representa una esperança en la lluita contra la resistència als antibiòtics, oferint una alternativa innovadora i específica en un moment crític per a la medicina moderna. No obstant això, la Dra. Campoy adverteix que encara queda molt camí per recórrer en termes de regulació i acceptació social.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
