Una nova línia de llum per obtenir imatges 3D està anunciada per al 2025
Alejandro Blasco
El sincrotró ALBA, una gran instal·lació científica situada a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), prepara per l’estrena el 2025 d’un nou laboratori, que permetrà fer fotografies d’objectes tridimensionals sencers (com ara òrgans o fòssils), sense necessitat de tallar-los. Els laboratoris que treballen al voltant del sincrotró es diuen línies de llum, perquè aprofiten la llum generada per la infraestructura per estudiar materials a nivell atòmic i molecular.
El sincrotró compta amb onze línies de llum actualment, i tres noves estan en construcció. Cadascuna està dissenyada per a una tècnica científica específica. En el cas concret de la línia 3D, es podran obtenir imatges tridimensionals, un recurs que ja utilitzaven al sincrotró SOLEIL de França.
A banda d’aquesta novetats, s’esperen altres avenços gràcies al projecte ALBA II, que es va iniciar l’any 2021. El nom no fa referència a un nou sincrotró, sinó a l’actualització del que ja existeix, que passarà de la tercera a la quarta generació. Això no només s’aconseguiria amb construcció de les línies experimentals, sinó també amb la substitució parcial de l’accelerador i la renovació d'alguns components de les línies existents.
Tot i els bons avenços en el projecte, es preveuen alguns reptes durant la fase de construcció. La Laia Torres, membre de l’Oficina de Comunicació i Divulgació a l’ALBA, explica que “dues de les noves línies són molt més llargues, se surten del mapa actual i s’instal·laran sobre zones inundables, per tant, això suposa un repte afegit”.
“ALBA II: El projecte de renovació del sincrotró”. Creació: Alejandro Blasco
Un engranatge de professionals
L’ALBA és l’únic sincrotró que existeix a Espanya. Es tracta d’una instal·lació científica d'avantguarda per accelerar partícules, concretament electrons, a velocitats properes a la de la llum. Aquest procés genera una llum molt intensa, coneguda com a llum de sincrotró, que té aplicacions diverses.
Per garantir un bon funcionament d’aquest sistema, el treball dels enginyers és essencial. Aquests construeixen la maquinària i fan un control minuciós de la infraestructura. Quan l’accelerador d’electrons està en funcionament, els treballadors de la sala de control també s’asseguren que la llum arribi correctament a totes les línies.
Treballadors comprovant l’estat de l’accelerador a la sala de control. Foto: Alejandro Blasco
De la mateixa manera que aquestes peces són clau, les treballadores encarregades de la comunicació de l’ALBA són necessàries per apropar la informació al públic general. El sincrotró és útil en branques molt diverses, com per exemple la salut, la física de la matèria o l’energia, però no totes les recerques resulten interessants per publicar als mitjans. La Laia explica que “les investigacions relacionades amb patrimoni artístic i cultural, per exemple, no són majoritàries a l’ALBA. Tot i això, el que té més interès pel centre no sempre es correspon amb les històries que busquen els periodistes”.
Laia Torres, membre de l’Oficina de Comunicació i Divulgació de l’ALBA, fent una visita guiada al sincrotró. Foto: Alejandro Blasco.
Els mateixos científics també són molt atractius pels mitjans. Aquest és el cas de Judith Juanhuix, investigadora, física i activista transsexual, o de la directora del centre, Caterina Biscari, que és un perfil internacional donada la seva nacionalitat italiana.
Recerca avançada a l’abast de tothom
L’ALBA utilitza una mateixa llum, però disposa de diferents espais amb diverses aplicacions. Això atrau a més de 2.000 investigadors, que visiten les instal·lacions del centre anualment. Les sol·licituds públiques que permeten fer servir les línies de llum sempre s’omplen, i representen un 97% del total d’hores que s’ofereixen per dur a terme experiments. En cas d’optar per la via privada, una hora de sincrotró costa 500 € aproximadament.
El motiu principal pel qual té més èxit l’opció pública, és que l’ALBA s’encarrega de finançar el trasllat i l’estada dels investigadors, i a canvi ells publiquen les dades que han obtingut gràcies a la recerca. En canvi, quan es visita el centre de forma privada, no és necessari compartir les dades, donada la inversió de diners.
Un cop es doni per finalitzat el disseny i la construcció del projecte ALBA II es farà una parada tècnica per instal·lar i provar els nous components. Per aquest motiu, entre 2029 i 2030 no es podran realitzar investigacions, però s’espera que es pugui reiniciar l'activitat de recerca a partir del 2031.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Periodisme Científic i de Salut", sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
