Robe, l’últim gran filòsof, humanista i literat contemporani de parla hispana; Roberto Iniesta Ojea va morir fa gairebé una setmana, a conseqüència d’un tromboembolisme pulmonar que el va apartar dels escenaris farà cosa d’un any. El seu equip va voler evitar riscos i van decidir no posar en joc la salut de l’artista, havent de cancel·lar els concerts finals de comiat.
Robe va néixer a Plasencia, Càceres, el 16 de maig de 1962 i des de ben petit va mostrar predilecció per la música i la poesia. Aquesta van començar a donar forma al seu caràcter despreocupat, rebel, inconformista i transgressiu. On la pitjor por és no ser ni mostrar-te com ets tu mateix; li agradi a qui li agradi.
Molts coneixereu a l’artista per algunes de les seves cançons més conegudes com: Salir, La vereda de la puerta de atrás, So payaso, Si te vas… El 1987 va formar Extremoduro, el seu projecte més gran fins llavors. Van començar publicant Rock Transgresivo, i durant els anys noranta es van fer molt essencials i coneguts. Els protagonistes del que podríem anomenar el "rock calimochero", van treure àlbums com Deltoya, Agila, Canciones prohibidas i Yo, Minoría Absoluta.
Gràcies al seu caràcter revolucionari, a les seves cançons emocionals i a les lletres poètiques, ha arribat a convertir-se en una estrella errant que ha arribat als cors de milions de persones. Com ja s’ha esmentat anteriorment, avui farà gairebé una setmana que ens va deixar Robe, i no ha estat una notícia fàcil d’assolir pels espanyols i gran part de la resta d’Europa i part d'Amèrica Llatina.
Tota Espanya ha guardat el dol. A Plasència, la ciutat natal de l’autor, milers de fans van fer hores de cua per accedir al Palau de Congressos que tant el va veure créixer i que a partir d’ara, portarà el seu nom. Allà van poder firmar en un dels llibres de condolença i han pogut veure alguns efectes de l’autor. Entre ells, podien trobar les cendres envoltades per fotos del poeta, flors, i la seva guitarra. Un comiat agredolç on els músics de Robe van executar una actuació que va emocionar tothom.
Recordem la filosofia de vida de l’autor, on definia el poder de la música sense la necessitat d'entendre el que diu, sinó de gaudir-la:
"Para algunos vivir es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo más humilde soy y sólo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente".
Des de UAB mèdia, i com a fans que som i serem de Robe en totes les seves etapes, volíem rendir-li un homenatge i us deixem per aquí el reportatge que li hem fet.
“Hasta siempre, siempre, siempre Robe”.
