El sector veterinari consideren que la nova mesura del Govern posa en risc el criteri dels professionals i la salut animal.
Judit Flores i Naïm Ait
Els professionals es troben en peu de guerra pel que fa al Reial Decret (RD) 666/2023 promulgat pel Ministeri d’Agricultura que regula la distribució, prescripció, dispensació i l’ús de medicaments veterinaris. El motiu és l'obligació de prescriure segons les indicacions de la fitxa tècnica que, sovint, indiquen dosis que han quedat obsoletes o no hi ha suficient evidència científica per receptar-ho.
La leishmaniosi és un exemple d’aquest problema. Es tracta d’una malaltia parasitària transmesa per la picada del mosquit Leishmania, i les guies europees ESCCAP i LEISHVET recomanen tractaments que inclouen antiparasitaris com l’al·lopurinol. Aquest fàrmac, però, és d’ús humà i la legislació actual dificulta la seva prescripció veterinària, malgrat ser considerat imprescindible en nombrosos casos. Aquesta situació, segons els professionals, posa de manifest la distància entre la normativa i les necessitats reals de la pràctica clínica.
Arran d’aquesta polèmica, el passat 9 de novembre milers de veterinaris i auxiliars tècnics es van mobilitzar en la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el missatge “Els veterinaris recepten ciència i dignitat”, en una manifestació convocada per VetWarriors, una associació de veterinaris d’arreu del territori espanyol que defensa la professió i els valors vinculats al benestar animal.
Els manifestants denunciaven diversos efectes negatius del Reial Decret 666/2023, sobretot la limitació al criteri clínic. “No podem prescriure dosis diferents de les que indica el prospecte, encara que hi hagi estudis clínics que recomanin altres pautes o que les oficials siguin ineficaces. Molts prospectes estan desactualitzats”, afirma Mireia Sabaté, coordinadora clínica de l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB.
En la mateixa línia, Lara Armengou, coordinadora de la Unitat Equina del mateix hospital, assenyala que “el decret ens obliga a seguir fitxes tècniques que sovint són molt restrictives quant a motius de prescripció i posologia. N’hi ha que indiquen dosis obsoletes o que no inclouen malalties per a les quals hi ha evidència científica suficient perquè s’hi indiqui aquell medicament”.
Laia Sàbat, també coordinadora de la Unitat Equina i cofundadora i expresidenta de VetWarriors, destaca els problemes operatius del Sistema de Prescripció Veterinària Electrònica (PRESVET), una plataforma digital que obliga als veterinaris a notificar cada prescripció d’antibiòtics. Segons explica, els informes interns recullen caigudes freqüents del sistema, lentitud en hores punta, duplicació de dades, una interfície poc intuïtiva i l’obligació d’introduir informació clínicament irrellevant, com el percentatge d’ampolla utilitzada o l’estimació del compliment del propietari. Aquesta situació, remarca, és incompatible amb la realitat d’una clínica que pot atendre entre 20 i 25 pacients diaris.
Laia Sàbat afegeix que la normativa espanyola és més restrictiva per diversos motius tècnics. Un d’ells és que 24 dels 27 estats membres permeten que el veterinari combini la prescripció amb la dispensació directa dels medicaments, mentre que el decret espanyol obliga a dependre de les farmàcies, que sovint no disposen d’estoc o triguen diversos dies a subministrar-lo. Aquesta situació limita l’accés a tractaments essencials i dificulta una resposta àgil en clínica diària.
Més enllà de les qüestions operatives ja exposades, les professionals alerten d’altres incongruències derivades del decret. Entre els exemples que es repeteixen hi ha les dificultats per aplicar tractaments moderns en patologies com la diabetis canina, l’osteoartritis o diverses malalties infeccioses, en què les fitxes tècniques continuen basant-se en posologies antigues. També assenyalen que alguns animals de pes molt reduït, com cadells o espècies exòtiques, poden rebre presentacions veterinàries difícils de fraccionar, fet que incrementa el risc d’errors. Segons les veterinàries, aquestes limitacions no només compliquen la feina clínica, sinó que poden arribar a condicionar el pronòstic en casos puntuals.
Davant aquest escenari, el sector reclama una revisió profunda del Reial decret que permeti actualitzar les fitxes tècniques, reduir la càrrega administrativa i recuperar marge de decisió per adaptar els tractaments a l’evidència científica disponible. Les organitzacions veterinàries defensen que aquests canvis són imprescindibles per garantir una pràctica clínica equiparable als estàndards europeus i assegurar que la regulació no interfereixi en la qualitat i rapidesa de l’atenció als animals.
Aquest contingut és una activitat formativa en el marc de l'assignatura Periodisme Científic i de Salut, sota la supervisió del professor Lluís Vilaró.
