Des que tenim consciència, l'ésser humà ha utilitzat els avenços tecnològics per delimitar etapes històriques: des de l'ús hàbil d'eines, l'aprofitament del foc, la invenció de l'escriptura o la implementació de la roda. La intel·ligència artificial podria ser un esglaó més en aquesta cadena d'invents que han canviat el curs de la història, potser el més important de l'època contemporània juntament amb la invenció d'internet. El terme el va encunyar l'informàtic John McCarthy l'any 1956 durant una conferència a Dartmouth, Anglaterra, en un discurs que es considera la llavor de la disciplina. Això no obstant, l'explosió de la IA en la societat ha succeït en els últims cinc anys, en què s'ha incorporat a les nostres rutines de forma orgànica. Ja hi ha gent que prescindeix de cercadors consolidats com Google i es decanta únicament per fer consultes a sistemes d'intel·ligència artificial, com ara ChatGPT o Gemini.
L'ús de la intel·ligència artificial cobreix una gran varietat d'aspectes avui en dia. La ciutadania l'ha assolit com a eina consultiva i com a eina generativa d'imatges i vídeos personals. Ara el debat ha escalat fins a qüestions laborals, tot plantejant una contingència semblant a una revolució industrial, en què es posa en dubte quines feines absorbirà la IA i quines ens quedaran els humans. Això no obstant —tal com diu Juan Antonio Cordero, investigador associat a l'EUGLOB— la indústria de la IA planteja reptes de sostenibilitat que cal tenir en compte. Els centres de dades resulten tremendament energívors i l'optimització del consum d'energia i recursos global ha de passar per la mediació d'actors polítics, socials i polítics.
Què hi ha darrere del miracle de la intel·ligència artificial
Els sistemes d'IA es fonamenten en la generació de respostes a peticions humanes (anomenades prompts) mitjançant l'anàlisi massiva de dades. És a dir, els sistemes d'intel·ligència artificial es llegeixen bona part d'internet per donar-te una resposta pretesament similar a la que et donaria una persona humana. El Fernando Vilariño, director associat al Computer Vision Center de la UAB, ho explica de forma simbòlica: "La intel·ligència artificial és aquella que no és natural. És un sistema que s'aproxima a la noció d'intel·ligència humana". A nivell formal, no existeix encara una definició universal per a la intel·ligència artificial, però el govern de l'estat espanyol, en el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència —inspirat en la normativa de la Comissió Europea— ens diu que la IA són aquells sistemes de programari (software) i maquinari (hardware) capaços de percebre l'entorn a través de dades estructurades o no i raonar sobre els seus coneixements. És a dir, són tots aquells sistemes que desenvolupen tasques humanes, tals com aprendre, raonar o percebre.
Quins riscos i quines oportunitats comporta la implementació de la IA?
L'aparició de la IA ha revolucionat tots els camps en què intervé l'anàlisi de dades. D'aquesta manera, les tasques mecàniques que impliquen l'organització de les dades són fàcilment substituïbles per sistemes d'intel·ligència artificial. Un exemple d'aquesta mena de tasques seria la redacció d'una notícia, en què la intel·ligència artificial ha d'organitzar les dades d'un fet en un text per respondre, segons criteris de prioritat, les preguntes clàssiques de la notícia escrita (què, qui, com, quan, on i —de vegades— per què). Les capacitats de la IA, això no obstant, escalen a tasques que, si bé també consisteixen en l'anàlisi de dades, tenen una repercussió directa en la vida humana. "Dins dels processos d'entrenament de la IA, existeix el que anomenem etiquetatge. Per exemple, en un context d'imatges mèdiques, podem demanar a un expert que indiqui on tenim una patologia en una radiografia o en una ressonància magnètica. A mesura que avancen aquests sistemes d'intel·ligència artificial, l'aprenentatge pot ser més o menys supervisat", destaca el Fernando Vilariño.
Aquestes aplicacions, per la seva naturalesa mèdica, presenten riscos a tenir en compte. La preocupació se centra a preveure les possibles negligències i, en cas que aquestes succeeixin, saber a qui atribuir la responsabilitat en cada cas. La Unió Europea ha dilucidat sobre aquesta qüestió des d'un temps abans que els sistemes d'IA tal com els coneixem sortissin al mercat, tal com ens indica l'Albert Batlle, assistent de Recerca al Centre d'Excel·lència Jean Monnet EUGLOB. "La llei original europea sobre intel·ligència artificial, que va ser la primera del món, es va basar en classificar els sistemes més perillosos, aquells que atempten contra dels drets i llibertats dels ciutadans. Es va prohibir l'ús de la IA per a reconeixement facial, per exemple".
La Laura Benítez, docent del departament de Filosofia de la UAB, insisteix en les implicacions ètiques de l'aplicació de la IA en el món sanitari en cas de negligència. "Hi hauria tot un seguit de responsabilitats compartides: des de com es programa, per què es programa... I, sobretot, una responsabilitat dels organismes de governança. No hauria de ser incompatible [la implementació de la IA] amb posar més recursos per al sistema de salut pública". A més del món sanitari, també existeix preocupació envers altres aplicacions de risc amb la intel·ligència artificial. Un altre cas molt sonat és el dels vehicles autònoms. Així doncs, han sorgit graus i cursos per formar la ciutadania davant d'una realitat que ja sembla ineludible, com és el cas de la UAB. Si anem a la guia docent del nou Grau en Intel·ligència Artificial per l'Escola d'Enginyeria de la UAB, podem veure que s'hi imparteixen matèries d'ètica per posar l'aigua clara en aquestes qüestions.
La IA fora del Nord Global
Tanmateix, hi ha qüestions respecte dels efectes de la indústria de la IA que romanen invisibilitzades. Els riscos i oportunitats que s'esmenten i expliquen a les matèries d'ètica dels cursos d'IA —que acostumen a ser dilemes sobre la privacitat de les dades, el dret d'autoria o els vehicles autònoms— se centren en el consum de la IA, sobretot en el Nord Global, en detriment de les desigualtats ocasionades en el procés de producció de la IA, que afecta el Sud Global. "Avui en dia estem dissenyant la intel·ligència artificial com si no hi hagués cap limitació física. Estem alterant els rius, estem generant una demanda elèctrica com no havíem vist en dècades... Hi ha molt poc de racional i de sostenible al voltant d'aquest desplegament", ens explica el docent de Dret, Joaquín Rodríguez, expert en l'àmbit jurídic internacional i amb mirada tecnològica i mediambiental.
El gran consum de recursos que fa falta per produir els sistemes d'intel·ligència artificial no és l'única desigualtat que sorgeix amb l'enfortiment d'aquesta indústria, sinó que també existeix un vessant laboral pel que fa a l'entrenament dels sistemes. Rodríguez ens explica sota quines condicions treballen les persones que es dediquen a entrenar la intel·ligència artificial, és a dir, a dir als algorismes què és una resposta humana i què no ho és: "Cada vegada hi ha més ONG que posen el focus en aquestes dinàmiques, però la realitat és que la configuració dels grans sistemes d'IA es van nodrir de mà d'obra precaritzada en el Sud Global, fonamentalment en Àfrica, amb salaris que fan riure i que són realment les persones que han fet l'etiquetatge de totes les dades que és necessari perquè aquests sistemes es sostinguin".
