A Catalunya, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú se’ls adreça en castellà. És una de les dades que aporta l'InformeCat 2021, un estudi anual de Plataforma per la Llengua que radiografia l’estat del català a través de 50 dades significatives sobre àmbits diversos com l’educació, l'audiovisual o l’administració.
L’informe d’enguany posa de manifest l’emergència lingüística que viu el català avui dia. Com ells mateixos expliquen, “l’informe de 2021 inclou dades preocupants [...] que reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants”. A més, també destaquen l’actitud de subordinació lingüística de molts d’ells, com mostra la dada inicial on s’explica que més de la meitat dels catalanoparlants canvien de llengua quan se’ls adrecen en castellà, majoritàriament “per respecte” o “per educació”.
És el cas de l’Elsa, una jove de 23 anys que explica que, tot i ser catalanoparlant, quan se li adrecen en castellà sol canviar de llengua per comoditat. En canvi, l’Aida, també de 23 anys i catalanoparlant, comenta que només canvia de llengua en cas que no l’entenguin. “Quan em contesten en castellà normalment pregunto si els importa que parli en català i si m’entenen. Com que normalment m’entenen, continuo parlant en català perquè m’hi sento més còmode”.
El cas de l’Aida no és l’habitual, com mostren les dades. De fet, tot i que la tendència a canviar al castellà és una pauta recurrent per molts catalanoparlants, ells mateixos accepten que els juga a la contra i no contribueix a la protecció de la llengua. Així ho explica l’Eudald, de 27 anys: “Veig el català desprotegit al carrer quan una persona respon en castellà a una altra tot i saber que entén el català, o quan dues persones catalanoparlants mantenen una conversa en castellà”. També ho denuncia Joan Martori, professor de català a l'ESO i Batxillerat, que assegura que els seus alumnes canvien al castellà a la seva classe quan algú parla en aquesta llengua.
8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan se’ls adrecen en castellà, majoritàriament “per respecte” o “per educació”
L’audiovisual català, abandonat
L’informe també explica que la Generalitat de Catalunya incompleix la Llei del cinema des de fa 10 anys, la qual determina que quan s’estrena una pel·lícula doblada o subtitulada, el 50% de l’exhibició ha de ser en català, tant en sales de cinema com en plataformes de vídeo sota demanda. També diu que qualsevol pel·lícula doblada o subtitulada que s’estrena al Principat en format digital ha d’incloure la versió en català. Això queda en evidència amb una altra dada del document: Disney+ no ofereix en català 144 llargmetratges que han estat doblats amb diners públics.
Els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya
I dins les aules, quina llengua es parla?
Un dels àmbits on l’emergència lingüística és més evident és l’educatiu. L’informe aporta una dada impactant: els alumnes dels tres instituts públics de Valls només empren el català al pati en el 39,4% de les converses. A això s’hi suma que els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya, i que només el 53,3% dels joves entre 15 i 34 anys de Barcelona domina el català, també segons dades de Plataforma per la Llengua.
Un de les testimonis, l’Aida, destaca la baixa presència del català a les escoles, tant dins com fora de les aules. En concret, explica casos de centres educatius de Barcelona i l’àrea metropolitana, ja sigui perquè els ha viscut en primera persona ella o algun familiar i amic. “El català està desprotegit sobretot a les aules de les escoles des de Primària. Veig i sento nens que viuen a Barcelona que des de ben petits, tot i parlar en català amb els seus pares, a classe parlen en castellà, fins i tot a classes de català”. Ella és infermera i explica que durant la carrera la docència va ser majoritàriament en català, però en canvi durant el màster les classes s’impartien en castellà tot i haver-hi únicament dues persones de trenta que el parlaven. I no és un cas aïllat, ja que segons l’informe, el percentatge de classes de Dret que s’imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes i del 19,8% al País Valencià.
De fet, el passat 4 de novembre un professor de Màster de la Universitat Autònoma de Barcelona denunciava a Twitter que abandonava la docència per no poder impartir classes en català. Tot i això, la Universitat ha acabat rectificant, permetent-li donar classes en aquesta llengua.
La denúncia del professor de la UAB a través de Twitter. Captura de pantalla.
Una crida a les polítiques públiques per defensar la llengua
Davant d’aquesta situació, des de l'entitat defensora del català conclouen que "només amb polítiques lingüístiques d'inclusió s'aconseguirà que a l'àrea metropolitana de Barcelona l'ús del català s'elevi a xifres semblants a la de la resta del territori”. Així mateix, defensen que esperen que la publicació del seu informe serveixi “perquè les institucions i els ciutadans prenguin consciència de la situació de fragilitat en què es troba el català”, donat que “busca contribuir decisivament en el debat públic sobre la llengua i afavorir la normalització lingüística mitjançant mesures polítiques”.
Amplieu informació escoltant a professors i alumnes
