Fins al proper 5 de maig, el Correllengua Agermanat 2026 recorrerà més de 1.500 quilòmetres i 17 etapes que connecten Catalunya nord, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer. Aquesta iniciativa combina esport, cultura i reivindicació lingüística amb l’objectiu d’impulsar la llengua catalana a tots els territoris on es parla. Al llarg de les 17 etapes, el Correllengua recorre municipis dels diferents territoris de parla catalana i es fan activitats en cada una d’aquestes, com concerts, tallers o llegeixen manifestos.
Castellers al passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Cristian Berruezo
Qualsevol persona pot participar, independentment de l’edat o de la condició física. Es pot aportar un granet de sorra ja sigui corrent, caminant o col·laborant en la organització. Ja estan per Amposta, l’última parada abans d’arribar al País Valencià, fent la primera parada a Vinaròs. Demà dissabte, el Correllengua arribarà a València tot coincidint amb la diada del vint-i-cinc d’abril. Allà hi haurà una manifestació i tots aquells que tinguin entrada podran gaudir del concert de la Gossa Sorda a Picassent. El 27 d’abril els participants deixaran la Comunitat Valenciana enrere passant per Elx per així endinsar-se cap a les Illes Balears.
Corredors del Correllengua’26. Foto: Cristian Berruezo
És evident que el català no es parla tant com abans. Una enquesta d’usos lingüístics de la població feta per TV3 publicada el 2025 ho demostra. A Catalunya més del 90% de la població entén el català i gairebé un 80% sap parlar-lo, però només un 32,6% dels enquestats l’utilitza habitualment. Aquesta dada evidencia la pèrdua del català pels pobles i ciutats de Catalunya.
Les universitats catalanes són un punt de trobada de molts joves i un lloc on el català hauria de ser l’idioma més parlat a l’hora de donar les classes. La UAB és la universitat catalana on la docència es fa pràcticament tota en català (69,81%), seguida de la de Girona (64,40%) i la de Lleida (54,04%). En última posició trobem la Universitat Abat Oliba amb només un 1% d’hores de docència en català.
Tot aquest recorregut es fa amb la intenció de reforçar la llengua catalana, especialment entre els joves. Cada vegada es parla menys català i, amb iniciatives com aquesta, es pretén que aquest idioma perduri i el parli més gent.
