Claudia Arjona Martínez
El canvi climàtic és una de les problemàtiques més presents a Espanya des del segle passat. La temperatura anual mitjana ja ha pujat 1,3 ºC des dels anys seixanta al país i s’espera que continuï creixent si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. L’escalfament global té conseqüències a tots els àmbits del nostre entorn, des de la pèrdua de la biodiversitat fins a la desertització.
De fet, el canvi climàtic ja ha extingit tres espècies animals al món (el rosegador Melomys rubicola, la subespècie blanca de Hemibelideus lemuroides i la granota d’or) segons el panel d’experts de Nacions Unides en el canvi climàtic (IPCC). Com a solució, la paleontologia estudia el passat de la vida a la Terra i aplica els seus coneixements en l’anàlisi de l’escalfament global actual.
“Encara estem en un entorn on es nega que l’origen del canvi climàtic és l’espècie humana. A banda de la protecció dels fòssils i el seu estudi, la paleontologia ens informa sobre les condicions terrestres que hi havia i com es relacionen amb el nostre sistema ecològic, ambiental i geològic actual”- expressa Pere Figuerola, cap del departament de Outreach i Comunicació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Investigadores a un dels laboratoris de l'ICP. Foto: Claudia Arjona.
La investigació paleontològica permet conèixer l’ecosistema de les espècies i en quines circumstàncies es van extingir. L’ICP agrupa tres línies d’investigació diferents: paleobiologia evolutiva, l’era del mesozoic i l’era del cenozoic. En primer lloc, la paleobiologia evolutiva estudia els patrons i les causes del canvi evolutiu a les eres geològiques. Aquest període temporal, des dels 252 milions d’anys fins a l’actualitat, inclou l’aparició dels primers mamífers i aus. També analitza l’aparició i extinció dels dinosaures a través dels fòssils del mesozoic (entre els 252 milions i 66 milions d’anys).
“L’ecosistema que hi havia al passat i els seus canvis no són iguals que el nostre entorn actual ni les temperatures són les mateixes. No ens hem d’alarmar ni afirmar que ara hi haurà una sisena extinció o que es produirà una col·lisió de meteorits contra la Terra, però hem de ser realistes i conscients de la gran problemàtica del canvi climàtic”- afirma Xènia Aymerich, cap de l’Àrea de Conservació i Preparació de l’ICP.
Figuerola i Aymerich coincideixen a dir que la resposta no només es troba en la recerca científica, sinó en la implicació de la societat en la protecció del medi ambient. L’estudi Global Attitudes Survey 2023 del Pew Research Center va revelar que vuit de cada deu espanyols estaven “bastant” o “molt” preocupats pel canvi climàtic. Aquesta tendència s’estén a la major part dels països europeus occidentals, com França i Alemanya. Des de l’ICP, destaquen la col·laboració ciutadana per a la preservació del patrimoni fòssil. “Si algú es troba un fòssil, ens ha de trucar directament perquè les condicions d’aquest fòssil ens ajuden a entendre en un context concret com va viure aquesta espècie i com ha estat la seva evolució” - comenta Aymerich.
Els fòssils estan regulats per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol i per la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. A principis del segle XXI, l’ICP va trobar les restes de l’espècie Pierolapithecus catalaunicus a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. Els paleontòlegs van batejar el petit crani amb el nom de Pau i el fòssil els ha aportat informació valuosa sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids.
Rèplica del crani del Pau. Foto: Claudia Arjona.
En l’actualitat, l’ICP en col·laboració amb la Fundació BBVA ha engegat un projecte sobre la reconstrucció dels ecosistemes terrestres del llevant espanyol durant el Mesozoic. Aquesta investigació pretén fer una aproximació multidisciplinària de l’escalfament global actual a través del patrimoni fòssil. En total, l’Institut compta amb una trentena de projectes paleontològics en actiu.
Infografia sobre les eres geològiques. Creació: Claudia Arjona.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura Periodisme Científic i de Salut, sota la supervisió del professor Michele Catanzaro.
