Informen: Mar Sierra i Claudia Torregrosa
Des de l’any 1966, cada 21 de març es commemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. En record de la massacre de Sharpeville, l’Assemblea General de les Nacions Unides va datar aquesta efemèride.
Després de la massacre de Sharpeville a Sud-àfrica el 21 de març, l’ONU va instaurar aquest dia per sensibilitzar i promoure accions contra el racisme, la xenofòbia i totes les formes de discriminació racial a escala mundial. Des de llavors, han sorgit desenes de moviments arreu del món.
Amèrica: Moviment pels Drets Civils (els EUA)
Després de la Guerra Civil (1861-1865), l’esclavitud va ser abolida, però les lleis de Jim Crow van establir una segregació racial legal, especialment als estats del sud. La discriminació afectava l’educació, el transport, el dret a vot i altres drets fonamentals dels afroamericans.
Els esdeveniments clau que varen iniciar el moviment van començar amb el boicot dels autobusos de Montgomery (1955-1956). Rosa Parks, activista estatunidenca per l’equiparació de drets civils, es va negar a cedir el seu seient, fet que va provocar un boicot massiu del transport públic. Aquesta obstaculització va durar més d’un any i va portar a una sentència del Tribunal Suprem que va declarar il·legal la segregació en autobusos. Martin Luther Kink Jr. va establir-se com a líder del moviment.
A mesura que varen passar els anys, es van organitzar altres accions claus com el conegut “Little Rock Nine” i la integració escolar, quan nous estudiants afroamericans van intentar assistir a l’Institut Central de Litte Rock, però van ser bloquejats pel governador i la marxa sobre Washington (1963) i el discurs “I Have a Dream”, on més de 250.000 persones es van reunir a la capital per reclamar igualtat i drets civils i van sentir a Martin Luther King Jr. pronunciar un discurs on va demanar una societat sense discriminació racial.
Arran d’aquest moviment, es van aprovar unes lleis que varen canviar el panorama: la Llei de Drets Civils de 1964, en la qual es prohibeix la discriminació en llocs públics, treball i escoles, i la llei de Dret de Vot de 1965, amb la qual el Govern va garantir el dret a vot dels afroamericans, eliminant traves com les proves d’alfabetització.
Europa: Black Lives Matter UK (el Regne Unit)
Black Lives Matter UK (BLM UK) neix del moviment global reconegut amb el mateix nom, que lluita contra el racisme sistèmic i la brutalitat policial contra la comunitat negra.
En un inici, el moviment va començar als Estats Units el 2013, després de l’absolució de George Zimmerman per l’assassinat de Trayvon Martin. La situació va guanyar força al Regne Unit tres anys després, el 2016, amb protestes contra la violència política i el racisme institucional. Més tard, el 2020, arran de l’assassinat de George Floyd, va tenir un gran impuls amb manifestacions massives a ciutats com Londres, Manchester i Birmingham.
Els objectius del moviment passen per denunciar el racisme institucional i la violència policial contra les persones negres al Regne Unit; fer justícia per les víctimes de la brutalitat policial, com Mark Duggan o Rashan Charles; pressionar per una reforma policial i més transparència en els casos d’abusos racials i, per últim, promoure l’educació antiracista i desmantellar les estructures colonials i discriminatòries del país, entre altres.
Algunes de les accions que es van dur a terme van ser des de talls de carreteres, com quan els activistes van bloquejar aeroports, manifestacions de milers de persones en ciutats britàniques exigint justícia, l’enderrocament d’estàtues, com la de Edward Colston a Bristol, fins a rebre donacions, com quan el grup va rebre més d’1 milió de lliures en donacions, destinades a projectes comunitaris i activisme.
Imatge d’una de les protestes de Black Lives Matter UK. Foto: Wikimedia Commons
Àfrica: Moviment Fees Must Fall (Sud-àfrica)
El moviment Fees Must Fall va començar l’any 2015 a Sud-àfrica davant l’augment de les taxes estudiantils. Tot i que va començar a la Universitat de Witwaterstand, es va estendre ràpidament a les altres universitats del país.
En aquesta lluita destaca la Universitat Ciutat del Cap (UCT), on mesos abans havia tingut lloc una altra protesta coneguda com a Rhodes Must Fall. Aquest moviment tenia l’objectiu que es retirés de la universitat l’estàtua de Cecil Rhodes, primer ministre de la Colònia del Cap. Alguns estudiants l’acusaven de racista, i no van dubtar a iniciar una batalla on van arribar a vandalitzar l’estàtua.
Liderats per aquest primer moviment, estudiants i personal de la Universitat Ciutat del Cap van començar una sèrie de protestes on buscaven respostes i justícia econòmica.
Encara que l’origen del Fees Must Fall van ser les manifestacions estudiantils en contra de la pujada de les tarifes universitàries, aquest moviment va abordar també el racisme estructural en el sistema educatiu sud-africà. En aquest cas, va criticar la falta de representació de les comunitats negres en l'educació superior i la persistència del llegat de l'apartheid, que es refereix a la segregació racial i a la ideologia establerta a Sud-àfrica entre el 1948 i el 1992 que sostenia que persones de diferent raça no podien conviure en igualtat i harmonia.
Imatge d’una protesta estudiantil de la UCT. Foto: Wikimedia Commons
Àsia: Moviment dàlit (a l'Índia)
Els dàlits, també coneguts com a “intocables”, són les persones més pobres i discriminades de la societat índia.
La societat hindú es divideix en una piràmide de quatre castes depenent del nivell de cada persona –estan els bramans, persones amb autoritat religiosa com sacerdots i mestres, els kxatriyes, persones amb poder polític com guerrers i administradors, els vaïxes, persones amb prosperitat econòmica com comerciants i agricultors, i els xudres, que són servents o pagesos vassalls. Segons les creences hindús, els dàlits estan exclosos i no pertanyen a cap casta. És per això que històricament se’ls ha marginat.
Aquest sistema de castes encara perdura, i se sosté que, qui neix dàlit, morirà sent-ho. A banda, aquest grup viu en una pobresa extrema i pateix grans desigualtats econòmiques i discriminació social pel fet de ser d’aquesta condició.
A la infantesa, els nens i nenes dàlit també pateixen aquesta marginació. Un alt percentatge no va a l’escola, i abandonen les classes abans d’acabar primària, obligant-los així a treballar al carrer o a demanar almoina. Les nenes pateixen més aquesta discriminació, ja que se les exclou per aquests mateixos motius i, a banda, també per motius de casta, de classe social i de gènere.
Com a resposta davant aquesta injustícia, va sorgir el moviment dàlit, on líders com el polític B.R. Ambedkar van promoure la lluita per la igualtat, aconseguint així reformes constitucionals.
Actualment, continuen lluitant contra la violència i la discriminació en ocupació i educació.
Oceania: Aboriginal Tent Embassy (Austràlia)
El moviment Aboriginal Tent Embassy, traduït com a Ambaixada de Carpa Aborigen, va sorgir el 26 de gener de 1972 com a protesta per la decisió del govern australià, liderat pel primer ministre Billy McMahon, de no donar als aborígens –els descendents dels primers habitants d’Austràlia i illes del voltant– títols de terres, privant-los de drets per motius discriminatoris.
Per manifestar-se davant d’aquesta situació, quatre activistes aborígens van instal·lar un para-sol a l’herba de l'Old Parliament House, l’antiga seu del Parlament d’Austràlia, que estava situat a Canberra.
Aquest grup denunciava el racisme sistèmic contra els pobles indígenes, i exigia drets territorials.
Encara continua sent un símbol de resistència contra la discriminació i la injustícia social.
Moviment socials en contra del racisme arreu del món. Elaboració pròpia.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura “Producció Periodística Multiplataforma”, amb la supervisió dels professors Santiago Giraldo i Ricardo Carniel.
