María Celdrán Aparicio
Una tècnica innovadora, publicada a la revista Nature Communications, ha descobert la manera de crear òvuls humans fecundables a partir de cèl·lules no reproductives, com les de la pell. Es tracta d’un avanç científic, en fase inicial, que pot servir com a remei a la infertilitat, però que alhora crea un debat ètic i de seguretat important.
“Tota tecnologia comporta un mal ús, és inevitable. De la mateixa manera és molt difícil determinar si una investigació és ètica o no ho és, perquè en un debat sobre salut també hi ha una visió política i cultural darrere. El que aquí es veu com un descobriment, al Japó es pot considerar una mala pràctica científica” destaca Jordi Vallverdú, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en bioètica.
La investigació encara es troba en una primera fase, ja que la majoria dels embrions no superen la fertilització, i els que ho fan presenten anomalies cromosòmiques. Tot i això, sempre sorgeix el dubte: com es pot garantir un bon ús d’aquesta tècnica?
“Tota tecnologia comporta un mal ús: és inevitable”
Les innovacions tecnològiques i científiques també tenen darrere interessos socials, polítics i econòmics, segons Vallverdú. Per una banda, els investigadors o institucions a càrrec de les noves ciències busquen el màxim benefici per a pacients i societat, però alhora també volen aconseguir el màxim benefici econòmic possible. Això ha creat lluites d’interessos dins del món científic.
Un exemple que exposa Vallverdú és el cas de Myriad Genetics, als anys ‘90. Aquesta empresa, junt amb laboratori Mark Slonik, van descobrir que hi ha dos gens el gen BRCA1 i el gen BRCA2, que predisposen al càncer de mama. Però va ser l’empresa qui va patentar els gens, sense comptar amb el laboratori col·laborador. Això va provocar que tots els processos mèdics que impliquéssin fer un test en els gens BRCA1 i BRCA2, resultàven en un pagament a aquesta empresa.
Una de les causes més freqüents de la infertilitat és la baixa producció d’òvuls i la baixa qualitat d’aquests. L’estudi publicat per la revista Nature Communications fa servir la tècnica de transferència nuclear de cèl·lules reproductives per a transformar el nucli d’una cèl·lula de la pell humana en un òvul,del qual se n’ha extret el nucli. És a dir, els investigadors agafen el nucli d’una cèl·lula, per exemple de la pell, i l’implanten en unòvul, al qual se li ha tret el nucli. Aquest procés s’anomena transferència nuclear de cèl·lules. A continuació, es fa una reducció de cromosomes, de 46 a 23, necessària perquè l’òvul sigui funcional.
Segons Vallverdú, la societat estarà preparada a sometre’s a aquestes tècniques només que s’hagin fet prou proves perquè es considerin segures i eficaces. El problema està en que no es pot demostrar ho siguin fins al moment en què el primer nadó neixi i es comenci a desenvolupar. És a dir, qui patirà les conseqüències serà algú que no pot decidir sobre com néixer i si vol que hi hagi transformacions en els seus gens. “Per mi el problema no és l’adult, és la persona que naixerà”, recalca Vallverdú.
“Els humans, en general, i més en aquest sistema on vivim, som competitius i som agressius”
Tota innovació presenta la seva part positiva, diu l’expert.. És a dir, pot aportar un benefici a la societat per afavorir el seu bon desenvolupament. Però sempre existiran les males pràctiques que qüestionaran l’ètica de les investigacions. Per exemple, la intel·ligència artificial pot ser un recurs positiu per fer una vida més senzilla, però, a la vegada, s’utilitza per objectius perjudicials “perquè hi ha limitacions econòmiques, legals iinteressos estructurals, i això és allò que és difícil de controlar - argumenta Jordi Vallverdú “Els humans, en general, i més en aquest sistema on vivim, som competitius i som agressius”, afegeix., Això porta al sorgiment d’un debat ètic i moral a l’hora en què apareix una nova investigació.
La tècnica presentada per la revista Nature Communications és un pas cap al futur de la reproducció humana, però la línia entre la innovació científica i el respecte als límits ètics, avui dia, es continua qüestionant.
Aquest contingut és una activitat formativa en el marc de l'assignatura Periodisme Científic i de Salut, sota la supervisió del professor Lluís Vilaró.
