Cada 17 de maig es commemora el dia contra la LGTBIfòbia (també anomenat dia contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia). El motiu d'aquesta data en concret es remunta a l'any 1990, en què l'Organització Mundial de la salut va eliminar la homosexualitat com a malaltia mental. A aquesta decisió s'hi han anat sumant d'altres que han col·laborat en igualar els drets de les persones dins de la comunitat LGTBIQ+ amb la gent cisheteronormativa (terme usat per referis-nos a la gent que no és trans i és heterosexual, el cànon clàssic). Mostres d'això serien el matrimoni igualitari —que Espanya fou el tercer país del món en permetre, només després dels Països Baixos i Bèlgica— o l'adopció homoparental.
Aquestes iniciatives van col·laborar a que la diversitat sexual i de gènere es comencessin a entendre com quelcom natural, tan com la cisheteronormativitat. Amb motiu d'aquesta data tan assenyalada, hem pogut entrevistar membres del col·lctiu LGTBIQ+ perquè ens relatin la seva experiència i les llibertats que encara queden per conquerir.
Si hi ha una cosa en què les persones entrevistades han estat d'acord, és que ja no es penalitza tant la identitat o l'orientació sexual de facto, sinó l'expressió que cadascú tria. Llavors, ja no és que la societat et discrimini per la teva orientació i identitat, sinó que et discrimina per com performes. Per posar un exemple pràctic, no és la mateixa discriminació la que rep un home homosexual amb actitud i roba masculina que la que rep un home homosexual amb actitud feminitzada i falda.
Aquestes discriminacions no són sempre combatudes per les institucions, tant públiques com privades. És usual que el compromís amb la igualtat efectiva del col·lectiu LGTBIQ+ es limiti al mes de l'orgull i a activitats comercials estratègiques. Els prejudicis que té la societat són difícils de combatre, i això passa per una educació inclusiva que no totes les institucions estan disposades a incloure a causa de motius ideològics.
Els prejudicis envers el col·lectiu LGTBIQ+ continuen presents en la nostra societat, mentre que n'hi ha d'altres en què la igualtat no és efectiva ni tan sols de manera legal. Dels 193 Estats membres de les Nacions Unides, 155 encara no han legalitzat el matrimoni igualitari. A més, a 62 països l'homosexualitat encara és considerada un delicte fins al dia d'avui. Alguns d'aquests estats gaudeixen de bona reputació internacional a causa de les relacions econòmiques i geopolítiques amb altres grans actors com els Estats Units. Aquest és el cas de l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units, els quals són actors clau en geopolítica per la seva indústria petroliera.
