Article de: Marta Garcia Rodriguez, Estudiant de Biologia, UAB.
La vitrificació d'oòcits és avui la tècnica central per preservar la fertilitat femenina, tant en contextos mèdics com socials; consisteix en una congelació ultrarràpida dels oòcits preservant la seva viabilitat per a ús futur. Ofereix resultats clínics satisfactoris, però implica costos econòmics elevats i decisions complexes.
Què és i qui en pot fer ús
A diferència d'altres cèl·lules del cos, la dona neix amb un nombre limitat d'oòcits que no es regeneren. A mesura que passen els anys, disminueixen en nombre i en qualitat. La fertilitat en dones disminueix notablement després dels 36 anys. Per tant, l'edat òptima per vitrificar oòcits és de 18 a 35 anys, ja que les taxes d’èxit en el naixement són aproximadament el doble en comparació amb dones majors de 36 anys.
La vitrificació d'oòcits permet conservar oòcits en edats joves per utilitzar-los més endavant, evitant els efectes de l'envelliment reproductiu.
Però cal recordar que no ets una probabilitat estadística: la teva fertilitat és un cas únic.
La vitrificació d’oòcits es pot utilitzar per:
- Motius mèdics: Pacients oncològiques, dones amb endometriosi, dones amb risc d’insuficiència ovàrica prematura o dones amb altres malalties amb tractaments gonotòxics (tractaments amb substàncies o agents que tenen un efecte nociu sobre els ovaris).
- Motius socials: Dones que decideixen retardar voluntàriament la maternitat per estudis, economia, feina, manca de parella o por de perdre fertilitat amb l’edat.
Procediment
El procediment comença amb una estimulació ovàrica amb hormones durant uns 10–14 dies, que permet que diversos oòcits creixin alhora. Quan els fol·licles han assolit la mida adequada, es realitza la punció fol·licular, una petita intervenció amb sedació anestèsica suau perquè la pacient estigui còmoda i no senti dolor. És un procés breu, d’uns 30 minuts, i habitualment la dona pot tornar a casa el mateix dia. Durant la punció, s’introdueix una agulla per via vaginal guiada per ecografia per aspirar el líquid de cada fol·licle, on es troben els oòcits. Un cop extrets i valorada la seva qualitat, s’arriba a l’última fase: la vitrificació. Els oòcits es congelen a –196 °C en nitrogen líquid, fet que permet conservar-los en
condicions òptimes durant anys sense danyar el teixit. Quan la dona decideix utilitzar-los, els oòcits es desvitrifiquen, es fecunden amb espermatozoides i l’embrió resultant es transfereix a l’úter.
Avantatges
La vitrificació d’oòcits ofereix diversos avantatges importants. El primer i més evident és que permet preservar la fertilitat davant l’edat, ja que els oòcits mantenen l’edat biològica del moment en què es van vitrificar, fet que augmenta la probabilitat d’èxit i redueix el risc d’alteracions cromosòmiques. Un altre punt destacat és que la recerca mostra que la seguretat dels nadons és equivalent a la dels embarassos espontanis o amb oòcits frescos, amb taxes de fecundació, embaràs i resultats neonatals similars, sense un increment d’anomalies congènites. A més, aporta autonomia reproductiva i flexibilitat, ja que permet retardar la maternitat mantenint l’opció de tenir fills genètics. També és una eina clau per protegir la fertilitat abans de tractaments gonadotòxics o cirurgies que poden afectar els ovaris, i fa possible tenir fills amb oòcits propis fins i tot quan la maternitat s’ajorna. Tot plegat, es tracta d’un procediment relativament ràpid i ben establert.
Inconvenients i riscos
La vitrificació d’oòcits també presenta diversos inconvenients que cal tenir en compte. El primer és que no garanteix un embaràs. A més, la seva eficàcia depèn absolutament de l’edat, i la relació cost‑benefici disminueix de manera marcada a partir dels 35–38 anys, fet que sovint obliga a fer més cicles, obtenir més oòcits i assumir més despesa. També és un procediment mèdic que requereix estimulació hormonal, punció ovàrica i anestèsia, amb riscos com la síndrome d’hiperestimulació ovàrica, una resposta exagerada de l’ovari que afecta aproximadament entre el 3 i el 8% de dones en cicles i que pot ser greu en un 0,2–1% dels casos, així com complicacions associades a l’embaràs en edats maternes avançades. Tot i que no s’han descrit efectes secundaris a llarg termini per a la dona, sí que es poden experimentar molèsties durant l’estimulació ovàrica i, per això, és necessari seguir les recomanacions mèdiques per reduir-les al màxim. El cost econòmic és elevat i pot generar desigualtats d’accés, amb una cost‑efectivitat molt variable segons l’edat i el nombre d’oòcits obtinguts. A tot això s’hi afegeixen aspectes psicològics i ètics, com la possible desmesurada falsa sensació de seguretat que pot fer retardar encara més la maternitat, o el màrqueting que envolta aquesta tècnica. Finalment, encara hi ha coneixement incomplet, ja que falten dades a molt llarg termini sobre la salut dels fills i sobre el nombre òptim d’oòcits necessaris segons l’edat i el pronòstic de cada dona.
Cost econòmic
El cost econòmic és un factor important a considerar. A Espanya, la Seguretat Social no cobreix la vitrificació d’oòcits per motius socials, és a dir, quan es fa per decisió personal i no per una causa mèdica. En canvi, la Seguretat Social sí que la cobreix en casos de motius mèdics estrictes, com ara càncer, tractaments amb quimioteràpia o radioteràpia, o malalties que poden comprometre la fertilitat, com l’endometriosi greu o situacions de riscgenètic documentat. Per accedir-hi a través de la sanitat pública és necessari un informe mèdic que acrediti un risc real per a la fertilitat, i en alguns centres poden existir llistes d’espera per sobrecàrrega assistencial.
Si ets una dona que vol vitrificar oòcits per motius socials, cal acudir a una clínica privada. El cost pot variar segons diversos criteris, però en termes generals la vitrificació d’oòcits a Espanya té un preu aproximat d’entre 2.000 i 4.500 euros. A aquest import cal sumar-hi la medicació hormonal per a l’estimulació ovàrica, que habitualment no està inclosa i suposa uns 1.000–1.200 euros addicionals. Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de valorar un pressupost de vitrificació d’oòcits és si el manteniment anual dels oòcits està inclòs en el preu, si no, sol situar-se al voltant dels 300–400 euros per any.
