Informen Pol Riera i Enric Terradas
Alba Buendía no va sortir sola de Tarragona quan va prendre el vol cap a York. L'acompanyaven la determinació, la lluita de la seva mare, el suport de tota una comunitat universitària… i els més de 6.000 euros que va aconseguir reunir gràcies a una campanya de micromecenatge que va recórrer xarxes socials, mitjans i passadissos de facultats. Però, sobretot, l'empenyia una convicció que desarmava qualsevol excusa: “jo també tinc dret a viure una experiència Erasmus”.
L'extraordinari no és només que Alba ho digués -als seus 20 anys, amb un 88 % de discapacitat a causa d'una Atròfia Muscular Espinal-, sinó que ho conseguís.
Una historia que va trencar barreres
Estudiant del grau d'Estudis Anglesos a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Alba somiava amb estudiar al Regne Unit des del primer dia que va trepitjar la universitat. Però quan es va plantejar fer realitat aquest Erasmus, la burocràcia li va retornar la mateixa resposta una vegada i una altra: no és impossible, però tampoc està pensat per a tu. “Els programes Erasmus ofereixen ajudes extra per discapacitat, però són insuficients”, explica. Si és el cas, necessitava cobrir les despeses d'una assistent personal 24 hores al dia, un allotjament completament adaptat, transport especial i materials mèdics. El pressupost total ascendia a més de 30.000 euros per a una estada de quatre mesos. Lluny de rendir-se, va posar en marxa una campanya sota el nom de “Erasmus sobre rodes”. El que va començar com un cartell i una publicació en xarxes, es va convertir en un fenomen mediàtic: va ser entrevistada en mitjans com La Vanguardia, TV3 o Diari de Tarragona i va aconseguir sumar més de 300 donacions en pocs dies.
Un Erasmus amb més pes que les maletes
Al setembre de 2024, Alba va aterrar en la Universitat de York *St John, al nord d'Anglaterra. Allà, entre classes de literatura i converses en anglès, va viure el que ella defineix com “una vida independent per primera vegada”. “Tornar-me a casa després de classe sense dependre de ningú més, sortir a fer un volt o quedar amb les meves companyes en una cafeteria… això és llibertat”, diu.
La seva estada, més enllà de l'aprenentatge acadèmic, ha estat una reivindicació silenciosa però ferma. “Els qui van dissenyar l'Erasmus no van pensar en algú com jo, però ara que hem arribat, no haurien de tornar a oblidar-se”.
L'Alba Buendía amb les seves companyes. Foto: Universitat Rovira i Virgili.
Més enllà del cas: ¿quantes Albes no tenen aquesta oportunitat?
El cas d'Alba ha obert un debat en el si de diverses universitats espanyoles. Encara que des del 2022 la Comissió Europea ha llançat programes com Erasmus+Inclusió i s'han duplicat les ajudes per a estudiants amb discapacitat, en la pràctica moltes persones continuen trobant barreres logístiques i econòmiques insalvables. Segons l'últim informe de la Fundació ONCE, menys del 0,5 % dels estudiants Erasmus espanyols tenen reconeguda una discapacitat, enfront del 5 % de l'alumnat universitari total. És a dir: la majoria ni es planteja marxar-se. “No és només una qüestió de diners”, apunta Maria Asunción Soler, professora d'Educació Inclusiva en la URV. “És també cultural: no hem normalitzat que l'alumnat amb discapacitat tingui les mateixes aspiracions i drets”.
El llegat que deixa l’Alba
Ara que ha tornat a Tarragona, l'Alba continua amb els seus estudis, està treballant per a Nestlé, en el seu departament i s'ha convertit en una veu activa per la inclusió en les universitats. El seu pròxim objectiu és col·laborar amb l'Oficina de Mobilitat de la URV per a facilitar el camí a futures persones amb necessitats especials que desitgin fer estades internacionals. També prepara una xerrada en instituts sota el títol “Viatjar amb rodes i amb ales”, dirigida a estudiants amb discapacitat que estiguin a punt de decidir el seu futur acadèmic. “Jo no vaig ser la primera a imaginar-ho, però tal vegada sí la primera a aconseguir-ho. Si puc ajudar al fet que una altra persona ho tingui més fàcil, tot haurà valgut la pena”.
Aquest contingut és una activitat formativa de l'assignatura "Producció Periodística Multiplataforma” , amb la supervisió dels professors Santiago Giraldo i Ricardo Carniel.
