Aquest dimecres, el col·lectiu de L’Hortet de l’Autònoma s'ha presentat davant les noves generacions d'estudiants, recordant que la universitat no només es viu a les aules, sinó també als marges fèrtils del campus. Amb més de vint anys d'història, aquest "oasi autodidacta" continua sent un referent de l'assemblearisme i la sobirania alimentària.
Una història d'arrels reivindicatives
L’Hortet no va néixer d'una concessió administrativa, sinó d'una acció directa el 19 de desembre de 2002. En el marc de la "Setmana Orgànica" organitzada per l'Assemblea de Ciències, un grup d'estudiants va okupar uns terrenys davant del Rectorat per reclamar un espai de pràctica agrícola ecològica. Fruit d'aquella protesta, la universitat va cedir l'espai actual: un terreny situat estratègicament entre la Vila Universitària i la Facultat de Medicina (Av. Can Domènech, 737).
Filosofia: molt més que plantar tomaqueres
Segons expliquen els membres del col·lectiu, el projecte es defineix com un "laboratori de transformació social". La seva activitat es basa en tres pilars acadèmics i socials:
-
Agroecologia: Utilitzen mètodes com la rotació i associació de cultius, bancals sinèrgics, reg gota a gota i l'ús de varietats locals adaptades al clima.
-
Autogestió: El col·lectiu no rep subvencions; es finança mitjançant les seves pròpies activitats i el treball voluntari.
-
Assemblearisme: Totes les decisions es prenen de forma horitzontal en una assemblea oberta que se celebra cada dimarts a l'edifici de l'ETC.
"No és un espai aïllat on únicament dur a terme les tasques de l'hort, sinó un espai comunitari on tothom és benvingut a aprendre amb contacte amb la terra i altres estudiants".
Un calendari marcat per la terra i la lluita
Més enllà del cultiu diari, l'Hortet manté viu un calendari d'activitats que fusiona la tradició popular amb la crítica política. Destaquen les xerrades sobre biodiversitat i compost, el dinar d'acomiadament i la Setmana de Lluita Agroecològica (març-abril), vinculada al Dia Internacional de la Lluita Camperola.
Tot i l'èxit de convocatòria de cites com la Castanyada o la Calçotada, el col·lectiu manté un pols amb la institució des del curs 2010-2011, denunciant la prohibició de fer foc al campus com un "atac directe a l'autogestió dels col·lectius", especialment en zones pavimentades com la Plaça Cívica.
Com formar-hi part?
L'Hortet fa una crida a qualsevol estudiant, independentment de la seva facultat, a participar en les jornades de treball o en les assemblees setmanals. En un context de crisi climàtica, el projecte s'erigeix com una eina pràctica per "repensar el model d'explotació" i caminar cap a un futur més just i coherent.
Per a més informació, el col·lectiu convida a seguir la seva actualitat a través del seu perfil d'Instagram (@hortetdelauab) o visitant directament l'hort al campus.
Veus de la terra al campus
No només hem escoltat la veu de l'Hortet, sinó que també hem volgut saber l'opinió dels pagesos i pageses que han fet parada al Mercat del Pagès de la UAB. Els productors presents han destacat que l'experiència de vendre directament a la UAB és altament positiva, ja que permet un contacte directe amb l'estudiantat que valora la proximitat i la qualitat del producte. Per a molts d'aquests pagesos, el mercat no és només un punt de venda, sinó un espai de pedagogia on es pot explicar la realitat del camp català.
No obstant això, la preocupació pel futur del sector ha marcat les converses, especialment pel que fa a l'acord comercial del Mercosur. Els productors han expressat una opinió unànime i crítica davant aquest tractat, assenyalant diversos punts clau:
-
Competència deslleial: Lamenten que l'acord facilita l'entrada de productes de països amb normatives ambientals i laborals molt menys exigents que les europees.
-
Impacte en l'agroecologia: Consideren que aquest model de globalització alimentària és la cara oposada del que promouen col·lectius com l'Hortet, ja que prioritza el benefici logístic per sobre de la sostenibilitat.
-
Sobirania alimentària en risc: Adverteixen que dependre de mercats tan llunyans debilita el teixit de la pagesia local, fent més difícil la supervivència de petites explotacions familiars.
Aquestes reivindicacions s'alineen amb la filosofia de l'Hortet, que des del 2002 defensa un canvi social en la forma de produir, consumir i pensar la nostra alimentació.
En aquesta peça audiovisual podreu escoltar les entrevistes que l'equip de UABmèdia va fer a l'Hortet i als pagesos i pageses!
