Nikolaj Fistem, financiat per la Universitat de Lubljana, ha dissenyat un estudi experimental per analitzar com reaccionen les persones davant continguts audiovisuals creats per intel·ligència artificial i per humans, sense que els participants coneguin l’origen de les peces. L’objectiu de la recerca és comprovar fins a quin punt encara som capaços de distingir entre ambdós tipus de creacions i observar com aquesta capacitat pot evolucionar amb el desenvolupament de la tecnologia.
Per incentivar la participació, les persones que duen a terme la prova reben una targeta regal de 10 euros per gastar a la botiga Abacus. L’estudi combina diferents eines de mesura biomètrica, com un eye tracker per seguir el moviment ocular, el recompte de parpelleigs i l’anàlisi de l’activitat electrodermal. Aquests registres es complementen amb qüestionaris que avaluen les emocions, l’esforç mental i la qualitat percebuda dels continguts audiovisuals.L’objectiu final és analitzar com reacciona l'espectador a través d'aquestes mesures i veure l'impacte sense saber si la seva creació és humana o artificial. Un estudi que té com a objectiu arribar als 260 enquestats. Es pot reservar cita a través d'un calendari.
Tot i això, la recerca no ofereix conclusions tancades, sinó que obre el debat sobre el paper que pot jugar la IA en el sector: si esdevindrà una eina de suport per als professionals o una via per generar continguts enganyosos sense responsabilitat clara.
Aquest debat s’emmarca en un context de creixent presència de la intel·ligència artificial a les xarxes socials. Segons un estudi d’AMRA & Elma publicat el 2025, el 71% de les imatges compartides a les plataformes digitals són generades amb IA. A més, una enquesta de mLabs del mateix any, recollida per Señal News, indica que l’ús d’aquesta tecnologia entre professionals de les xarxes socials ha augmentat un 66% en l’últim any, fet que confirma la seva consolidació en la producció digital.
Segons Nikolaj, el principal risc no rau en la tecnologia en si mateixa, que pot ser una eina útil per al sector audiovisual, sinó en l’origen d’aquestes eines i en les intencions dels grans gegants tecnològics que les desenvolupen. L’estudi es presenta així com un primer pas per analitzar l’abast actual de la intel·ligència artificial i el seu possible impacte en la percepció de la realitat.
