Baixada de preus a graus com Medicina, Comunicació Audiovisual o Veterinària


La nova LOSU donarà més llibertats als estudiants en reconèixer per primera vegada l'aturada acadèmica dels estudiants i establir en un 25% la representació de l'alumnat en els òrgans de govern de les universitats


10/05/2022 17:29 · Per Aina Ruiz Casanovas

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis


Els canvis en finançament afecten els graus d'experimentalitat alta i mitjana i suposaran que a partir del setembre desaparegui el tercer nivell de preu. Un nivell que actualment emmarca estudis com Medicina o les Enginyeries, els quals passaran a costar el mateix que Periodisme o Arquitectura. Amb aquesta reducció, tots els graus universitaris i màsters habilitants, és a dir, aquells màsters obligatoris per exercir una professió, passaran a tenir un preu inferior als 20 euros per crèdit

La baixada de preus arriba després que fa uns dies el Parlament de Catalunya aprovés una legislativa popular per blindar per llei el preu de les taxes universitàries. Tanmateix, aquest descompte no afectarà els graus d'experimentalitat baixa que es quedaran en els 17,69 euros per crèdit ni, als altres màsters oficials que es mantindran en els 27,67 euros per crèdit.

Les mesures pretenen que els aspirants a entrar a la universitat no es vegin condicionats a triar una carrera en funció del preu. D'aquesta manera, la rebaixa també beneficiarà als estudiants de famílies en situacions econòmiques més vulnerables, els quals podran optar a partir del pròxim curs, a preus inferiors a 6 euros per crèdit en el cas dels graus universitaris i a menys de 15 euros pels màsters habilitants. La consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis ha afegit que l'objectiu és que en tres anys tots els graus costin el mateix i els alumnes puguin decidir el futur "d'acord amb la seva vocació, no segons els recursos econòmics". 

Unes rebaixes que coincideixen amb la presentació del nou text de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que té com a finalitat respondre a l'autonomia de les universitats. D'aquesta manera l'anomenada llei Castells, que ara ha passat a ser la llei Subirats, reconeixerà per primera vegada el dret a l'aturada acadèmica dels estudiants. Una mesura, però que no impedirà que els professors puguin programar exàmens si els estatus de la universitat no ho indiquen.

El text que s'espera que arribi en les pròximes setmanes al consell de ministres, també preveu augmentar la representació de l'alumnat a un 25% en els òrgans de govern de les universitats, exercint així un paper més rellevant. L'actual ministre d'Universitats, Joan Subirats ha destacat així, en una roda de premsa d'aquest matí, la importància dels estudiants "a l'hora de seguir i exigir la qualitat de la docència amb el control de les guies docents". Es tracta d'unes modificacions que han arribat després que les anteriors versions de la llei fossin motiu de protesta entre l'alumnat amb les vagues del 15 i 16 de desembre.

Per altra banda, la disminució del finançament de les universitats en els darrers anys, ha situat la inversió en educació en el 0,7% del producte interior brut. Una xifra que Joan Subirats ha exigit que cal augmentar "Com a mínim a l'1% del PIB dedicat al finançament públic" i que la LOSU contempla en incloure una millora de la inversió pública al sistema universitari.

Pel que fa als docents, la principal novetat que incorpora és la concreció de les figures contractuals, com és el cas dels professors associats. Amb l'objectiu de frenar l'abús d'aquests, la nova llei els limita la docència a 120 hores lectives en un curs. Qui també experimentaran un canvi, seran els professors visitants en passar a tenir un contracte d'un màxim de dos anys. A més a més, es crearà la figura del substitut, que rellevarà al personal docent i investigador (PDI). Unes mesures que volen reduir la temporalitat del professorat.


UABràdioUABràdio Campus MèdiaCampus Mèdia OpcionsOpcions