Informen Pol Farell, Daniel Valdemoro i Aleix Cabré 

L’Erasmus és una aventura que es pot viure d’una i mil maneres. Cada lloc és diferent i fins i tot, en un mateix destí, poden haver-hi diverses maneres de gaudir de l’Erasmus. Decidir entre fer una estada de mig any o d’un any complet, pot canviar moltes coses. Tenir en compte els pros i els contres esdevé una tasca fonamental per no penedir-te de la decisió final

Erasmus de mig any

Javier Arregui, 4t de periodisme, Bolonya, Itàlia

Sortida a un llac amb el grup d’amics d’Erasmus a Bolonya. Foto: Javier Arregui

El Javier Arregui és un estudiant de 4t de periodisme que aquest any ha fet un Erasmus de mig any a Bolonya, la capital de la regió d'Emília-Romanya, situada al nord d'Itàlia. Arregui en fa una valoració molt positiva d’una estada immillorable, tot i que a vegades pugui no ser fàcil. Un contrast espectacular de mar i muntanya, amb sortides a la platja, excursions a llacs, bon ambient, ciutats amb encant i, fins i tot, futbol.

El Javi ens comença explicant que va poder seguir bé el ritme acadèmic de la universitat italiana. Tot i que les classes fossin en italià, li donaven l’opció de fer els treballs i els exàmens en altres idiomes com l’anglès. Alhora, els professors es mostraven oberts a ajudar-lo i a donar-li certes facilitats perquè entenien la situació d’un estudiant d’Erasmus. 

Pel que fa a la repercussió en la vida social i en el nivell d’integració en un nou món, ell va tenir la gran sort de fer un grup gran d’uns vint-i-cinc espanyols, que eren persones molt obertes i alegres. Tot i separar-se del seu cercle familiar i d’amistats, gràcies al mòbil va poder tenir un contacte freqüent amb ells per no perdre la relació. En el seu cas, un aspecte molt positiu va ser la gran proximitat amb Catalunya, fet que li permetia agafar un vol barato d’uns 30-40 euros si volia baixar a veure la família o els amics.

La seva estada va ser d’un semestre i reconeix que es va quedar amb ganes de més, sobretot perquè del grup d’amics que havia fet a Bolonya, pràcticament tots es van quedar allà. Només de pensar que tots estan vivint més experiències i a ell li toca tornar, li genera una mica d’angúnia. Però bé, segons Arregui, a cadascú li toca tornar quan li toca i ell no se’n penedeix de res. Per acabar, reafirma que està molt content amb la seva estada i ho recomanaria 100% per qui vulgui fer-ho.

Ada Solà, 4t de periodisme, Roma, Itàlia

L’Ada Solà a Roma, davant del Coliseu. Foto: Ada Solà

L’Ada Solà és una estudiant de 4t de periodisme que va estar el primer semestre a Roma, la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia. Amb una població 2,75 milions d’habitants, l’Ada ha estat en una de les ciutats més poblades del continent europeu i un lloc que rep milers de visitants cada dia.

Del seu grup d’amics, la meitat hi van estar un semestre i l’altra meitat s’hi han quedat tot l’any. Així doncs, ens confessa que quan veu publicacions a les xarxes socials de gent que continua allà, no pot evitar sentir una mica de pena perquè ells poden seguir vivint la vida d’allà amb més experiències i viatges. Tot i això, sent sincera, no se’n penedeix d’haver tornat i té un motiu ben justificat. Després de passar uns mesos increïbles, estan a 4t, tocava centrar-se en les pràctiques i el TFG. 

L’Ada era plenament conscient que quan estàs d’Erasmus és molt difícil posar-s’hi perquè estàs centrat a viure activitats noves, en viatjar, en conèixer gent. Per tant, va creure que la millor opció era només fer un semestre a Roma per poder tornar a casa, tocar de peus a terra amb la realitat i fer tot el que li quedava. Per últim, ella també recomana moltíssim viure aquesta experiència, però en el seu cas s’ha pogut demostrar que ha estat una estudiant previnguda que ha volgut tornar abans per acabar la carrera, que no és qualsevol cosa, amb calma i seguretat.

Erasmus d’un any complet

Gorka Urresola, 4t de periodisme, Cluj-Napoca, Romania

Imatge d’un viatge per una ciutat romanesa. Foto: Gorka Urresola

El Gorka és un estudiant de 4t de periodisme que viu a Vic i que aquest any ha fet un Erasmus complet, de setembre a juny, a Cluj-Napoca, Romania. Aquesta ciutat, que té una població de 286.598 habitants, es troba al nord del país, gairebé més a prop de la frontera amb Ucraïna que de la capital, Bucarest. Després de passar gairebé un any allà, confessa que marxar tot un any ha estat la millor decisió que podria haver pres.

El jove vigatà creu que té més aspectes positius que negatius. En primer lloc, poder estar un any sencer, li ha permès prendre’s amb calma el fet de conèixer el país i de viatjar per conèixer diferents cultures de països de la zona. Ens explica que amb mig any se li hagués fet curt i també relata que ha tingut algun moment dur perquè trobava a faltar a la seva gent i, també, perquè allà és hivern i no surt el sol. A més, destaca, que tot i estar a Europa, el canvi cultural a Romania és gros. Un país que no és gaire conegut i està ple de prejudicis, però que ha pogut conèixer-lo més en profunditat. De fet, ha trobat semblances amb Espanya. Descobrir món, descobrir cultures i també, perquè no dir-ho, treure’s moltes manies de sobre i deixar-se anar una mica amb tot.

Per ell, els aspectes negatius un els troba dins seu, però l’experiència sempre és positiva. Tot depèn de com tu vulguis prendre. Ell reconeix que no hi ha l’exigència que tens estan a Catalunya i que ha tingut flexibilitat per viatjar al màxim. Així doncs, ho ha aprofitat per anar a llocs que mai s’hauria imaginat com Budapest, Hongria o a països com Moldàvia, Sèrbia, Albània. Però també Viena, Praga, Atenes, Itàlia. Això és el que defineix el seu Erasmus. Alhora, s’ho ha intentat portar al costat periodístic i del futbol per veure partits, conèixer estadis i gaudir de la seva passió arreu. Fins i tot, va col·laborar amb la Revista Panenka.

Hi ha moltes maneres de viure-ho i sense anar més enllà, el seu company d’habitació, ha viscut una experiència totalment diferent. I és que, l’Erasmus en si, et dona històries úniques i aquesta és la seva màgia.

Adrià Asbert, 4t de Periodisme, Praga, República Txeca

El grup d’estudiants que van estar junts a Praga. Foto: Adrià Asbert

L’Adrià Asbert Raffo té 25 anys i és originari de Cambrils. Ell també estudia 4t de periodisme a l’autònoma i, com la resta, va gaudir de l’experiència de l’Erasmus durant l’any passat. L’Adrià va marxar cap a la Universitat Carolina, a Praga, capital de la República Txeca, on inicialment anava a passar mig curs, però durant la seva estada a Txèquia li van oferir la possibilitat d’acabar l’any allà, gaudint, per tant, d’un Erasmus complet. L’Adrià ha parlat amb UABMèdia per explicar el seu pas per Praga, on va compartir residència amb altres estudiants d’Erasmus d’Espanya i bromeja que va intentar aprendre Txec, tot i que reconeix que no li va sortir gaire bé.

L’Adrià ens explica que la seva experiència a Praga ha estat molt positiva, especialment pel que fa a la part acadèmica. El jove admet que el ritme universitari a la Universitat Carolina li va permetre fer moltes de les matèries optatives i obligatòries que hauria d’haver fet a la UAB “sense massa dificultat”: “les classes allà eren molt fàcils de seguir, el ritme era menys intens que el de l’autònoma”, ens explica, tot i que reconeix que això no feia que “les classes fossin més interessants”.

Tanmateix, l’aspecte que l’Adrià més destaca del seu Erasmus és “la vida social”. El jove periodista afirma que a Praga va “conèixer gent molt maca” d’arreu del món. Durant el seu Erasmus, va compartir una residència pública amb altres estudiants d’Espanya i tot el planeta, que, com ell, gaudien de l’experiència Erasmus. Aquells companys en molts casos van esdevenir un fort vincle i encara avui dia en manté l’amistat.

Però no tot és de color de rosa per l’Adrià. Una anècdota que ens explica que li va fer “ràbia” és no arribar a aprendre txec. En arribar el van oferir unes classes d’aquesta llengua a mode “de benvinguda”, però no van ser suficients. El jove ens explica que aquell curs era ràpid i bàsic, per tant, no va arribar a conèixer la llengua prou bé per a comunicar-se amb la ciutadania local. Si bé diu que amb la majoria de la gent va parlar l’anglès, especialment amb els joves, va tenir dificultats per comunicar-se amb la gent més gran, ja que principalment només parlaven txec.

Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Producció Periodística Multiplataforma” , amb la supervisió dels professors Santiago Giraldo i Ricardo Carniel.