L'onze de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la nena a la ciència, una jornada on es reivindica la igualtat d'accés i participació en la ciència per a les dones. Les STEM (ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques) són un dels sectors acadèmics més masculinitzats: és on entren menys dones als graus i tampoc tenen prou visibilitat, cosa que no només repercuteix en els interessos de les estudiants, també perpetua la ciència que no posa a les dones al centre.
Gemma Garcia Alonso és doctora en física i és la degana de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Natural d'Andorra, va estudiar el grau a la Universitat Paul Sabatier de Toulousse i té un màster en Ciència de Materials. El 2004 es va incorporar al departament de Física de la UAB. El desenvolupament de materials en capa prima per aplicacions en l'energia ha protagonitzat la seva recerca, però també ha col·laborat amb programes de comunicació i divulgació de la ciència, com STEM amb tu, un programa de l'AMIT-cat per fomentar la vocació per ciències i tecnologia en les alumnes de segon i tercer d'ESO. Des de la Facultat han organitzat diversos actes per commemorar l'onze de febrer i potenciar la perspectiva de gènere al campus. Parlem amb ella per desgranar la situació de la dona al món de la ciència, entendre les causes i les possibles solucions.
Gemma Garcia, degana de la Facultat de Ciències de la UAB, a l'estudi de UABràdio
"Les primeres persones que van començar a picar codi als Estats Units eren dones"
Per què es matriculen menys dones a graus STEM?
La pregunta del milió d'euros. Hi ha diverses explicacions i s'han fet molts estudis. El que es diu en general és que la socialització, o la societat, fa que les dones no s'hi sentin atretes. Hi ha noies brillants, segons exàmens i estadístiques PISA, que, quan els demanen si elles es veuen fent ciències, dubten. Perden seguretat. Els nois, en general, tenen pitjors notes que les noies, però ells sí que es veuen capaços de fer una enginyeria. Hi ha els que diuen que les noies tenen "por de la dificultat", però això, simplement, no és cert. En altres camps com la medicina, que té les notes de tall més altes, hi ha moltes noies. Va més enllà de la dificultat, s'associa l'àmbit de l'enginyeria i sobretot la tecnologia a un entorn molt masculinitzat. El perquè no el sé: jo no soc sociòloga i no t'ho podria dir. Però, per exemple, la informàtica. Quan va començar, tenia moltes dones. Les primeres persones que van començar a picar codi als Estats Units eren dones i aquí, quan hi havia la llicenciatura en informàtica, la proporció entre homes i dones era prou equilibrada. En el moment en què es va convertir en una enginyeria van desaparèixer totes les dones arreu del món. Sembla que hi ha algunes paraules que fan por. A escala general també sembla que hi ha una davallada d'interès per les STEM, tant en noies com en nois. Ens trobem amb aquesta doble casuística.
Quin paper juguen els professors de primària i secundària en la percepció que tenen les noies de les ciències?
Tots tenim biaixos, i per això no cal baixar a l'educació primària i secundària. A la universitat també en tenim, perquè el nostre entorn ha fet que els tinguem involuntàriament, però no crec que siguin un problema. Avui en dia, a l'educació secundària hi ha homes i dones, hi ha equilibri i els referents que poden tenir les noies poden ser bastant equitatius. També s'estan fent moltes accions a instituts per apropar les STEM a les alumnes. De fet, aquí, l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB enguany té un projecte en el qual nosaltres participem des de la Facultat. Farem activitats amb alumnes de primària i ESO per promoure les STEM amb aquesta perspectiva de gènere. Bàsicament, significa deixar jugar a tothom i que tothom se senti partícip de com són d'importants les ciències i la tecnologia. Si veuen tot el que poden fer dominant aquestes àrees de coneixement, segur que guanyarem adeptes.
Com ha canviat la cosa des que vostè va estudiar?
Passa habitualment que quan una està cursant els seus estudis no és conscient d'aquest tema. Si em pregunta per la paritat a classe, no sabria dir-li. La percepció varia molt amb els anys. Per exemple, hi ha estudis que demostren que, quan hi ha al voltant d'un 40% de noies en una aula, la percepció és que hi ha una majoria de noies. Segons les nostres estadístiques, els graus que estan millor en termes de paritat tenen un 50% de dones, com per exemple Química. I quan parles amb el professorat creuen que l'amplíssima majoria d'alumnes són noies, encara que els números indiquin que volten la meitat de l'alumnat. Suposo que és el canvi d'haver vist sempre tants nois i ara començar a veure més noies. A la Facultat, el màxim que tenim està al voltant del 55%. On tenim més problemes és a Matemàtiques, tot i que ara sembla que hi repunta l'interès, i a Física.
"Per la falta de referents, noies brillantíssimes perden l'oportunitat de fer carrera científica."
Quin impacte tenen aquests espais tan masculinitzats en les carreres de les estudiants?
Parlant amb les alumnes de la Comissió d'Igualtat de la Facultat per organitzar la trobada del 15 de febrer, van expressar que un dels seus neguits era que havien vist poques professores, i, per tant, no se sentien identificades amb la professió. També creien que les docents que hi ha acostumen a ser més tímides i no parlen tant de la recerca o de la seva feina. Tenien aquest neguit de conèixer models a seguir amb qui parlar i de qui descobrir-ne l'experiència professional. Si no hi ha professores s'aprendrà física o química igualment, pitjor o millor. El problema és que les noies no sàpiguen què fer amb aquests coneixements perquè no tenen role models. És per això que moltes no continuen amb el màster o amb el doctorat, i aquí perdem un percentatge important de noies. Ens trobem que a l'equip del departament només som cinc o sis dones. I si ja parteixes de percentatges baixos de noies al primer curs del grau... Per la falta de referents, noies brillantíssimes perden l'oportunitat de fer carrera científica.
Graduació de la Facultat de Ciències de la UAB, emesa per UABmèdia l'11 de juny de 2021
Vostè n'és una excepció. Per resoldre aquesta qüestió, falten dones en càrrecs de gestió i de presa de decisions dins l'acadèmia?
Evidentment, falten dones en els càrrecs de presa de decisions. Jo sempre he estat molt procliu a les quotes: ja que a les bones no ens sortim, posem quotes. La Universitat fa molts anys que fa esforços en temes de gènere i anem ja pel quart Pla d'Igualtat. Una de les accions positives va ser posar percentatges en els equips de govern dels centres de la UAB per anar cap a la paritat. Sobre el paper pinta molt bé, però als llocs on som poques dones, si a més hem d'assumir càrrecs de gestió, no ens queda temps per dedicar a la investigació, i el que més valora el sistema universitari avui dia és la recerca. He tingut aquesta discussió amb les vicerectores i els vicerectors corresponents, perquè les quotes han de ser percentatges que reflecteixin la proporció de dones que hi ha a un centre. En alguns departaments parlar de 50% resulta contraproduent per a les investigadores. Està molt bé aconseguir càrrecs de gestió, i des del nostre deganat intentem fer les coses el millor possible, però cal ser curoses perquè no es converteixi en una arma de doble tall.
Hem parlat d'una trobada organitzada per a alumnes el dia 15 de febrer. A més, les facultats de Ciències i Biociències i l'Escola d'Enginyeria, en col·laboració amb l'Observatori per la Igualtat, han organitzat un acte per l'11F sobre l'androcentrisme en la recerca. Sovint la falta de perspectiva de gènere és més evident en les biociències, però, ja que vostè que és experta en física i nanotecnologia, quin és l'impacte de l'androcentrisme en aquest àmbit?
És veritat, en biociències és habitual veure androcentrisme, com és el cas de la vacuna i la menstruació, però també passa en altres camps. Un exemple en tecnologia: quan Apple va treure la seva súper aplicació per fer el seguiment de les constants vitals, que monitorava moltíssims paràmetres i que fins i tot van vendre com una alternativa al metge de capçalera, es van descuidar de posar la menstruació. Sovint això succeeix perquè les persones que desenvolupen aquests aplicatius són homes. I se'ls escapa una cosa tan evident que li passa a la meitat de la població. Les intel·ligències artificials i la generació d'algoritmes són molt importants i molts exemples demostren que, si es fan amb perspectiva de gènere, seran més útils i es guanyarà temps i diners.
"La ciència sempre ha estat cooperació i l'hem convertida en competició. Aquest és el problema."
L'altra pregunta del milió: com podem fomentar que les dones puguin accedir a aquests llocs de recerca crucials?
No hi ha una solució màgica. Una fórmula podrien ser les quotes, però jo aquí seria més valenta i la meva postura és ser antisistema, perquè el sistema està muntat perquè hi puguin accedir un tipus de persones. Si un vol fer carrera científica, primer ha de fer grau, màster, doctorat, després recerca postdoctoral, començar a fer investigació... i el que comptarà seran el número d'articles publicats, estades, congressos, etc. El sistema científic actual que suposadament es basa en mèrits al final es basa en números. Qui té millors puntuacions té més possibilitats per accedir a un lloc de treball en recerca i docència. Al final t'adones que el mèrit més important és tenir temps, i que jo sàpiga el temps no és un mèrit científic. Quan parles amb aquests famosos investigadors que et diuen que ells ho poden fer tot: recerca, i docència, i dirigir el departament, i més, i més, el que s'obliden de dir és que tenen algú a casa seva que s'està ocupant de tot el sistema de cures i de provisió. Per sort cada cop veig més homes que diuen no: "no, jo a les cinc vull marxar perquè vull gaudir del meu fill petit". I aquí hem d'intentar, homes i dones, canviar el sistema, perquè aquesta suposada meritocràcia no sigui una competició. La ciència sempre ha estat cooperació i l'hem convertida en competició. Aquest és el problema.
