Informen: Ignasi Vera Galbarro i Oriol Domingo Martí
En un petit bar de la plaça d’Osona, a Vic, un grup de nens d’origen magribí juguen a pilota, escridassant-se per decidir qui comença. Tot i tenir com a llengua materna
l’àrab, entre ells parlen en castellà. El català no sembla formar part del seu repertori social; les seves converses són en castellà, i, de tant en tant, intercalen paraules en
àrab que s'han convertit en un codi compartit entre ells.
Des de les primeres onades migratòries, Vic ha esdevingut un oasi lingüístic, on el català manté una presència i un ús social molt destacat. L’idioma ha fet de pont entre persones de diferents procedències i d’element de cohesió i arrelament, en un entorn on podria haver estat fàcilment substituïda per altres llengües. De fet, les xifres corroboren el que senten les orelles, que s'han guanyat milers de nous parlants: mentre que el 51% d'habitants té el català com a llengua materna, el 60% la fa servir de forma habitual a la Catalunya Central (molt més que la mitjana catalana, del 32,6%). En els darrers anys, però, aquest oasi vigatà s'ha anat esquerdant i l'ús social del català a la ciutat ha anat a la baixa. I és que, en poc temps, ha perdut mig milió de parlants habituals, segons la Plataforma per la Llengua.
El creixement demogràfic desafia el seu ús social
En els últims trenta anys, la ciutat de Vic ha crescut en més de 20.000 habitants. El 40% són nascuts fora de Catalunya. Actualment, ja ha assolit la xifra de població de 50.000 persones, i només la meitat utilitza el català com a primera llengua. Les dades de la Direcció General de Política Lingüística mostren que entre la població nouvinguda, un 60% fa servir el castellà com a idioma habitual, mentre que tan sols un 20% opta pel català en espais públics. "Malgrat això, hi ha un retrocés evident perquè ha canviat l'origen dels nouvinguts, que majoritàriament són d'Amèrica Llatina i, per tant, de parla castellana", explica Roser Riera, assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) dels Serveis Educatius d'Osona. Els motius són evidents: una arribada contínua de més població estrangera a la ciutat, l'establiment de bombolles lingüístiques i la tendència generalitzada de canviar al castellà.
Les escoles, clau per al futur del català
El mateix estudi de la Direcció general de Política lingüística assenyala que al pati de les escoles només un 30% dels alumnes utilitzen el català com a primera llengua. Anna Martí, professora de cicle infantil del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, confirma aquesta realitat: “Hi ha nens que, a vegades, es comuniquen amb gestos perquè no s’entenen ni en castellà ni en català”. Tot i que és una escola on el català és la llengua vehicular, l'arribada de nouvinguts i el desconeixement de la llengua per part d'algunes famílies fa que el procés l’aprenentatge d'adquisició de l’idioma sigui més lent en alguns casos.
Martí destaca el paper central que juguen les escoles en la promoció del català entre les alumnes i les seves famílies. "Els infants passen moltes hores al centre, cosa que facilita un contacte diari i proper amb el català. Per a molts d'ells és la seva segona o tercera llengua, per tant, s'ha de treballar molt bé els fonaments lingüístics des de l'escola", comenta.
Per abordar aquesta diversitat lingüística a les aules d'infantil, l'escola està implementant iniciatives enfocades en l'aprenentatge de la llengua catalana. "Els alumnes treballen en petits grups per aprendre vocabulari, estructurar frases i començar a expressar-se en català", explica la professora. Aquesta metodologia els hi permet un contacte més proper i personalitzat amb l’idioma i així construir una base sòlida per a l'aprenentatge del català en un entorn cada cop més plurilingüe.
La directora del centre, Vanessa Ferreres, narra que, durant l'última etapa del franquisme, el centre ja va apostar fermament pel català com a llengua principal i va normalitzar-ne l'ús en tots els àmbits escolars. "S'han hagut de prendre mesures addicionals per mantenir aquesta identitat, oferint recursos específics tant a les famílies nouvingudes com als alumnes autòctons perquè valorin el català com a eina de comunicació i cohesió cultural", assenyala Ferreres. En aquest sentit, el centre compta amb tutors lingüístics per als alumnes nouvinguts.
L’Ajuntament hi posa recursos
L'escola col·labora activament amb el Pla Municipal de Defensa del Català impulsat per l'Ajuntament de Vic, un programa amb accions supervisades per la Comissió Lingüística de l'escola. La directora alerta de la situació lingüística delicada que es viu a la ciutat: "Si no som ferms en decisions i activitats de defensa del català, en poc temps viurem una situació de marginalitat de la llengua i passarà a ser d'ús domèstic i no institucional”.
La raó és que, segons Ferreres, el nou govern municipal que va entrar l'any passat ha apostat fermament amb l'impuls del català a la ciutat i, sobretot, a les escoles i instituts, perquè saben que és el mirall de la societat. “Això ho hem notat molt a l'escola, perquè des de l'Ajuntament organitzen xerrades, activitats i cinema per promoure el català”, afegeix la directora.
Aquesta aposta que ha dut a terme l'ajuntament, es va veure impulsada per l'alerta de pèrdua d'ús del català. L'alcalde de la ciutat, Albert Castells, comenta que aquesta tendència va agafar força a partir de la pandèmia. "A partir del 2020 comencem a veure canvis significatius en l'ús de la llengua catalana a la ciutat. Per primer cop apareixen símptomes d'amenaça al català.” Davant d'aquesta situació, no s'han quedat de braços plegats: l’Ajuntament ha destinat un 5,36% del pressupost total d’enguany, quasi tres milions d’euros, a la creació d'una regidoria de llengua i un pla d'acció per a mantenir el català com a primera llengua a la ciutat.
Dins d’aquest projecte, la mesura que ha generat més ressò mediàtic ha estat la creació d'una bústia lingüística per recollir denúncies o suggeriments sobre l'ús de la llengua catalana a la ciutat. "Primer vam rebre una allau d'insults i crítiques a la bústia per part de ciutadans que anaven en contra de l'ús del català. Per desgràcia la defensa de la llengua es veu com un acte supremacista, quan és al revés i aquesta actitud de supremacia és en contra del català", comenta Castells. Mensualment, l'Ajuntament rep entre 4 i 5 peticions de denúncia lingüística a la bústia.
“L’acció que ha comportat més canvis és la inspecció en comerços per a rotular en català. És una mesura que ha tingut molt bona acollida", explica l'alcalde. Aquesta problemàtica sorgeix de l'onada migratòria, que davant la desconeixença del codi de consum, escriuen els cartells dels seus negocis en la llengua castellana.
Mantenir la llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana
La problemàtica de la llengua a la ciutat també arriba més enllà de les institucions, i els comerços també són testimonis del canvi de tendència dels últims temps. En Miquel Ferrer fa més de 30 anys que té diversos restaurants a la plaça major de Vic, i als seus negocis sempre procura que els treballadors parlin català. "Em dirigeixo als clients en català, i vetllo perquè el meu equip de treball també ho faci. En els últims anys s’ha incrementat el percentatge de clients que se'ns dirigeixen en castellà, però hem d'incentivar l'ús de la llengua com a eina de cohesió de la ciutat".
Molt similar és el que ha viscut en Jordi Anglada, de la Llibreria Anglada, que ha vist reduït el nombre de clients que es dirigeixen a ell en català. "Al meu comerç sempre s'ha parlat en català, i fins que jo hi sigui no canviaré la meva llengua. Vaig fer saber a l’Ajuntament el meu suport, perquè considero vital la participació ciutadana per a mantenir el català a Vic" comenta el llibreter. En aquesta línia, Llorenç Comajoan, sociolingüística i professor de la Universitat de Vic, alerta que un dels desafiaments més grans per als catalanoparlants és mantenir l'ús de la llengua. "No podem suposar que els altres no ens entendran; cal normalitzar l'ús del català en totes les interaccions", explica
El català no és un problema a Osona - afirma Comajoan - i, de moment, no cal patir per la seva supervivència. Hi hauria d’haver un canvi sociolingüístic molt notable en la llengua d’ambient perquè això passés. “A Vic, i a tot arreu, les persones nouvingudes només aprendran català si senten que es parla. Per això és important garantir que totes les persones que tenen el català com a primera llengua el parlin sempre, per defecte”, resumeix Comajoan.
Sobre aquesta Enquesta d’Usos Lingüístics tenim una peça que detalla els seus resultats, amb veus d’estudiants i experts en la temàtica.
Aquest contingut és una activitat formativa de l’assignatura “Producció Periodística Multiplataforma”, amb la supervisió dels professors Santiago Giraldo i Ricardo Carniel.
