Montserrat Pineda, secretària de Feminismes: “Estem fent una crida a una garantia dels drets humans, en aquest cas de les dones”


Parlem amb Montserrat Pineda sobre el 8M, Dia Internacional de la Dona Treballadora.


08/03/2022 09:00 · Per Laia Rovira Rallo



El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora on es reivindica la importància del feminisme, de la lluita per la igualtat i la perspectiva de gènere. Les dones seguim sense sentir-nos representades a la societat de la qual també formem part, i un dels llocs que percebem més llunyà és el món de les institucions i els espais de poder. És per això que aquest dia ha esdevingut tan important per poder reivindicar les desigualtats, tot i que des de fa uns anys, diversos col·lectius es pregunten si s'ha de mantenir o no.

Montserrat Pineda és l'actual secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya. És diplomada en Treball Social per l'Escola Universitària de Treball Social i té un Diploma de Salut Pública i Gènere de l'Escola Nacional de Sanitat Pública. Durant molts anys s'ha centrat en els àmbits de la salut, la perspectiva de gènere i les violències sexuals, sobretot en els drets sexuals de les dones i del col·lectiu LGTBI+. Parlem amb ella sobre el 8 de març i el feminisme, centrant-nos sobretot en la seva tasca dins la secretaria i la perspectiva de gènere a les universitats. 

 

Per què és important per a tu el 8 de març? 

Per a mi el 8M és molt important perquè ens recorda que encara hi ha situacions de desigualtat i discriminacions, i que tenim la responsabilitat com a societat i com a govern de fer-hi front. Considero que cal posar el dret de les dones en primer lloc.  

El 8M va néixer d'unes dones que estaven sent discriminades en el món laboral, que van donar la seva vida: no de forma gratuïta sinó que van ser assassinades. Això es manté en l'actualitat, ja que se segueix assassinant a les dones per les situacions de desigualtat i les discriminacions. És per això que el 8M és un crit a la igualtat i a la justícia feminista, i una demanda a què la societat articuli una resposta contra aquest sistema patriarcal i injust, que ens continua discriminant i que encara genera tantíssima violència a les dones, tant a nivell individual com col·lectiu. Actuacions com sortir al carrer, els discursos, les declaracions, les actuacions... ens segueixen recordant que tenim molt a fer.  I no podem caure en premisses de què hem avançat: un exemple és la presència d’ultradreta en els parlaments. Crec que és molt important que com a societat siguem conscients que això no és un problema d'uns quants, sinó una qüestió de garantir els drets, tant al carrer com a les institucions. Si hi ha una dona que està en una situació de discriminació o desigualtat, tothom n’és responsable, perquè tothom té la possibilitat, de manera col·lectiva, de canviar aquesta societat. Per tant, el que estem fent d'alguna manera és també una crida antifeixista i contra les discriminacions, però sobretot per la garantia dels drets humans, en aquest cas els de les dones. 

I en aquesta conjuntura, quines són les polítiques que s'han d'impulsar? En quines polítiques treballa la Secretaria de Feminismes? 

Considero que una de les qüestions importants que volem impulsar, respecte al tema del 8 de març, té molt a veure amb la creació de la mateixa conselleria, que esdevé el reconeixement que encara queden moltes coses a fer. La Secretaria el que està fent és teixir aliances cap a enfora per intentar donar un espai al moviment feminista.  

La llei ens marca una participació política que nosaltres volem fer que sigui tangible, amb la participació i l'autonomia de Catalunya, que estem impulsant conjuntament. Un compromís de la Secretaria és que l'òrgan de les entitats pugui ser autònom, de la mateixa manera que cal fer una transformació interna del govern amb perspectiva de gènere.

Les coses no es fan per si soles, les polítiques econòmiques, laborals, sanitàries, educatives... si no es posa voluntat de transformació feminista, no es transformaran.  

El que nosaltres fem, doncs, és garantir la transversalitat d’aquestes polítiques de forma interna, acompanyant i treballant amb els altres departaments, perquè aquests tinguin una transcendència de transformació, que garanteixi que les desigualtats i discriminacions que patim les dones es puguin corregir; perquè hi ha un sistema molt fort que encara va per un camí de la “normalitat” que no és gens normal. 

Dins aquesta transversalitat, quin és el paper de les universitats?

Entenem que el sistema educatiu és un sistema que transforma la societat, perquè està donant els principals valors de la vida, i això comença quan naixem i acaba quan acabes la vida. Però hi ha determinades institucions que són transcendentals, com la universitat, per tant, cal primer una transformació feminista de la mateixa institució, no només a través dels protocols que estem treballant com els d'assetjament o de violència masclista.  

Aquesta perspectiva de gènere és molt necessària, no solament en el currículum de les mateixes universitats, sinó la manera en què hem d'entendre la mateixa acadèmia, i que és imprescindible que vagi des de l'alumnat fins als rectors i rectores. La mateixa organització ha de repensar-se en clau de gènere.  

Vam parlar amb Gemma Alonso, degana de la facultat de ciències de la UAB, i ens va comentar que ella és partidària de les quotes per afavorir les dones en els òrgans de govern.

Les quotes són un dels instruments de les polítiques d'igualtat. Actualment són necessàries perquè, evidentment, hi ha un excés de representació dels homes en les universitats, que té relació amb el poder masculí existent. Per tant, són necessàries unes mesures de correcció, però no només les quotes, cal també una actitud i una sèrie de procediments, liderats des de la cúspide del poder, per poder transformar les universitats i les facultats. De la mateixa manera, és essencial oferir a l'alumnat un altre model d'hegemonia que no sigui tan patriarcal ni colonialista i que no estigui basat en aquests marcs socials que hem estat i continuem patint.

No hem d'oblidar que quan estem parlant del patriarcat no només estem parlant de si faig o deixo de fer, sinó deixar de ser qui soc. 

Què en fem amb els homes? Com els impliquem? 

Jo retornaria la pregunta als homes! Què voleu fer per deixar de ser unes persones privilegiades? I què voleu fer per generar canvis en els altres homes? La resposta seria treballar aquestes masculinitats patriarcals i hegemòniques, a través de la mateixa autoorganització dels homes i d'explicar-se ells mateixos que el lloc que ocupen no és natural i que, per tant, necessiten molts replantejaments.  

Nosaltres, des de la Secretaria de Feminismes, estem impulsant una estratègia nacional per la prevenció de les violències masclistes, i precisament una de les línies més potents és sobre les masculinitats. Els homes han de ser protagonistes de la seva història, no hem de ser nosaltres qui els diguin com a dones o com a feministes el camí que han de seguir. Ells tenen la seva experiència, que els funcionarà o no, i si no ho fa, que no ho hauria de fer, cal un canvi. És per això que ells han d’impulsar uns espais de reflexió i mobilització dels altres homes per canviar aquest sistema. Des de la nostra Secretaria estarem posant els marcs institucionals que calguin, però aquí hi ha un pas endavant que han de fer els mateixos homes, posant el límit on la masculinitat hegemònica adoptada fins ara ja no serveix. No necessiten una validesa externa que els aplaudeixi per canviar sinó que ho han de fer perquè realment se senten incomodes en aquest món que encara els atorga una sèrie de privilegis en moltes esferes, i que tenen una responsabilitat per poder acabar amb aquestes desigualtats i discriminacions, que bàsicament patim les dones. 


UABmèdiaUABmèdia UABtvUABtv UABràdioUABràdio OpcionsOpcions