Adrià Pérez García
L'aparició i consolidació de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha obert un nou paradigma en l'ecosistema universitari. Des del gran boom del novembre de 2022 amb el llançament de ChatGPT, l'ús d'aquestes tecnologies ha anat augmentant progressivament a les aules. El professor Josep Àngel Guimerà assenyala que va ser durant el curs 2023/2024 quan la situació es va començar a notar més", moment en què la familiarització de l'alumnat amb aquestes eines es va generalitzar de forma massiva.
A les aules, aquesta evolució s'ha traduït en una gran diversitat de nivells d'ús. Mentre que existeix una tendència bàsica d'utilitzar la IA com a primer recurs per respondre a qualsevol pregunta del docent, també s'estan detectant usos molt més sofisticats. Segons explica Guimerà, els estudiants fan servir xatbots per preparar exàmens tipus test a partir dels PowerPoints de classe, fan servir assistents com NotebookLM per millorar textos amb prompts complexos o, fins i tot, converteixen els apunts en format pòdcast per poder escoltar-los mentre fan altres activitats.
No obstant això, aquesta normalització tecnològica presenta una cara B que preocupa especialment el professorat: el risc que els alumnes descarreguin i externalitzin tot el seu procés cognitiu a una màquina. "L'aprenentatge és un procés complex, que demana fricció, demana patiment… Tu has de currar una miqueta si vols aprendre", reflexiona Guimerà, qui adverteix que saltar-se aquesta etapa mitjançant respostes fàcils és un greu error per a la formació intel·lectual.
Primera plana del cercador de la IA generativa DeepSeek. Foto: Adrià Pérez García
Aquesta nova realitat està obligant a replantejar la viabilitat de les metodologies d'ensenyament i, sobretot, els sistemes d'avaluació tradicionals. Guimerà explica que fa anys que va decidir canviar els treballs teòrics en l'assignatura de periodisme per formats pràctics com el pòdcast, i assegura que davant de la IA el focus s'ha de desplaçar cap al seguiment del procés d'aprenentatge més que no pas en el producte final. A més, destaca la importància de buscar la traçabilitat de les tasques demanant que es documentin els prompts i les respostes de l'eina.
Entrevista Josep Àngel Guimerà.
Un dels efectes més nocius d'aquesta transició és l'augment de la desconfiança mútua entre docents i alumnat. Els professors es troben sovint davant de paràgrafs que "flueixen molt, però no diuen res" i que fan "olor de intel·ligència artificial", text que s'ha generat a base de llistes que permanentment inclouen tres exemples o sintaxis anòmales. Tot i la sospita, la falta d'eines tecnològiques fiables —ja que els detectors d'IA generen massa falsos positius i negatius— deixa els docents en una posició complexa a l'hora de qualificar o demostrar un mal ús.
Davant del futur, les respostes institucionals continuen sent molt diverses en l'àmbit global, des d'universitats com l'Autònoma de Barcelona (UAB) que aposten per guies reguladores amb diferents graus d'ús documentat, fins a postures extremes com la de Harvard de prohibir qualsevol ús de la IA. Una mesura, aquesta última, que Guimerà considera molt difícil de fer complir l'any 2026 i que corre el risc de convertir el professor en un "policia" en lloc d'un docent.
L'arribada de la intel·ligència artificial a la docència universitària ha obert una escletxa irreversible que obliga a redefinir el rol de l'esforç i el pensament propi a les aules per evitar que la tecnologia acabi desactiva'n la capacitat intel·lectual de les futures generacions de professionals.
Aquest contingut és una activitat formativa, realitzada en el marc de l’assignatura Producció Periodística Multiplataforma, sota la supervisió dels professors Santiago Giraldo i Ricardo Carniel.
