Informen Noa Tienda, Carla Vázquez, Clara Queralt i Danae Torres
El feminisme està perdent força entre els més joves. Les persones entre 15 i 29 anys que s’identifiquen com a feministes han baixat del 50% al 41,8% entre el 2021 i el 2023, segons el Baròmetre de Joventut i Gènere 2023 del Centre Reina Sofía de Madrid. Amb això, no és d’estranyar que la manosfera cada vegada estigui més present a les xarxes socials d’aquest grup d’edat.
La "manosfera", un terme que combina "home" i "esfera", és un conjunt d'espais digitals on es promouen discursos misògins i antifeministes. No són pàgines aïllades, sinó un fenomen que agafa força a Espanya i Europa, especialment entre homes joves. Segons l'estudi del Centre Reina Sofía, el percentatge de nois que nega l'existència de la violència de gènere s'ha duplicat en pocs anys, passant del 12% el 2019 al 23% el 2023.
Els experts adverteixen que aquesta comunitat utilitza les tensions socials i el malestar d’aquelles persones que creuen que les lleis d’igualtat discriminen els homes per crear un discurs on els homes que habiten la manosfera són víctimes de la societat. Anna Sanmartín, directora del Centre Reina Sofía de FadJuventud, explica que <<la "manosfera" diu que el feminisme perjudica els homes i que aquests són les veritables víctimes del sistema>>, segons l’estudi Jóvenes en la Manosfera 2021.
Les quatre tribus de la manosfera
La "manosfera" espanyola es divideix en diverses subcultures, però totes tenen en comú rebuig al feminisme:
- Activistes pels drets dels homes (MRA): critiquen les polítiques d'igualtat i la llei de violència de gènere, ja que consideren que discriminen i posen en perill els homes. De fet, l'estudi del Reina Sofía revela que gairebé la meitat dels nois d'entre 15 i 29 anys considera que la igualtat de les dones ha arribat massa lluny i que, per tant, els homes són discriminats.
- Homes que segueixen el seu camí (MGTOW): es caracteritzen per un rebuig total cap a les dones, no volen tenir cap tipus de relació amb elles, ja que creuen que són ‘manipuladores’.
- Artistes de la seducció (PUA): són homes que ensenyen tècniques per manipular les dones amb un objectiu sexual, les veuen com objectes sexuals.
- Cèlibes involuntaris (Incels): es caracteritzen pels discursos violents cap a les dones a causa del seu fracàs a l’hora d’aconseguir relacions de qualsevol mena amb elles, bàsicament els mou el rancor.
Quin paper hi juguen els joves?
La “manosfera” ha desenvolupat la capacitat de connectar amb els joves a través dels formats i les plataformes que nosaltres més utilitzem. Són espais que utilitzen mems i humor per transmetre missatges misògins i normalitzar actituds sexistes.
Aquesta situació es veu agreujada pels algorismes de les xarxes socials, que mostren continguts similars als consumits i creen una bombolla que pot radicalitzar les idees dels joves. "Els nois consumeixen aquestes idees en fragments, però amb prou exposició es converteixen en una narrativa consistent", assenyala Beatriz Ranea, sociòloga i experta en masculinitats a l’estudi Jóvenes en la Manosfera 2021.
Situació actual del feminisme
Paral·lelament, també ha emergit un corrent antifeminista entre dones, com les tradwives, que defensen un retorn als rols tradicionals de gènere. Aquesta pluralitat d’actors demostra que la manosfera no és un moviment homogeni, sinó un conjunt de narratives que apel·len a diferents sectors socials.
La revista Iguales y diferentes, mitjà especialitzat en la igualtat, mostra una alerta per l’extensió tan perillosa i real de la misogínia a internet i la seva diversitat temàtica i de multimèdia: vídeos com “5 hàbits d’un autèntic cavaller que fascinen les dones” han arribat a 9,7 milions de visualitzacions, “Com jugar amb les emocions de les dones?” a 87.000 visualitzacions o “Com fer que una dona et busqui: 5 passos per atreure-les sense fer res” compta amb 4,7 milions de visualitzacions.
Infografia: elaboració pròpia
Solucions: un repte col·lectiu
Fer front a la manosfera és una tasca complexa que requereix una resposta col·lectiva. No es tracta de carregar el feminisme amb tota la responsabilitat, sinó de promoure una transformació social més ampla que inclogui accions públiques, educatives i culturals, segons Pablo Castaño, politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
D’una banda, cal treballar per oferir narratives alternatives que connectin amb els joves i que fomentin la igualtat i el respecte. D’altra banda, els moviments socials han de jugar un paper actiu per construir un discurs inclusiu i esperançador. Finalment, les institucions han de prioritzar polítiques que abordin les causes profundes del descontentament juvenil, com la precarietat i la manca de futur.
Internet ha donat veu a moltes realitats, però també ha obert la porta a ideologies perilloses. La manosfera és un clar exemple de com el món digital pot amplificar discursos d’odi. Afrontar aquest repte és essencial per garantir una societat més justa i igualitària per a tothom.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura “Producció Periodística Multiplataforma”, amb la supervisió del professor Santiago Giraldo.
