Viure a Barcelona, un dret o un luxe?


L’increment dels preus de l’habitatge a Barcelona creix sense aturador afectant als habitants que volen viure-hi però no poden


17/12/2021 11:38 · Per Oriol González Serra

Freepik


 

Els preus dels lloguers de les habitances a la ciutat de Barcelona han pujat més d’un 20% en els últims quatre anys. Els sous, d’altra banda, continuen estancats i avui en dia la diferència entre el preu de l’habitatge i la massa salarial de la majoria de ciutadans és abismal. Aquests dos factors estan provocant que molts habitants de Barcelona n’hagin de marxar perquè no poden pagar un lloguer. Concretament, els més joves, que amb feines mal pagades i un futur incert veuen pràcticament impossible poder instal·lar-s’-hi i viure-hi indefinidament.

 

El Biel Caserras té 21 anys i aquest curs es graduarà en filosofia a la Universitat de Barcelona. És de Berga i actualment comparteix un pis a Vallcarca amb dos altres estudiants. El Biel té assumit que és molt probable que hagi de continuar vivint a Barcelona per motius laborals quan acabi la carrera, però el fet d’haver de compartir pis el fa tirar enrere. “No vull passar-me la vida compartint pis amb altra gent, però no tinc cap altra opció mentre estigui a Barcelona. Al meu poble em podria permetre un lloguer i viure sol, però dubto que hi trobi feina, aquí hi han moltes més ofertes”. La feina és el motiu principal pel qual molta gent ha d’anar a viure a Barcelona, cada cop són més les empreses que es traslladen a les grans ciutats, i com a conseqüència, la demanda de pisos no para de créixer. 

 

Un altre factor determinant respecte al preu de l’habitatge, és el nombre de turistes que van a Barcelona durant tot l’any. Molts propietaris prefereixen llogar el seu pis durant una setmana a uns turistes que llogar-lo a persones que volen viure-hi indefinidament, ja que el turisme els aporta molts més diners que un lloguer convencional. Amb l’aparició de la pandèmia, molts dels pisos destinats al lloguer turístic van passar a estar disponibles a llarg termini degut a la gran davallada del turisme. Malgrat tot, els lloguers que a moments d’ara eren residencials estan tornant al model turístic. La NC n’és un exemple. És propietària d’un pis a l’Eixample i des de fa tres anys el lloga a turistes en comptes d’inquilins de la ciutat. “Abans llogava el pis a gent que era de Barcelona que hi vivien tot l’any, però era un maldecap constant, quan no s’espatllava la rentadora s’espatllava la persiana i vaig acabar-ne cansada. Em surt més a compte llogar el pis als turistes perquè et paguen bé, normalment ho deixen bé i paguen millor. En canvi a vegades tens gent d’aquí que hi està però tens problemes a l’hora de cobrar, això amb els turistes normalment no passa, és millor negoci llogar el pis a turistes que a gent que visqui aquí”. La NC viu molt més tranquil·la des que el seu pis ha passat a ser un apartament turístic i està satisfeta amb la decisió que va prendre. Ella no és l’única propietària que lloga el seu pis a turistes, la xifra de pisos turístics a Barcelona ha crescut molt durant els últims deu anys. El poder adquisitiu dels turistes supera amb diferència al dels habitants de Barcelona que volen llogar un pis. Actualment, pagar un lloguer és una subhasta a la que molts no poden competir i han de buscar-se alternatives com anar a viure a l’extraradi.

 

El Biel Caserras no és l'únic jove que es veu afectat pels preus elevats dels lloguers. El Pol Martinez té 24 anys i treballa a l’àmbit de la psicologia. Ell és de Puig Reig, un poble ubicat a la comarca del Berguedà, però l’empresa que el contracta té la seva seu a Barcelona, cosa que l’obliga a viure-hi. Al Pol i a la seva parella els agradaria anar a viure junts, però no s’ho poden permetre. “De moment tinc una feina estable, però amb el sou que tinc ara mateix no em puc permetre anar a viure a dins de Barcelona amb la meva parella, de moment m’he d’estar al pis d’un parent i si més endavant no trobés una feina millor m’hauria de plantejar anar a viure a l’extraradi i no em podria quedar al centre de Barcelona”

 

Segons les dades del Sindicat de Llogaters, els municipis de l’àrea metropolitana van tenir un increment de les rendes del lloguer d’un 6% degut a l’elevat nombre de persones que van abandonar la ciutat de Barcelona. Actualment, les ciutats del voltant estan desbordades, ja que no tenen prou espai ni habitatges per acollir tota la gent que marxa de la capital. El passat 27 d’octubre, Josep Bou, regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, va concedir una entrevista a Betevé on va afirmar que viure a Barcelona seria molt difícil en un futur proper i que “els ciutadans que no es poguessin permetre pagar un lloguer a Barcelona, haurien d’anar a viure a ciutats com Cerdanyola del Vallès o Rubí”. El nivell de vida a Barcelona cada dia és més car i els seus habitants en pateixen les conseqüències diàriament. El Martí Cervelló, per exemple, té pràcticament decidit que marxarà a viure a fora de Barcelona tot i haver nascut a la ciutat i haver-hi viscut tota la vida. “Ara mateix estic vivint amb els meus pares i dubto que em pugui independitzar, ja que estic solter i no em puc permetre un lloguer sol, llavors crec que acabaré anant a viure a una altra ciutat on començaré des de zero, comprant-me una casa i buscant una feina allà”

 

Quan va esclatar la crisi econòmica del 2008 els joves es van conscienciar que els seria molt complicat trobar una feina on guanyar-se la vida tan bé com s’havien imaginat durant els seus anys d’infantesa i joventut. Avui dia, els joves que viuen a Barcelona i a les grans ciutats comencen a fer el mateix, mentalitzar-se que no hi tindran lloc. L’èxode de Barcelona per part dels joves és un fet. La regulació dels lloguers o aplicar normatives més severes als lloguers de modalitat turística són l’única esperança d’una generació que ha de marxar de la ciutat que els ha vist créixer.


UABràdioUABràdio Campus MèdiaCampus Mèdia OpcionsOpcions