Escrit per: Marta Castany
El passat dijous 23 de gener es va organitzar la taula rodona ‘Periodisme de pau en temps de conflictes’ al Parlament de Catalunya. L’acte va ser organitzat pel col·legi de periodistes i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El president del Parlament, Josep Rull, va donar la benvinguda als assistents i va destacar que era necessari valorar un periodisme de qualitat.
Després de la introducció que va fer el president sobre la importància del periodisme, va cedir la paraula a Sara Gonzàlez, presidenta del Col·lectiu Ciutadella assegurant que “el periodisme no pot ser neutral entre qui pateix i qui provoca patiment”.Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya va anunciar la primera convocatòria del primer premi de periodisme per la pau i Enric Borràs, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va emfatitzar aquells periodistes que es dediquen a treballar per interessos polítics.
Aleshores, va començar la taula rodona que va ser moderada per Camilo Sixto, i donava pas a les intervencions de les periodistes Txell Feixas, excorresponsal a Beirut i Mònica Bernabé, excorresponsal a l’Afganistan. Xavier Giró, exprofessor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona també va participar en la taula rodona.
Els tres convidats van conversar sobre el periodisme de pau i la importància que té en la defensa dels drets humans. També consideren necessari que cal fer una transformació envers el periodisme de guerra i el periodisme de pau. “Vulguem o no vulguem no som neutrals” assegurava Xavier Giró en una de les seves intervencions. Bernabé va recalcar que feia falta tenir un periodisme de qualitat, perquè sinó la població deixa d'interessar-se pel que passa al seu voltant, i coincidia amb en Xavier “Cap periodisme és neutral o objectiu”.
Txell Feixas va posar un altre tema damunt la taula; 4 de cada 10 persones, la majoria joves, escullen voluntàriament no informar-se, perquè la majoria de les notícies que llegeixen o veuen tenen a veure amb guerres i desastres naturals. La periodista comentava que la forma de revertir-ho era mitjançant un periodisme de pau, que tot i que hauria de ser l’habitual i la manera de treballar per mirar el món amb humanitat, actualment no és així: “el periodisme de pau requereix temps, qualitat, recerca… i cal adaptar-lo a les noves plataformes i tecnologies.
Finalment, van conversar sobre com aconseguir que la gent s’interessi pel periodisme i van acordar que moltes vegades no es tracten els problemes del dia a dia que pugui tenir una persona, sinó que simplement es parla de problemes polítics i conflictius, en què en moltes ocasions el periodista és un portaveu de declaracions que no va més enllà. Per això cal fer un periodisme ‘sobre el terreny’, explicar realment el que passa i evitar prediccions.
